Infraestructures

L’accident de l’avioneta porta l’aeroport de la Seu a suspendre el servei habitual de torre de control

L’Agència estatal de Seguretat Aèria ha exigit la supressió de l’‘aero flight information’ després de detectar certes mancances que no farien aconsellable assumir depèn quins riscos

Vista aèria del tram final de la pista on a pocs metres va caure l'avioneta, que és la taca blanca que es veu a la part inferior de la imatge.. ALTAVEU
Vista aèria del tram final de la pista on a pocs metres va caure l'avioneta, que és la taca blanca que es veu a la part inferior de la imatge. | ALTAVEU

Altaveu

L’accident mortal d’una avioneta dimecres passat en les immediacions de l’aeroport d’Andorra-la Seu ha comportat de manera indirecta però molt lligada al sinistre que la instal·lació hagi deixat d’oferir de forma habitual i ordinària servei de torre de control. Les peticions de l’Agència estatal de Seguretat Aèria (AESA) haurien portat la direcció de l’equipament aeroportuari a suspendre el servei d’allò que tècnicament es diu ‘aero flight information’.

El servei de torre, a no ser que sigui sota petició, ja ha deixat de prestar-se des d’aquest mateix cap de setmana segons que s’hauria comunicat a través dels canals habituals de l’aeroport. Per als pilots, especialment aquells que usen l’aeroport com a camp d’entrenament  o empren naus de petites dimensions, no és que suposi un gran daltabaix. Ara sí que han de tenir major cura i coordinació entre ells. Disposar d’un servei de torre significa que des de la torre de control s’avisa si hi ha altres naus que preveuen enlairar-se o aterrar i oferir dades d’aquestes característiques que ara no es tindran si no se sol·liciten expressament.

La supressió del servei respondria a les exigències de l’Agència estatal de Seguretat Aèria (AESA). En alguns aspectes, aquest organisme és l’encarregat d’analitzar l’accident ocorregut dimecres i que va costar la vida a dos residents belgues al Principat. Segons algunes fonts, l’agència hauria detectat algunes deficiències que fan aconsellable que l’equipament no ofereixi el servei per, d’aquesta manera, no haver d’assumir segons quines responsabilitats o riscos.

Inicialment, la família de Georges Gilman pretén que el fèretre amb les seves restes sigui traslladat al Principat quan la investigació ho permeti

Més enllà d’això, la recollida de dades sobre el terreny per analitzar les causes de l’accident de l’ultralleuger Pipistrel ja ha acabat. I ara del que es tracta és de processar tota la informació i començar a treure conclusions, encara que serà difícil determinar el motiu exacte pel qual la nau no va aconseguir aterrar bé en dues ocasions i, després, va intentar enlairar-se amb tanta verticalitat que va perdre força i va acabar caient en barrina i de morro contra la muntanya, morint a l’acte els seus dos ocupants, Georges Gilman, jubilat de 73 anys, i Philippe Gutwirth, cirurgià vascular de 64.

Tot sembla indicar, o almenys així estava previst inicialment, que la família de Gilman pretenia repatriar el fèretre amb el cadàver de l’home al Principat. No se sabia posteriorment quina seria la intenció familiar. Georges Gilman s’havia adaptat molt bé al país i hi estava molt a gust, segons les fonts consultades. Els cadàvers dels dos difunts estarien encara a l’institut anatòmic forense on aquest divendres se’ls havia de practicar l’autòpsia per mirar d’esbrinar les causes de la mort i per identificar formalment les dues víctimes. L’estat que presentaven els feia irreconeixibles a simple vista i legalment cal una prova indubtable, que podria ser o bé d’ADN o bé via empremta dactilar.