Diversos representants sindicals s’han reunit amb el síndic general, Vicenç Mateu; la subsíndica, Mònica Bonell; i el secretari general del Consell, Josep Hinojosa. L’objectiu era tenir clar el procediment per entrar a tràmit les ILP. Més enllà de les qüestions més formals, els màxims responsables parlamentaris han explicat als sindicalistes que una vegada es dissol el Consell General, totes les iniciatives legislatives en curs queden suspeses i, per tant, com si no haguessin existit. Aquesta circumstància ha descol·locat els sindicats.
Igual com en el cas de la normativa sobre la Funció Pública, els sindicalistes demanen als grups polítics que es posicionin clarament durant la propera campanya electoral
El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USd’A), Gabriel Ubach, ha explicat que “no ens preocupa el número de firmes sinó tota la tramitació”, que ha de seguir una formalitat avalada per un notari i, també, ha de tenir les respectives comunicacions a l’Agència de Protecció de Dades (APDA), més enllà de recopilar fotocòpies dels passaports de cadascun dels signataris. Fins ara sols ha arribat a la cambra parlamentària una iniciativa d’aquestes característiques: la de la llei que impedeix fumar en determinats espais.
Els sindicats calculen que amb poc més de 3.000 firmes en tindrien prou per impulsar les ILP (el 10% del cos electoral) i el seu objectiu seria arribar a les 5.500, els mateixos vots que va obtenir DA en les eleccions del 2015. Les organitzacions promouran la recollida però es troben que si a mig fer -o fins i tot ja amb la recollida de firmes duta a terme però sense les lleis respectives aprovades- es convoquen eleccions, com sembla el més probable que pugui passar, la feina feta se n’anirà en orris.
Per això, tot lliurant-los els textos de les ILP que impulsen “parlarem amb els grups parlamentaris per tal que en el moment de la campanya i els programes electorals” els seus respectius partits es posicionin respecte la necessitat o no de “canviar la llei electoral i que deixin clar si volen una llei de responsabilitat política”. En la roda de contactes que van mantenir respecte de la llei de la Funció Pública, les organitzacions sindicals ja van demanar també que es comprometessin, les formacions polítiques, “a abolir aquestes lleis -en relació a la de la Funció Pública però també al paquet laboral- que no han estat consensuades ni dialogades. Són lleis de DA”.
Entre les normes que els sindicats pretenen que es deixin sense efecte hi ha, també, la referida a la seguretat pública, que els sindicats entenen que coarta drets més que no pas els protegeix, entre altres coses. D’aquesta manera, o com a exemple, Ubach ha recordat que l’esmentat projecte de llei estableix que “en cas d’una manifestació, si algú trenca una paperera, qui l’ha de pagar no és qui l’ha trencat si no l’organitzador de la manifestació. En canvi, unes obres poden acabar costant tres vegades més del previst i aquí no passa res. Això no té cap sentit”.
Els representants dels treballadors de l’administració han pràcticament descartat demandar o querellar-se contra Sindicatura per l’admissió de la llei sense els informes preceptius
El secretari general de l’USd’A també ha deixat clar que és més que possible que s’acabi descartant del tot l’acció judicial que s’havia inicialment plantejat pel fet que Sindicatura hagués admès a tràmit el projecte de la Funció Pública sense els informes preceptius. “Personalment crec que és una pèrdua de temps” dur a terme qualsevol acció en aquest sentit.
De fet, altres fonts han reconegut que les consultes jurídiques realitzades els han desaconsellat aquest pas atès que a diferència d’altres vegades, la manca de l’informa de la comissió consultiva, ja sia la general o la de l’administració de Justícia, o l’informe del Consell de la Policia no es deu pas a la deixadesa de l’administració si no a l’oposició dels sindicats a emetre dits informes, amb la qual cosa no es pot acusar el Govern de no haver fet la feina.
Comentaris