Macron mai no ha tingut intenció que la seva eventual visita al Principat fos usada en clau electoral. I els serveis del Copríncep cada vegada han tingut més clar que aquesta era la voluntat de Toni Martí i DA. D’aquí que -i certament com ha avançat aquest dissabte ‘Diari d’Andorra’- utilitzant l’eufemisme dels problemes d’agenda els assessors del president de la República francesa hagin donat per tancat el tema: Macron no visitarà Andorra durant el 2018. I, de fet, no vindrà al Principat com a Copríncep fins que no hi hagi nou Govern. A l’Elisi no acaben de veure bé molts dels passos que està fent l’executiu i encara menys volen ser emprats com a falca promocional.
El representant del Copríncep francès, Patrick Strozda, va deixar clar dijous al seu homòleg mitrat i al síndic general que el ‘jefe’ no vindrà al Principat abans del 2019
El representant del Copríncep francès, Patrick Strozda, va deixar clar el fet que Macron hagi descartat ser al Principat aquest any durant les converses que hi va haver entre bambolines en el marc de l’acte de commemoració dels 25 anys de relacions diplomàtiques bilaterals entre la República francesa i el Principat d’Andorra que es va fer dijous a París. Strozda va deixar clara la decisió tant al representant del Copríncep mitrat, Josep Maria Mauri, com del síndic general, Vicenç Mateu, que va insistir en com de positiu seria que el líder del moviment ‘En marxa’ visités el Principat abans que molts dels actuals mandataris, com el propi Mateu, pleguin sense opció de poder repetir en els càrrecs que ara ocupen.
Però Strozda va ser contundent. No és no i el 2019 Déu o Macron diran. L’any que ve, per tant, s’obriran més fronts i hi haurà més marge. Diverses fonts consultades han assegurat que l’Elisi ha vist massa el llautó als dirigents demòcrates i no volen jugar al joc que intuïen. I no pas per Vicenç Mateu en concret. Dins de la maquinària administrativa francesa vinculada amb el Principat, l’actual síndic és dels qui més bon cartell té, molt millor que el propi Martí, la imatge del qual no estaria gaire ben valorada a París. Però en cap cas es vol contribuir a finalitats partidistes o electoralistes des de França, on s’acompanyarà Andorra quan calgui i com calgui. Però sense escarafalls excessius.
Martí i companyia volien aprofitar la visita del cap d’Estat com a aval a les seves polítiques i preàmbul del procés electoral; però l’Elisi no en vol ni sentir parlar
Una bona prova n’és, per exemple, l’acte de dijous, amb molt poca representació francesa i molta fredor generalitzada. Més encara, la màxima ambaixadora dels poders polítics i institucionals francesos, representant del Copríncep al marge, va ser Nathalie Loiseau, una reputada funcionària que actualment, per molt que es digui, no arriba a ser ministra. És ministra de ministre o el que es podria considerar com a viceministra, ministra adjunta o delegada del ministre d’Afers Estrangers per als Afers Europeus. Cap càrrec superior va treure el cap a l’acte i la majoria dels pocs representants francesos pràcticament no es van quedar ni al piscolabis posterior al concert de l’ONCA.
Sense Macron com a baluard per aixecar la moral de la tropa, i amb el tràmit parlamentari embussat fins a límit insospitats -i el que encara queda-, a Martí tan li fa la coincidència en un mateix any de dues cites electorals. El gabinet demòcrata prioritza aprovar tot el paquet legislatiu amb el qual treballa i que, en gran mesura, són la clau de volta de les promeses i compromisos electorals de vuit anys. Així les coses i sense candidat successor decidit, ara mateix -i en política tot pot canviar-, les eleccions generals no es preveuen abans del mes de febrer del 2019. I encara bo. Perquè de mantenir-se aquest calendari, l’executiu voldrà deixar aprovat un pressupost de l’Estat encara que sigui de mínims per evitar a l’administració haver de funcionar durant bona part de l’any que ve amb el sistema de les dotzeaves parts.
Pedro Sánchez, Xavier Espot
Més enllà de les tramitacions parlamentàries en curs, amb qüestions com les lleis laborals, diversos projectes relacionats amb la Funció Pública o tot un seguit de temes de caràcter més social com la llei d’igualtat o les mesures sobre l’habitatge i altres normatives d’abast econòmic, financer i bancari, i sense oblidar l’impacte, per bé o per mal, que pugui tenir l’adjudicació que s’hauria de fer en breu del casino, el Govern i DA tenen la mirada fixada en dues persones: Pedro Sánchez i Xavier Espot.
El primer, nou president espanyol, perquè no genera ni la confiança ni la complicitat de Mariano Rajoy. I cal veure com actua durant el temps que estigui al capdavant de l’executiu espanyol en una qüestió tan sensible com la catalana. Ningú no oblida que si Sánchez, en un intent d’apaivagar els ànims, dóna algun caramelet a Catalunya com podria ser mirar d’aclarir tot el que va passar amb les clavegueres de l’Estat, aquest fet podria tenir, de retruc, conseqüències per a Andorra. Al marge d’Espanya, i en clau totalment interna, cal veure com avancen processos judicials interns com el del SAAS.
Els demòcrates no tenen encara lligada la successió del cap de Govern i el preferit Xavier Espot no pensa decidir res ferm fins al setembre o a l’octubre
I, després, el nom del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior continua simbolitzant la recerca per part de DA d’un successor de Toni Martí. Xavier Espot continua sent el preferit. El qui més fronts tanca sense tancar-los tots. Però el titular ministerial té molts dubtes i ja hauria deixat dit al seu entorn que no té intenció de pronunciar-se fins als mesos de setembre o octubre. Vol veure l’evolució de moltes coses, vol provar-se ell mateix -les darreres setmanes la seva presència pública torna a ser molt activa- i vol tenir garanties de no trobar-se en cap fangar només arribar a una eventual presidència. Espot manté, això sí, que hi ha altres persones que per experiència i preparació estan més capacitades que ell per afrontar el repte.
Però el cert és que cada vegada la margarida té menys fulles. El titular d’Economia i Innovació, Gilbert Saboya, és clarament repudiat per Martí. De fet, la situació és recíproca i Saboya ja no s’està d’enviar dards enverinats encara que sigui en petit comitè però en el marc d’actes públics contra el cap de Govern. Al ministre de Finances, Jordi Cinca, el repte potser li faria gràcia íntimament parlant. Però diverses fonts asseguren que ell personalment és conscient del desgast sofert i tampoc no tindria el suport familiar per afrontar el repte. I el síndic general, Vicenç Mateu, continua traient el nas però tot sovint rep el menyspreu dels qui l’haurien de beneir -Mitra al marge- i no ho fan. I això el boteix fins a límits notables. En aquest marc s’obren qualsevol mena de possibilitats buscant altres aliances. Des de Conxita Marsol a Josep Pintat passant per David Baró o Carles Naudi. Però aquests no és que siguin, ara per ara, solucions d’emergència. És que en clau taronja es volen donar com a improbables o gairebé impossibles.
Comentaris