Successos

L’addicció al joc, rere l’afer del ‘saqueig a la CASS’

Experts pericials hauran de determinar si la càrrec de la parapública empresonada per haver-se quedat diners pateix un trastorn ludòpata que l’hagués pogut empènyer a actuar com suposadament ho va fer

T. S.

L’addicció al joc podria ser la causa que expliqui perquè una càrrec intermedi de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) hauria sostret diners de la parapública durant un temps i per un volum que encara s’està mirant de determinar. La investigació judicial per intentar aclarir l’abast del ‘saqueig’ i el treball intern a la Seguretat Social per contribuir a donar llum a tot plegat es mantenen actius després que la matinada de divendres a dissabte de la setmana passada ingressés a la presó la cap d’inspecció de la parapública.

Fonts coneixedores del cas i de l’empresonada han explicat que aquesta era una assídua de les sales de bingo, on no era estrany veure-la en moltes ocasions des de les 10 de la nit fins a altres hores de la matinada. No obstant això, tot s’agafa amb molta cautela i caldrà fer les proves pericials que s’escaigui atès que en funció del grau que pugui tenir una eventual ludopatia, si és que es pot establir aquesta addicció, pot arribar a esdevenir un eximent total, és a dir, que decaigui la responsabilitat penal de l’ara per ara empresonada.

La relació de la treballadora de la CASS amb el joc vindria de fa molts anys i s’estendria també a la parella, detinguda pel mateix cas i posada en llibertat inicialment sense càrrecs en el mateix moment que la responsable de la parapública era enviada al centre penitenciari. La hipotètica malaltia explicaria, segons les fonts consultades, com podia ser que una persona altament qualificada, seriosa i rigorosa en la seva feina hauria pogut acabar protagonitzant un episodi que ha agafat de sorpresa moltíssimes persones dins mateix de la institució.

La cap d’inspecció de la Seguretat Social, de 50 anys, va ser detinguda dimecres en seguiment d’una denúncia formulada per la direcció de la institució

Haurien estat els propis companys de l’ara empresonada que van adonar-se de comportaments estranys en la feina i van ser ells els qui inicialment es van organitzar per fer-li un seguiment. El fet que disposés d’un despatx tancat i de poder tractar personalment i a soles amb moltes de les persones a les quals els havia d’acabar imposant sancions li hauria facilitat una operativa que encara s’està acabant d’analitzar i que, almenys públicament, no ha transcendit. És clar que la dona, de 50 anys, tenia accés a diners en metàl·lic de les esmentades multes o regularitzacions i que tenia la potestat necessària per fer i desfer en matèria d’expedients.

Quan els companys van tenir clara la situació, l’haurien posat en coneixement de la direcció de la CASS, que dimecres passat al migdia van formular una denúncia davant la policia que va comportar que poc abans de les 8 de la tarda l’ara empresonada fos detinguda. Inicialment, la pròpia parapública va establir en 20.000 euros la quantitat mínima que la processada hauria pogut sostreure. Però és evident que cal fer una indagació molt més aprofundida, una feina molt laboriosa i que pot portar temps.

La policia va detenir la cap d’inspecció de la CASS acusada genèricament d’un delicte contra el patrimoni i un altre contra la Funció Pública. I a partir d’aquí va iniciar la investigació, amb escorcolls tant al lloc de treball de l’arrestada com al seu domicili, més enllà de preses de declaració a alguns companys de la càrrec de la parapública. Va ser a partir de les indagacions policials que els agents van concloure la necessitat de detenir, també, la parella de la comandament de la Seguretat Social, una resident de 56 anys. El segon arrest, per presumpte encobriment, es va formalitzar encara no 24 hores després del primer.

Totes dues van ser posades a disposició judicial poc després de les 5 de la tarda de divendres i després d’una declaració que va durar diverses hores, passada la mitjanit la batlle Maria Àngels Moreno va decretar l’empresonament provisional de la treballadora de la CASS i l’alliberament, inicialment sense càrrecs, de la seva companya. Ara la instrucció de la causa continua. I les fonts consultades consideren que pot allargar-se encara un temps. La parapública també haurà de revisar, si cal, els protocols de control intern alhora que es reserva el dret de reclamar els perjudicis soferts.

El Codi penal estableix com a excloent de la responsabilitat penal, total o parcial, determinades anomalies o alteracions mentals

Els articles 27 i 28 del Codi penal estableixen les circumstàncies excloents, totals o parcials, de la responsabilitat penal. És a dir, els motius pels quals, malgrat que una persona hagi comès un delicte no se’l pot condemnar pel mateix en no poder-li imputar formalment la responsabilitat del fet. Entre les causes que poden ser excloents i que lligaria suposadament amb aquest cas de confirmar-se l’addicció que les fonts consultades han apuntat hi ha, en l’apartat quart de l’article 27, el fet de “cometre la infracció penal no podent comprendre la il·licitud del fet, o actuar d’acord amb aquesta comprensió, per raó de qualsevol anomalia o alteració mental”.