Economia

MoraBanc treu crosta familiar al seu òrgan de govern després de tornar a camí de l’increment de beneficis

L’entitat històricament liderada pels Mora i els Aristot va tancar el 2017 amb uns guanys de 23,5 milions d’euros, un 3,6% més que l’exercici anterior, en què va experimentar una caiguda rècord

Altaveu

MoraBanc torna al camí de l’increment de beneficis -això sí, partint des dels resultats més baixos de la seva història contemporània i tancant el 2017 amb uns guanys de 23,5 milions-, treu crosta familiar en la seva estructura de govern situant com a president de l’entitat el fins ara conseller delegat del banc, Pedro González, (amb el qual pacifiquen les tensions derivades de la parentela accionarial) i, alhora, fa una aposta per a la professionalització tot preparant-se per a un futur procés de fusió. No pas ara, perquè el missatge en el curt termini és reforçar la independència, però ningú no dubta que en un termini màxim d’un parell d’anys alguna que altra aliança es posarà sobre la taula.

La junta d’accionistes de MoraBanc ha aprovat els darrers dies tant els resultats del darrer exercici tancat com els canvis en l’estructura orgànica de l’entitat. De fet, tot plegat és de tant calat que el banc ha convocat una reunió aquest dijous per explicar als treballadors la reorganització acordada, i que suposa que per primer cop no hi hagi cap integrant de l’eix Aristot-Mora-Álvarez al capdavant de la nau. Això sí, es promociona Lluís Alsina -Álvarez de segon- fins a la direcció general del banc i se li encomana el reforç de la presència i l’activitat del banc a nivell nacional. Alsina ja era fins ara el màxim responsable de l’àrea de negoci. L’objectiu del grup bancari és esdevenir la referència en allò que tradicionalment es coneix com a banca país.

Però abans dels canvis orgànics, que tenen una vocació de professionalització i dotar de més independència l’activitat bancària dels interessos dels accionistes, hi ha les xifres. El 2017 MoraBanc va guanyar uns quants centenars de milers més que al 2016. Mig milió d’euros a tot estirar que suposen, a nivell percentual, un increment del benefici del 3,6% trencant una caiguda anterior molt més notable. En un comunicat, l’entitat assegura que “l’aposta decidida per la digitalització, l’anticipació a les exigències reguladores, i un millor alineament entre equips i oferta comercial han estat clau perquè l’entitat hagi tornat amb força al creixement recurrent dels resultats”.

Més xifres encara: el total de recursos de clients gestionats pel al tancament del 2017 es van situar en 6.542 milions d’euros, una davallada del 2% davant el curs anterior amb l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic de dades fiscals pel mig. El ràtio solvència se situa en el 27% segons els paràmetres de l’INAF i dl 18,9% en funció del que estableix Basilea III. La ràtio vinculada a la liquiditat és del 60,7% i la morositat queda en el 3,9%. Finalment, el ROE va créixer fins a quedar en un 8,4%.

La lectura del nou president

El nou president, Pedro González, ha fet un balanç positiu de l'exercici. "Tornem a créixer de forma sostinguda, i ho fem com a resultat d'un procés de transformació i modernització del banc per fer-lo molt més competitiu en un mercat financer cada vegada més exigent. MoraBanc s'ha transformat en temps rècord en un banc més àgil, modern, digital i fort, i sobre aquestes fortaleses encarem els reptes de futur amb plena confiança".

Pedro González esdevé el primer president sense parentiu amb la propietat: simbolitza la independència i professionalització del banc i la seva tria pacifica la tensió interna familiar

González, s’ha dit ja, esdevé el primer president de l’entitat que no és membre de la família propietària de l’entitat. Home neutral davant les tensions familiars que en totes les cases hi són. De fet, quan ja fa temps es va valorar la possibilitat d’una fusió entre Crèdit Andorrà i MoraBanc, aquesta segona entitat va exigir que el bancari espanyol fos nomenat màxim executiu del banc resultant de la fusió. Entre això i el fet que els accionistes de MoraBanc no obtinguessin la força que pretenien entre les cadires de l’hipotètic nou consell, entre altres coses, es va frustrar l’operació.

Ara, en el curt termini, en principi no hi hauria d’haver cap aliança. Crèdit Andorrà s’ha de reorganitzar per intentar remuntar i sortir de les arenes movedisses on està situat. I encara que des de l’entorn d’Andbank, inclosos alguns components del Govern, estan fent mans i mànigues per forçar una ‘trifusió’, en l’horitzó del curt termini no es veu ara per ara viable. MoraBanc, en tot cas, envia un missatge d’independència. Un missatge que ara no toca. Tampoc no seria ara un bon moment amb un executiu, encara que ho negui, més pendent ja del calendari electoral que una altra cosa.

Els canvis orgànics, que atorguen més pes a Lluís Alsina, serveixen en certa manera per deixar clar que ara per ara la societat no pretén encarar cap procés immediat de fusió

MoraBanc va incloent cada cop més consellers independents o, com a mínim, d’un bagatge professional notable i sempre que es pot alliberats de la crosta familiar. Jordi Mora Magriña no només deixa la presidència de l’entitat en arribar a l’edat de jubilació estatutària. I si a nivell orgànic, quant a la presidència, és González qui el substitueix, pel que fa al consell agafa les regnes un altre Mora, una altra generació dels Mora. En aquest cas Marc Mora Guerín. Un altre component de la nissaga familiar propietària del banc que deixa el consell d’administració després d’anys i panys és Lluís Álvarez. El substitueix Joan Quera, qui ja va ser director general de l’entitat entre el 2003 i el 2011.

Quera torna al banc, del qual ja n’havia estat conseller entre el 2011 i el 2015, després de purgar la mala passada que li va causar l’INAF. Quan la crisi de BPA, el regulador bancari del Principat va recórrer a Quera, i també a Santiago Guillén (un altre exMora) i a Carles Salvadó perquè configuressin una ‘Santíssima Trinitat’ en forma d’administradors mancomunats. Van capejar el temporal inicial del ‘cas BPA’ durant poc més d’un mes. I després, per exemple Quera, va saber que no podia tornar al seu banc d’origen per una qüestió d’incompatibilitat, amb el corresponent malestar que això li va suposar. Ara relleva Lluís Álvarez com a conseller dominical. És a dir, conseller delegat per la propietat.

I el nou president, amb llarga experiència en places financeres com Londres o Miami i després d’haver hagut d’afrontar com a conseller delegat la transformació tecnològica i en certa manera normativa de l’entitat, té ara l’encàrrec d’aprofundir el desenvolupament corporatiu, de fer rendibles les inversions fora d’Andorra i de focalitzar-se en el creixement internacional orgànic i inorgànic. Vaja, fer-se gran a fora, que és justament la pota en la qual sempre ha anat més coix MoraBanc. Créixer a l’estranger i esdevenir referència a casa, doncs, serien objectius per a la històrica entitat dels Mora i els Aristot.