El Govern preveu que els refugiats que arribin al país procedents del conflicte de Síria triguin entre un any i un any i mig a poder-se emancipar, per dir-ho d’alguna manera. El ministeri d’Afers Socials ha creat un servei especial per atendre aquestes persones i Educació ha elaborat un protocol per tal de definir i dissenyar la integració de possibles menors que arribin a les escoles del país.
El Principat acollirà un màxim de 20 refugiats i el marc de tot plegat el recull el conveni firmat la setmana passada pel Govern amb la comunitat cristiana de Sant Egidi. Aquesta entitat serà l’encarregada de fer en origen la selecció de les persones que puguin acabar arribant a Andorra. També serà l’encarregada d’assumir les despeses del trasllat i de fer efectiva l’arribada a partir dels corredors que ja té oberts, més enllà del suport governamental -de comú acord amb altres estats amb els quals s’ha negociat- per a qüestions administratives i burocràtiques.
El procés d’acompanyament s’ha establert en quatre fases: acollida, coneixement i adaptació que haurien de trigar entre dotze i divuit mesos abans d’iniciar l’etapa d’autonomia
A través d’una resposta a una pregunta parlamentària formalitzada pel conseller general socialdemòcrata Gerard Alís, l’executiu ha donat alguns detalls més de com ha d’anar tot el procés que integrarà tants professionals com sigui necessari per fer costat a les persones que arribin per ser acollides. L’equip multidisciplinar de base que s’ha creat oferirà atenció social, psicològica i jurídica i el composaran d’inici quatre persones (dos treballadors socials, home i dona; un psicòleg i un jurista) que podran atendre els refugiats en castellà, anglès i francès i que tindran el suport de traducció dels especialistes que calgui.
L’objectiu és que els refugiats que arribin puguin instal·lar-se en habitatges socials des del primer moment, és a dir, que no els calgui anar en cap establiment hoteler. Evidentment, els especialistes que els faran costat hauran d’avaluar juntament amb els interessats tot de qüestions relatives, per exemple, a l’educació dels fills si n’hi ha o la integració laboral. Alhora, “les persones refugiades podran gaudir dels ajuts econòmics necessaris sense tenir en compte els períodes de carència establerts per la via ordinària”.
L’acompanyament previst s’ha dividit en quatre fases que s’adaptaran totalment a les necessitats de temps i de forma que les persones o famílies que arribin necessitin. No obstant això, els paràmetres que estableix el Govern indiquen que s’hauria de trigar entre un any i un any i mig, aproximadament, abans que els refugiats puguin iniciar la darrera fase, la d’autonomia. La primera etapa serà la d’acollida, que es preveu que pugui durar a l’entorn d’un mes. En aquesta fase s’hauran de resoldre tot de qüestions burocràtiques, fer els exàmens sanitaris que calgui i iniciar el procés d’escolarització.
Les persones refugiades podran gaudir dels ajuts econòmics necessaris sense tenir en compte els períodes de carència establerts per la via ordinària
Més tard es posarà en marxa una fase de coneixement, que és on s’iniciaran les classes de llengua i es començarà a valorar la capacitat laboral i l’experiència professional (amb homologació de títols si escau) dels refugiats adults per tal que es pugui avaluar la integració al mercat de treball i que hauria de durar uns sis mesos. “La fase d’adaptació, que haurà de durar entre sis i nou mesos, serà la que permetrà la transició entre l’assoliment de coneixements i la inclusió a la dinàmica del país i a la societat andorrana.” I arribats a aquest punt, i tot i que no es deixarà de donar assistència, les persones o famílies ja haurien de poder-se més o menys independitzar.
O com explica la resposta donada pel Govern: “La darrera fase serà la d’autonomia de la persona i la família. En aquesta fase es vetllarà per a què tot el nucli familiar assoleixi l’autonomia de forma equivalent, és a dir, que tots els membres que la composen tinguin un nivell de capacitat d’autogestió, tant pel que fa les habilitats idiomàtiques com econòmiques.”
Comentaris