La sentència ferma, notificada molt recentment, obliga la BPA tutelada per l’Estat a abonar una compensació a l’acomiadat de mala manera d’uns 400.000 euros alhora que obliga també la part pública a assumir les despeses judicials. La resolució del Superior confirma tots els extrems defensats pel treballador i ja avalats per la secció civil del Tribunal de Batlles i, alhora, fa una notable tibada d’orelles a la part empresarial, és a dir a BPA-AREB.
Li retreu, per exemple, que “la part defenent no va presentar tots els recursos adients en contra de les resolucions del batlle en relació a la qüestió de prejudicialitat”, en relació amb el fet que els assessors jurídics de BPA-AREB, el despatx Badia Advocats, consideraven que abans de decidir sobre el plet laboral instat per l’empleat bancari calia primer esperar com es resolia el judici de la causa general cal ‘cas BPA’, una circumstància que tant la Batllia com el Superior refusen de ple.
La sala civil del Tribunal Superior confirma una sentència de primera instància que recorda, entre altres coses, que cal respectar la presumpció d’innocència
A més, el TS també retreu a la part empresarial aquí defensada pels assessors jurídics de l’AREB que “fins i tot no va aportar tota la documentació que se li havia requerit” i que “ni de la lectura de la carta ni de l’estudi dels autes es permet esbrinar quins eren els indicis que ja coneixia l’empresa, que esmenta ara sense precisar de quins fets concrets es tracta ni situar-los en el temps, i que permetrien considerar que l’assalariat hauria fallat a la lleialtat deguda a l’empresa o l’hauria defraudat o en què hauria fet un mal ús de les facultats a ell confiades”.
Una vegada intervinguda BPA i assumit el seu control per l’administració pública, en especial quan la seva tutela va passar a dependre de l’AREB, tot un seguit de directius intermedis i altres comandaments i gestors van ser, primer, suspesos de feina encara que no de sou. Després, els responsables de l’agència amb l’assessorament de Badia van negociar un acomiadament pactat amb una rebaixa notable dels emoluments que haurien pertocat al treballador en el cas d’un comiat no causal.
Hi va haver un grup de bancaris, però, que no es van avenir a les condicions ofertes per l’AREB i es van mantenir ferms. Suspesos de feina i sense poder anar a treballar a cap altra empresa però mantenint el salari. Fins que BPA-AREB-Badia van decidir tirar pel dret i agafant l’aute de processament com motiu disciplinari va acomiadar per raons causals mitja dotzena de gestors i comandaments. La majoria d’ells van interposar una demanda laboral. I la resolta ara pel Superior és la primera resolta del tot i que, com es preveu també en els altres casos, dóna la raó al treballador.
Com ja va dir al seu dia la Batllia i ara avala el Superior, primer de tot, cal respectar el principi de presumpció d’innocència i un aute de processament no vol dir res. Alhora, però, recorda la sala, una cosa són els litigis laborals i una altra les causes penals. I, evidentment, hi cap la possibilitat de despatxar un treballador sense indemnitzar-lo si s’ha comès algun delicte. Però s’ha de fer de la manera que estableix la legislació i no saltant-se la ruta establerta per la normativa laboral, que és diferent a la d’altra naturalesa.
Els magistrats són durs amb la part empresarial representada per l’AREB quan li retreuen no haver fet tots els recursos que calia ni haver aportat la documentació demanada
Així, per exemple, la sentència ara dictada recorda que la carta d’acomiadament “no precisa quan s’haurien produït els fets reprotxats i que és només de la lectura de l’aute que es pot entendre que els mateixos serien entre l’any 2007 i l’any 2012”. Recorda el tribunal que en matèria laboral, cal actuar en un termini màxim de sis mesos després de la comissió del fet objecte de causa disciplinària o d’assabentar-se dels mateixos. I que no es pot considerar ni una cosa ni l’altra atès que l’acomiadament es va dur a terme a finals del 2016.
El TS retreu com ja va fer la Batllia a la part empresarial aquí representada per l’AREB que en cap moment va detallar amb concrecions els fets pels quals calia fer fora el treballador en qüestió. “No es pot acceptar que l’empresa -diu també la sentència- pretengui ‘mantenir el seu dret a fer ús de l’acomiadament’ fins que consideri disposar dels elements suficients per a practicar-lo, tota vegada que si els fets qualificables de molt greus existeixen i en té coneixement, ha de pronunciar la sanció en els terminis imposats per la llei”.
També remarca la sala que el que no podia pretendre l’empresa era esperar al resultat del procés penal per, en funció del resultat de la causa oberta, decretar que l’acomiadament s’havia fet ben fet o no. I li retreu que si aquesta era la seva pretensió, havia d’haver mantingut el treballador en nòmina fins al final de tot el procediment i en funció del resultat del mateix, amb posterioritat actuar en conseqüència. La mateixa sentència sembla tancar diverses qüestions que podrien ser objecte d’un eventual recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional i refusa de totes totes el recurs presentat per la part representada per l’AREB.
Comentaris