Sanitat

Més de vint minuts més d’espera de mitjana a urgències entre el 2017 i el 2018

Per primera vegada en els darrers sis anys, enguany s’ha superat amb escreix l’hora de demora al departament d’urgències de l’hospital: el gener, de mitjana, el pacient havia d’esperar 73 minuts

Altaveu

El temps d’espera al servei d’urgències entre aquest 2018 i el 2017 ha crescut en vint minuts més. Les dades es refereixen als dos primers mesos de l’any i, certament, al febrer ja es va veure una reducció respecte del gener. Però tot i així, per primera vegada, de mitjana, es triga més d’una hora en ser atès. I mitjana vol dir el que vol dir. Segurament hi ha esperes molt més llargues i atencions que se solucionen amb pocs minuts.

Les dades figuren en una resposta donada per la direcció de l’hospital en una resposta a una pregunta feta per la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili emmarcada en totes les dificultats que està vivint el departament d’urgències. De fet, tant Gili com la independent Sílvia Bonet es van interessar per la qüestió i les respostes del SAAS acaben de ser publicades al Butlletí del Consell General.

Les dues parlamentàries fan nombroses preguntes. I les respostes són extensíssimes. S’evidencia que hi ha hagut un problema notable de baixes al servei i que la direcció del centre hospitalari, com ja s’ha explicat en nombroses ocasions, està fent un esforç per redreçar el rumb. Es remarca, per exemple, que metges que havien deixat el SAAS ara, després dels canvis que s’han fet en el sistema, han demanat reincorporar-se o fins i tot ja ho han fet.

Malgrat que el ministeri indica que els temps no són del tot comparables perquè l’estadística no reflecteix la dificultat dels casos, al febrer l’espera ja va reduir-se força, fins als 63 minuts

De fet, donant resposta a una de les qüestions plantejades per Gili, el SAAS a través del ministeri explica que els metges d’urgències van treballar el 2017 de mitjana unes 163 hores al mes cadascun. Aquesta xifra hauria de situar-se en 148 hores mensuals “en el moment que estiguin coberts tots els facultatius necessaris”. I aquests metges es quantifiquen en 28 més dos coordinadors clínics i un cap de servei, segons les mateixes dades.

Quan es demana sobre el temps d’estada dels pacients, dels usuaris, certament el ministeri remarca que les dades que es presenten “no són comparables entre elles ja que no estan acompanyades del grau de complexitat de les visites realitzades en el període” sobre el qual versa l’anàlisi estadístic. Tampoc es té en compte l’activitat a la qual s’havia de fer front. Aquests factors “són dels dels moduladors que més poden influir en el temps d’espera de l’usuari”.

No obstant això, no deixa de ser significatiu que mentre el temps d’espera al servei d’urgències de l’hospital durant el mes de gener es va situar entre el 2013 i el 2017 en entre 35 i 47 minuts, aquest mateix temps va ser de 73,28 minuts el gener passat. Per tant, un increment de més de 25 minuts i mig en temps absolut. O un augment percentual del 54%. Quant al febrer, les esperes van oscil·lar entre 38 i 48 minuts del 2013 al 2017. L’any passat no va ser pas l’espera mitjana més llarga: 44,21 minuts. En canvi, aquest 2018 la demora es va disparar fins als 63,34 minuts.

És a dir, un increment entre un any i l’altre de pràcticament vint minuts en xifres absolutes o un augment del 43%. El que és clar, per molt que no sigui comparable, és que la reducció entre el gener i el febrer va ser de deu minuts de mitjana, que no està gens malament. I és que ja es van començar a notar alguns dels ajustos que es van anar incorporant al servei producte de les denúncies dels professionals que hi treballen.