Justícia

La filtració de la sentència de ‘La manada’ posa en alerta la Batllia

La Justícia navarresa que la setmana passada va patir un incident amb un codis que permetien accedir a la resolució íntegra del cas usa el mateix sistema informàtic que l’administració andorrana

Protestes de ciutadans navarresos davant el Palau de Justícia de la comunitat foral.. ARXIU
Protestes de ciutadans navarresos davant el Palau de Justícia de la comunitat foral. | ARXIU

Altaveu

La repercussió de la filtració per un suposat cúmul de despropòsits d’uns codis que feien possible accedir al contingut íntegre i sense cap mena protecció de les identitats de cap dels implicats de la sentència del cas conegut com de ‘La manada’ -en què es jutgen cinc homes per un delicte contra la llibertat sexual d’una noia durant la celebració dels ‘Sanfermines’ del 2016- ha arribat al Principat. El fet que la Justícia andorrana usi el mateix sistema informàtic que Navarra ha posat en alerta la Batllia i diversos estaments judicials del país.

Diverses fonts han confirmat que hi ha un cert neguit entre els operadors de la seu de la Justícia. Un neguit, però, que no s’ha vehiculat pas en sentit negatiu, és a dir, no hi ha cap alarma, si no tot el contrari: s’està tractant la documentació i tots els arxius informàtics amb especial cura per evitar hipotètics ensurts. En principi, totes les fonts consultades i els departaments implicats -tant el Consell Superior de la Justícia d’Andorra però, també, els organismes tècnics del Consejo General del Poder Judicial espanyol, han deixat clar que el sistema de gestió processal Avantius, que va desenvolupar l’empresa Tracasa a petició del govern de Navarra i que han implantat després altres administracions judicials com l’andorrana, inclou totes les mesures de seguretat.

El programari incorpora totes les mesures de seguretat i tampoc a Andorra hi ha hagut cap anomalia, però s’ha extremat la cura en el tractament documental

Certament, però, a Pamplona s’està investigant com va poder ser que facilitant en el marc de la documentació lliurada per l’Audiència Provincial navarresa, òrgan que va dictar la sentència, en el marc de la promulgació d’aquesta resolució, hi havia un codi -que no hi hauria d’haver estat- que, d’introduir-lo en una pàgina web de l’administració, permetia accedir al contingut íntegre del veredicte i, d’aquesta manera, poder descobrir el nom de la víctima, que fins ara havia quedat totalment protegit en el marc d’un afer envoltat d’una forta polèmica i ja d’entrada d’una naturalesa més que sensible.

Tal com ha pogut comprovar l’Altaveu, entre els organismes judicials andorrans la coincidència de proveïdor amb el de l’administració andorrana ha generat un notable interès per la situació produïda a Pamplona, que més enllà de l’eventual tafaneria, s’està seguint de prop per saber com acaba. En funció del que determinin els estudis i les investigacions que s’estan duent a terme a Espanya no es descarta que Tracasa hagi de procedir a implantar alguna millora a l’Avantius amb què també es gestionen els procediments judicials del Principat. Ara no obstant no es considera probable.

El gestor de procediments judicials Avantius va ser desenvolupat per una empresa pública del govern foral i el Principat va establir un acord per importar el programa el 2014

La cura que s’està adoptant és pròpia, han assegurat les fonts, del fet que hagi transcendit un afer prou sensible i que es vulgui minimitzar qualsevol perill d’una reiteració molt poc probable. “El risc zero no existeix però no ens costa que hi hagi hagut cap intervenció en relació a aquest fet”, han assegurat fonts judicials del Principat. L’Avantius es va procedir a implantar durant la segona meitat del 2014 després que el Govern i el CSJ arribessin a un acord amb el govern navarrès, atès que va ser el promotor del sistema i l’empresa que el va desenvolupar és publica.

A l’inici, la implantació de dit programari va aixecar certs recels per una doble motivació: la complexitat d’adaptar-se als canvis sumada a la complexitat que pogués derivar de la naturalesa de l’eina informàtica i, després, els dubtes que hi havia sobre les garanties de preservar la confidencialitat de les dades incloses en el sistema informàtic judicial. A poc a poc, però, tot plegat es va anar diluint i tot i que hi pugui haver algunes incidències puntuals, l’eina estaria donant resposta força positiva a les necessitats de l’administració de Justícia andorrana.