Tribunals

El Constitucional tanca la picabaralla iniciada fa cinc anys entre Canut i Calvet per un missatge difamador

El TC no admet a tràmit el recurs d’empara de l’empresari recordant que les decisions dels tribunals ordinaris estan degudament raonades i no tenen obligació de respondre a tot el que es pretén

Altaveu

El Tribunal Constitucional (TC) ha posat punt i final a la picabaralla que fa temps que mantenen l’empresari hoteler Ramon Canut i l’arquitecte i cònsol menor d’Escaldes, Marc Calvet, arran d’un comentari que va aparèixer fa gairebé cinc anys en la versió digital d’un diari del país i que Canut va considerar que era difamador contra la seva persona. De fet, el TC recorda en la seva darrera decisió de no admetre a tràmit un recurs d’empara de l’empresari, que la jurisdicció ordinària ja ha reconegut que tal difamació va existir. Una altra cosa és que no s’hagi pogut trobar de forma indubtable qui va escriure aquell comentari.

Després que el Tribunal de Corts, primera, i la sala penal del Tribunal Superior, després, absolguessin Marc Calvet del presumpte delicte de calúmnies amb publicitat, de difamació i d’injúries, assessors jurídics de Canut van acudir a la seu constitucional denunciant la vulneració del dret al recurs en els processos penals, reconegut a l’article 10.2 de la Constitució; i la vulneració del dret a la jurisdicció i del dret a obtenir d’aquesta una decisió fonamentada en Dret, reconeguts a l’article 10.1 de la Constitució, per les mateixes raons que en el primer motiu i, a més, per no haver-se practicat una prova que el recurrent considerava bàsica per a l’estimació de les seves pretensions.

L’Alt tribunal recorda que el dret a l’honor de l’hoteler s’ha restablert en part reconeixen que se’l va injuriar, una altra cosa és que no s’hagi pogut trobar l’injuriador

Els advocats de Ramon Canut han defensat sempre que hi havia suficients indicis com per poder condemnar el cònsol menor escaldenc, entre altres coses i sobretot, després que es constatés que el comentari difamador es va usar des d’un terminal informàtic que estava connectat al wifi del despatx professional de Calvet, que sempre ha defensat que ell no va enviar el missatge i que quan aquell comentari va aparèixer a la xarxa ni tan sols estava al lloc de treball privat. Certament, la vista davant el Tribunal de Corts on es va debatre qui tenia accés i qui no al sistema wifi del despatx d’arquitectura de Calvet va ser del tot esperpèntica. Però segons els tribunals ordinaris no va servir per aclarir la culpabilitat del cònsol, que mantenia una tensa relació recíproca amb Canut arran de la decisió de fer per a vianants l’avinguda Carlemany.

Els assessors de Canut, exconseller general entre altres coses, van lamentar davant el Constitucional que la sentència del Tribunal Superior no donés resposta a totes les qüestions plantejades i denunciava el fet que no s’hagués practicar una pericial forense informàtica sobre l’ordinador que usa Calvet en el seu despatx professional per mirar d’aclarir si des d’allí es va enviar el missatge o no. Sobre aquesta darrera qüestió, el TC, que assegura que l’empresari ha pogut exercir en tot moment les accions de defensa que ha cregut escaients, recorda que els advocats de Canut no van demanar la prova quan tocava.

Els advocats de l’exconseller general es queixaven que no es va fer una prova pericial sobre l’ordinador professional del cònsol, però l’aute reafirma que no ho van demanar quan tocava

L’aute pel qual no s’admet a tràmit el recurs d’empara de l’empresari escaldenc manté que “la part recurrent al·lega que no s’ha practicat un medi probatori concret –prova pericial forense de caràcter informàtic. Aquest motiu de recurs tampoc pot ser estimat. És cert que el servei de policia va emetre un informe per a la batlle instructora en el qual s’oferia la realització d’un estudi per tal de ‘provar de trobar els elements vinculats als fets objecte de la querella’. Però aquest suggeriment no va donar lloc a la seva implementació, ni per la mateixa policia d’ofici, ni per acord de la Batllia, ni a proposta del ministeri fiscal, ni –allò que és més important- a petició de la part querellant”

La part acusadora, és a dir, els advocats de Canut, sols van formular “la sol·licitud de prova en segona instància” i “va ser inadmesa pel Tribunal Superior de Justícia en mèrits de les normes de procediment penal d’aplicació al cas i d’una manera que resulta inobjectable des del cànon de constitucionalitat”. Sobre altres qüestions al·legades pels assessors jurídics de l’empresari, el TC recorda que “el cànon de constitucionalitat no exigeix, ni pot exigir, que les resolucions judicials donin resposta puntual a totes i a cadascuna de les argumentacions de les parts”. El que cal mirar és que les solucions adoptades siguin congruents i no arbitràries. I això, a parer de l’Alt tribunal, es compleix.

Per tot plegat, el Constitucional decideix no admetre a tràmit el recurs d’empara de Canut. I així queda per tancat el cas cinc anys després de l’aparició del comentari digital. Ara, l’empresari encara té marge de fer un recurs de súplica. Això, però, només se sol fer si la part recurrent pretén portar el cas davant el Tribunal Europeu dels Drets de l’Home.