Els maldecaps per al comú de la Massana i especialment per a la societat EMAP, sense treure la son del tot a ningú, fa temps que duren. Més temps fa encara que mantenen oberta la pugna legal els germans Morell Mora. Bé, en el cas de la difunta Montserrat, la seva hereva. Segons fonts comunals massanenques, el plet judicial familiar pot anar encara per llarg i EMAP i els seus assessors legals estan duent a terme l’estratègia que creuen més adient.
La família Morell ostenta la propietat tant de l’equip mecànic com del solar convertit en pàrquing, però entre Antoni i l’hereva de Montserrat hi ha severes discrepàncies
En tot cas, una cosa és clara: la societat parapública que explota les pistes de Pal i d’Arinsal no pretén donar cap pas que permeti a una o l’altra de les dues parts en conflicte treure’n benefici. I, en canvi, les parts, i especialment la successora de Montserrat Morell, és la qui més passos està donant perquè es reconeguin els seus drets. De fet, aquesta part entén que l’altra, la d’Antoni Morell, va fer valer uns suposats drets que no li corresponien. I heus aquí l’embolic en què es troba immers, indirectament, EMAP i, de retruc doncs, el comú de la Massana.
L’origen de tot plegat, quant a la relació amb EMAP, cal cercar-la al 14 de novembre del 1997, quan la societat signa dos contractes diferents amb Antoni i Montserrat Morell Mora. Un contracte és en relació al terreny que s’explotaria com a aparcament i l’altre contracte fa referència a un giny mecànic, el telecabina, que la propietat estava acabant de construir llavors, segons les fonts familiars consultades. Aquest segon contracte no pren efectes fins que el giny no va poder entrar en servei. Això és, el 31 de gener del 1998. I el contracte s’estenia per a 20 anys. Per tant, fins al darrer dia del gener passat.
Els contractes ja s’han extingit i no hi ha acord per a la seva renovació. És evident que saber realment quin és el problema depèn, també, de quina part s’escolta. El que està clar és que els germans Morell -i en el cas de Montserrat, la seva successora- tenen entaulat un plet judicial. Entén la segona part de les dues familiars esmentades que la primera va emprar engany per usurpar, suposadament, uns drets hereditaris sobre un fideïcomís familiars. I que mitjançant dit presumpte engany que està discutint-se a la Batllia, Antoni Morell es va atribuir la meitat d’una propietat que suposadament no li corresponia.
A la Batllia fa temps que es discuteix si una de les parts va atribuir-se uns drets hereditaris usant engany i davant d’això la societat pública no es vol posicionar
Ni EMAP ni el comú de la Massana no en volen saber res, de discussions familiars. I ells, com que al seu dia van firmar amb totes dues parts, continuen pensant que cal fer el mateix. Totes dues parts (o totes tres potser s’hauria de dir) estan disposades a allargar el contracte. A renovar-lo. Ni les condicions econòmiques -que no han transcendit- no canviarien excessivament. Però la successora de Montserrat Morell, que segons fonts properes a ella ha posat totes les facilitats a la part pública, demana sols ‘una’ cosa: que el contracte només se signi amb ella. Així, davant el plet familiar obert, seria tant com que el comú reconeixeria sols una de les parts en disputa. I aquí, s’ha dit, ni la corporació massanenca ni EMAP no s’hi volen posar.
Per això que la renovació de la concessió del giny i del lloguer del terreny destinat a aparcament no avanci. De fet, EMAP va arribar a tenir dissenyat un pla de contingència per si a mitja temporada hivernal -aquesta recentment finalitzada- el conflicte legal familiar arribava a tal nivell que just finalitzats estrictament els acords signats el 1997 se’ls feia fora. Intensificar les rutes d’autobús era el més factible per substituir els viatges que garanteix el telecabina. No va caldre tot i que fonts familiars asseguren que ja hi ha instada des de fa tres mesos una demanda de desnonament. Seria una acció destinada a forçar la màquina. A posar pressió a EMAP perquè accedís a firmar un nou contracte amb les condicions imposades per una de les parts.
La filla de Montserrat Morell està disposada a ampliar l’arrendament però sempre que només es firmi amb ella; la resposta a la negativa és una demanda de desnonament
Davant el conflicte judicial familiar obert, l’estratègia legal dels assessors jurídics d’EMAP, segons algunes fonts, hauria estat consignar a la Batllia les rendes corresponents tot deixant constància que l’interès de la societat pública és estendre, allargar, renovar el contracte establert el 1997 però que el litigi successori ho impedeix. De fet, en el cas de les rendes que pertoquen a Antoni Morell ja fa temps que s’estarien dipositant davant l’INAF arran d’un altre problema de naturalesa jurídica amb condemna inclosa que va patir l’advocat, escriptor i exdiplomàtic.
Però ara, la darrera renda que s’hauria d’haver consignat en favor de la successora de Montserrat Morell, asseguren fonts properes a ella, tampoc no s’ha dipositat com tocaria. I davant la manca de resposta d’EMAP i la voluntat de continuar sense voler signar només amb la seva part, aquesta tindria la intenció de tornar a interposar una demanda demanant ara ja l’expulsió immediata dels històrics concessionaris públics i, alhora, per exigir el pagament de la suposada renda que no ha estat consignada. Hi ha encara molts serrells per lligar i moltes qüestions per aclarir, però el que sembla cert és que l’embolic és gran, tan gran com a mínim com el telecabina, i que la solució definitiva es farà esperar. I enmig de tot plegat, el giny i la seva utilització per part d’EMAP que està als llimbs. En l’aire.
Comentaris