“El Govern considera positiu que es procedeixi a una regulació global de la transparència i l’accés a la informació, que acoti els supòsits i procediments en què una informació pot ser declarada de caràcter reservat.” El Butlletí del Consell General publica aquest dijous el criteri governamental sobre la proposició legislativa liberal. És un tràmit preceptiu. L’executiu considera cabdal “la recerca d’un equilibri entre els principis de publicitat i transparència que han de regir l’actuació dels poders públics i la confidencialitat o reserva de determinades informacions; una confidencialitat o reserva que estaria motivada per raó de la pròpia naturalesa de la informació o bé per col·lisió del principi de transparència amb altres principis igualment fonamentals”.
Després de recordar que “una part important de l’excepció al principi de transparència ja va quedar regulada el 2003 per la Llei qualificada de protecció de dades personals”, en el criteri s’hi continua dient que “el Govern comparteix a grans trets la prohibició que qüestions com la violació de drets i llibertats fonamentals, les condicions mediambientals, els accidents, catàstrofes i perills, el nivell de vida i l’assistència social i mèdica o el mercat laboral no puguin fer objecte d’una excepció al principi de transparència”.
La posició governamental considera “discutible” el període màxim de cinc anys que la llei estableix per a la protecció de la informació que es consideri reservada
L’executiu, però, entra a contradir un parell d’aspectes que proposen els liberals i que no comparteix. Així, en el criteri s’hi indica que “més discutible sembla el període màxim de cinc anys que la llei estableix per a la protecció de la informació reservada. A parer del Govern, seria convenient preveure la possibilitat de prorrogar aquests terminis, amb causa justificada”. I a partir d’aquí se centra amb les qüestions que a parer del Govern es podria entrar amb contradicció amb convenis internacionals i altres normatives.
Manté el Govern que “un cop assumit que, en determinats supòsits i mitjançant un procediment acotat, determinada informació ha de fer objecte d’un deure de secret i reserva, sembla contradictori que determinades institucions tinguin un accés il·limitat a aquesta informació”. I així es qüestiona les disposicions per les quals s’aixecaria el deure de secret i confidencialitat de la UIFAnd, l’AREB i l’INAF. Malgrat que l’executiu recorda que “és evident que el Consell General és sobirà per modificar les lleis reguladores de la UIFAND, l’AREB i l’INAF i per introduir un aixecament general del deure de secret davant les demandes d’informació dels consellers”.
Alhora, però, “una modificació d’aquest tipus no es podria fer sense contravenir greument els tractats internacionals subscrits per Andorra i els estàndards internacionals en la matèria”. Ja que “les recomanacions del GAFI, les directives europees, els principis del Grup Egmont i els convenis bilaterals coincideixen en posar l’èmfasi en la confidencialitat de la informació, en la prohibició de facilitar aquesta informació a altres institucions i en l’autonomia de les unitats d’intel·ligència financera per gestionar aquesta informació sense ingerències polítiques”.
Finalment, i tot i mostrar-se a favor de la proposició legislativa impulsada pels liberals, “el Govern es veu en l’obligació de recordar que la UIFAND és el màxim responsable de la lluita contra el blanqueig de capitals, que l’AREB és un organisme clau per fer front a crisis sistèmiques de la plaça financera i que l’INAF és el màxim supervisor en matèria financera. Garantir la independència d’aquestes tres institucions i evitar qualsevol tipus d’ingerència política en el desenvolupament de l’alta missió que tenen encomanada també són elements claus per a la qualitat democràtica del país”.
Comentaris