Administració

Cortadella i Zapatero denuncien a la policia el robatori de la professió de fe i segueixen endavant en la cursa electoral de la CASS

La junta electoral desestima les queixes de dos altres candidats pensionistes en considerar que no ha quedat provat que la candidatura impugnada hagués iniciat la campanya abans d’hora

Pilar Cortadella durant un acte públic recent.. ALTAVEU
Pilar Cortadella durant un acte públic recent. | ALTAVEU

T. S.

La candidatura formada per Pilar Cortadella i Fèlix Zapatero, que aspira al lloc designat per als pensionistes al consell d’administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), ha denunciat a la policia el robatori “amb voluntat maliciosa” de la professió de fe amb la qual es presenten a les eleccions de la CASS del 20 de juny. Això i el fet que les altres dues candidatures que van impugnar la llista liderada per Cortadella per haver començat la campanya electoral abans d’hora no hagin suposadament provat de manera suficient la difusió de la promoció han portat la junta electoral a desestimar els recursos.

L’organisme de naturalesa jurídica i de control dels processos electorals presidida pel batlle Xavier Colom ha refusat les impugnacions o queixes presentades per Jacint Risco i Ramon Vidal. Encara que amb una redacció lleugerament diferent, la junta electoral ve a dir a tots dos candidats recurrents que no aporten “cap tipus de prova” en un cas, que Cortadella i Zapatero haurien fet circular per Facebook un document explicant el seu pretés programa d’acció en cas de ser elegits alhora que demanaven el vot i, en l’altre, que “no existeix cap prova d’una propaganda electoral de la candidatura formada pels senyors Zapatero i Cortadella, prova que incumbia a aquells que formulen queixa”.

En un cas, es demanava l’expulsió de la candidatura integrada per l’activista social i l’extreballador de la CASS. En l’altre, se sol·licitava que es fes cessar la campanya electoral que els dos candidats esmentats, titular i suplent, suposadament estaven duent a terme tal i com va reflectir l’Altaveu, que acaba sent l’eix per on pivota una de les reclamacions. Aquesta mateixa també demanava que s’investigués si s’havia filtrat el cens d’electors. Una investigació que deixa clar la junta electoral que no li pertoca fer a ella.

La llista liderada per Jacint Risco sol·licitava que cessés la promoció electoral mentre que la de Ramon Vidal exigia l’anul·lació de la suposada candidatura incomplidora 

Les dues decisions de la junta electoral referents al col·legi dels pensionistes són susceptibles de recurs davant el Tribunal Superior. Les resolucions de l’organisme que té com a seu de reunió el Consell General ha estat adoptada amb el quòrum necessari, evidentment. Però no deixa de ser relativament significatiu que s’han adoptat amb l’absència excusada dels representants jurídics designats tant per Liberals com pel grup mixt (i que al seu dia va designar SDP). Les decisions s’han adoptat en presència dels tres batlles que conformen la junta més el jurista designat per Demòcrates per Andorra (DA).

En la fonamentació jurídica d’una de les dues resolucions, s’hi troba un dels elements més cridaners de tot plegat, quan s’explica que els senyors Zapatero i Cortadella “no només neguen la realitat dels fets exposats en aquest mitjà de comunicació (en referència a l’Altaveu) -i, en particular, la difusió per qualsevol mitjà del document dit de professió de fer de constant referència- sinó que a més han formulat una denúncia contra persona desconeguda per apropiació indeguda d’un esborrany d’aquest”.

En els antecedents de la resolució s’hi exposa també que el document hauria estat furtat “amb voluntat maliciosa” i que no havien fet difusió per cap mitjà de la suposada professió de fe que seria necessària per poder presentar la candidatura als comicis “havent únicament traslladat aquest a les seves famílies”. Alhora, també negaven “haver tingut mai cap llistat del col·legi electoral dels pensionistes, ni de cap altre col·lectiu, com tampoc correus electrònics”.

Alhora, Cortadella i Zapatero també haurien negat qualsevol implicació “en la publicitat de la candidatura per cap mitjà, ‘ni directament, ni per xarxes socials, ni per correu electrònic, ni prop de mitjans de comunicació, ni per terceres persones”. La junta electoral considera que els recurrents, els promotors de les impugnacions o queixes, no han provat en cap moment allò que denunciaven. I que en un cas era tan fàcil com aportar una captura de pantalla de la xarxa Facebook on hi hagués suposadament penjat el document per provar allò que s’advertia.