El cap de Govern, Toni Martí, ha deixat entreveure aquest dijous que les eleccions generals seran al desembre, encara que no descarta que s’esgoti la legislatura i els comicis acabin sent el març. En tot cas, la voluntat, segons ha assegurat el mandatari escaldenc, és anunciar amb temps el calendari electoral. Amb més temps del que fixa la llei. La seva intenció és anunciar la data durant el debat d’orientació política que es podria celebrar abans de l’estiu. Martí ha parlat de finals de juny sense asseverar del tot, però, que sigui llavors quan se celebri un debat que no preveia fer però que acabarà convertint en el seu primer gran acte de campanya.
Al líder demòcrata li falla el candidat. Martí pensava que DA podria tancar files al tomb d’un nom les primeres setmanes del 2018. Com a molt tard, durant el primer trimestre. Si això hagués estat així, l’avançament electoral hauria estat molt més notable del que pot acabar sent-ho. A les dificultats per trobar candidat, és clar, no s’hi ha referit Martí durant l’entrevista al programa ‘La Rèplica’ d’Andorra Televisió (ATV). Ni tan sols no ha parlat amb noms i cognoms de candidats. O del seu preferit. Però a ningú no se li escapa que la seva aposta era l’actual ministre d’Afers Socials, Interior i Justícia. I, ara per ara, Xavier Espot no hi està disposat.
Al titular ministerial hi ha vàries qüestions d’índole personal que l’allunyen de la candidatura. I així ho hauria fet saber. Políticament tampoc no veuria clar haver de capejar l’herència rebuda o, com a mínim, una part. Potser aquella que entronca més en la dimensió desconeguda que les maneres de fer de Martí i alguns dels seus ministres haurien anat creant al llarg de pràcticament vuit anys gens fàcils. Martí no ha volgut parlar d’Espot ni de ningú. Només ha afirmat que el seu recanvi, sigui de DA, o sigui l’elegit pel poble de qualsevol altra formació, “ha de ser una persona que encari les reformes” que s’han estat fent els darrers anys.
El mandatari escaldenc creu que és millor que les generals no coincideixin el mateix any que les comunals, però no descarta allargar la legislatura fins al març si això permet aprovar lleis cabdals
Martí ha assegurat que la següent tampoc no serà una legislatura gens fàcil. I que el proper cap de Govern, el proper executiu, “haurà de recollir aquests esforços dins d’una continuïtat”. I ha explicat que malgrat que l’acord d’associació amb Europa no estarà tancat “ha de continuar” en aquesta línia, en aquest camí, defugint “els proteccionismes”. Per al polític escaldenc, justament, el fet de voler reformar, de voler trencar amb històriques maneres de fer, ha comportat “moltes dificultats” per allò de la por al desconegut, a allò nou. Almenys així ho entén Martí.
Sobre la data electoral, Martí ha assegurat que la tria final “dependrà d’algunes lleis cabdals” i, alhora, tindrà en compte “el fet que no hi hagi dos comicis”. Si les generals són el 2019, aquestes coincidiran en el mateix exercici amb les comunals, que aquestes sí que tenen una data més o menys certa: el desembre de l’any vinent. La voluntat primera seria celebrar eleccions estatals el proper desembre i seria “un avançament relatiu”. Però si el Consell General necessita una mica més de temps per poder aprovar lleis com les laborals, la de la Funció Pública o el codi de procediment civil, la legislatura es podria estirar fins al març.
Debat per “resituar coses que es diuen”
Martí preveu, contra el que havia dit l’any passat, impulsar un altre debat d’orientació política i “potser en aquell moment diré” la data de les eleccions. En aquell debat pretén “resituar moltes coses que es diuen”. Per tant, passar revista a allò fet i, en conseqüència, fer un balanç de gestió per penjar-se medalles. O potser no. Sobre la celebració d’aquest debat se’n parlarà durant la propera junta de presidents, això és als primers dies de mai. I es podria celebrar a finals de juny. Per tant, a l’acabament de l’actual període de sessions, en una època que permetria ja calibrar com està el treball parlamentari i quan temps és necessari per acabar d’aprovar els textos clau que estiguin tramitant-se. “El desembre o el març”, ha deixat dit més o menys de forma clara sobre els dos moments més previsibles.
El cap de Govern ha parlat d’altres qüestions. Com per exemple que resultarà necessari, sí o sí, apujar la cotització a la CASS o allargar l’edat de jubilació. Ha parlat de les obres del vial de Sant Julià o ha negat, carregant indirectament contra l’excap de Govern i president d’SDP Jaume Bartumeu, que hi hagi cap banc amb problemes. Una manifesta mentira. Mentira que no hi hagi cap banc amb problemes. Però Martí és així. Parla, parla i parla. Parla, per exemple, que l’acord amb la UE serà “un gran acord”.
El màxim responsable executiu evitar pronunciar-se sobre el relleu a DA -ara per ara no hi ha consens sobre el substitut- i assegura que “no tinc cap classe de discrepància” amb cap ministre
A Martí també se li ha demanat per les eventuals discrepàncies amb l’actual ministre d’Economia, Innovació i Competència, Gilbert Saboya. També ho ha negat quan és de domini públic que Martí es va sentir poc menys que traït quan el lauredià va voler deixar, va deixar de fet, el ministeri d’Afers Exteriors per tal que la negociació amb Brussel·les no el cremés davant la seva aspiració de ser hereu però, alhora, va exigir continuar al gabinet ministerial, com així va ser encara que pràcticament no tingui ni despatx oficial.
Martí ha explicat davant d’aquesta qüestió que “la legislatura ha sigut difícil. Però entre tots hi ha hagut molta complicitat. Hi era el 2011 i hi ha sigut en el Govern del 2015. I la complicitat és vigent”. El cap de Govern ha saludat “la valentia” dels integrants del seu gabinet i ha garantit que “no tinc cap classe de discrepància” amb caps d’ells. És clar que Martí no ha dit, per exemple, que s’ha arribat a sondejar Enric Pujal júnior, l’actual president de l’Automòbil Club d’Andorra (ACA) per incorporar-lo a l’executiu aquests darrers mesos de legislatura. Per reforçar el Govern. I és clar que seria en el lloc de Saboya. Però entre Saboya i Pujal hi ha molt bona relació i, a més, l’encampadà, almenys a priori, té altres interessos i altres prioritats que no passen per la política exercida en primera línia.
Comentaris