El document de mesures aprovades pel consell d’administració per donar resposta a les deficiències detectades per l’estudi fet per uns experts francesos en matèria de sistemes de pensions inclou fins a nou punts, alguns dels quals encarats a encarir el preu de compra del punt. Com més punts es tinguin acumulats, més car serà comprar-ne de nou. Alhora, també es proposen aplicar tot un seguit de coeficients reductors per tal que a mida que es tingui una pensió més elevada, menys rendeixin els punts acumulats i, per tant, poder retallar d’aquesta manera les pensions més elevades.
En el document elaborat per la CASS s’arriba a plantejar que caldrà reflexionar sobre la conveniència d’aplicar aquesta mesura, és a dir, retallar les pensions més altes a partir de menysvalorar els punts adquirits. I de dur a terme aquesta reducció amb efectes previs a la reforma. És a dir, estudiar si els canvis es poden aplicar de forma retroactiva, un fet que contravé la immensa majoria de les normes i la seguretat jurídiques.
L’organisme pretén evitar la fallida del sistema de pensions evitant que es revaloritzin d’acord amb l’IPC, encarint el valor del punt a l’hora de comprar-los o menysvalorant-lo en vendre’ls
Les tres mesures de més calat popular i més fàcils d’entendre són les que tenen a veure, però, amb l’augment de la cotització, l’allargament de la vida activa i l’aplicació parcial de l’IPC en les pensions. Així, es pretén que a partir del primer de gener de l’any que ve la cotització a la branca jubilació, actualment del 12% (per a la branca malaltia es fa una aportació del 10%), s’incrementi un 0,5%. El mateix augment es faria en els onze anys successius, fins a arribar al 2030 amb una cotització del 18%. L’altra branca faria el seu propi camí.
En relació amb el retard de l’edat de jubilació, el plantejament que fa la CASS també es progressiu. Durant deu anys i a raó de dos mesos per any -començant per aquest 2018- els primers vuit anys i quatre mes per any els dos darrers anys, s’aconseguiria passar els actuals 65 anys necessaris per a jubilar-se als 67 que caldrien al 2028. És un plantejament molt similar al que es fa a Espanya, on els 67 haurien de ser l’edat jubilació en virtut d’un increment progressiu que arribarà a port, en el cas espanyol, el 2027.
Quant a la revalorització de les pensions de jubilació, l’objectiu és no haver d’incrementar el cost de la vida de forma lineal per a totes les prestacions. Així, s’estableixen, segons el document al qual ha tingut accés l’Altaveu i que s’està debatent amb diversos col·lectius per tal que s’aportin a la CASS propostes, suggeriments o esmenes, com a mínim tres grups. Així, les pensions inferiors al 200% del salari mínim es revaloritzarien en funció d’un 80% de l’IPC. Les pensions que se situïn entre un 200 i un 300% del salari mínim creixerien un 40% de l’IPC. I a partir d’una pensió equivalent o superior al 300% del salari mínim la congelació seria total.
La CASS planteja, almenys, i a banda d’un pla de comunicació per fer entendre a la gent, ja des d’edat escolar, que cal fer-se una assegurança privada perquè amb la seguretat social pública no n’hi ha prou, tres elements més. D’entrada, per exemple, crear una taxa finalista. Això és, en principi, imposar un tribut sobre el tabac i l’alcohol la recaptació de la qual aniria directament a la caixa de les pensions, com a forma d’evitar que es redueixi el calaix com els estudis indiquen que passarà si no es prenen mesures.
També es proposa des de la parapública la creació d’una assegurança complementària pública facultativa, en règim de capitalització pur i sota rendiments de mercat financer i esperances de vida reals. Els percentatges de cotització anirien a càrrec de l’assegurat en funció de la taxa de cobertura a la qual es pretengués arribar. Finalment, la CASS planteja donar tractament de prestació no contributiva a les pensions de viduïtat.
Comentaris