Tribunals

Absolt l’acusat de l’assassinat que hi va haver fa tretze anys en un hotel de Soldeu

El Tribunal de Corts considera que els elements que hi havia contra un ciutadà israelià d’origen ucraïnès no són suficients per condemnar-lo per la mort d’un home rus de 48 anys 

Altaveu

El Tribunal de Corts ha absolt el principal sospitós i únic acusat per l’assassinat que hi va haver el 17 de desembre del 2004 en un hotel de Soldeu. Tant el mort, de nacionalitat russa i de 48 anys, com l’home que seria detingut al cap de poques hores, de nacionalitat i residència israeliana encara d’origen ucraïnès i avui de 53 anys, s’allotjaven en el mateix establiment hoteler. La sala absol l’home, que va complir al seu dia un any sencer de presó provisional i no es va presentar al judici al·legant raons de salut, en considerar que “la prova practicada en el judici oral no ha desvirtuat la presumpció constitucional d’innocència que l’empara”. La fiscalia sol·licitava 30 anys de presó per al processat.

En la sentència dictada aquest dimecres, el tribunal remarca que tot i les múltiples sospites i potser alguns indicis, aquests van ser desvirtuats per la defensa o, en tot cas, no van tenir la força necessària per poder condemnar l’acusat. La resolució remarca, per exemple, que la dependent de l’armeria on es va adquirir l’arma del crim, un ganivet de característiques molt especials, no va poder reconèixer l’acusat com l’adquirent del mateix.

El processat, que va al·legar raons de salut per no acudir al judici, va ser detingut sis hores després del crim, el 17 de desembre del 2004, i va complir un any de presó provisional

Tampoc ningú no va poder veure l’acusat, tot i que l’hotel estava ple, durant el trànsit que hauria hagut de fer per anar a l’habitació del mort, on es va cometre l’assassinat, anar a la seva habitació o sortir amb posterioritat passant per davant de la recepció per dipositar en un bidó situat en unes obres properes una bossa de plàstic que contenia uns pantalons, un jersei, una defensa elèctrica i de gas i la navalla plegable.

La resolució també remarca que les pericials practicades per la policia científica espanyola no van poder “aportar cap dada clarificadora”. Ni en les peces de roba trobades a l’habitació de l’acusat i que hauria pogut vestir durant la comissió de l’assassinat no s’hi va trobar cap resta d’ADN de la víctima ni tampoc en aquells elements que hauria usat l’assassí i que van ser localitzats en les esmentades obres properes a l’hotel no s’hi haurien trobat restes de l’acusat. 

També es es deixa constància dels dubtes que genera el fet que l’home, l’acusat, percebés 500 euros de remuneració per dia. Els investigadors consideraven que això era una mostra de la recompensa per l’assassinat. La defensa al·legava que era el pagament dels serveis de vigilància pels quals havia estat contractat el seu client. En tot cas, “rebre de l’ordre de 500 euros diaris no sembla ser el preu d’un sicari o assassí a sou”. Una altra de les qüestions que no semblen suficientment acreditades és la formació militar que tindria l’acusat i que li hauria servit per executar el crim de la manera que ho va fer.

Tant el mort com el detingut al seu dia -per a qui el fiscal demanava trenta anys de presó- estaven allotjats al mateix establiment hoteler i havien vingut al Principat acompanyats per altres persones 

I és que l’assassí, vestit tot de negre, s’havia colat dins l’habitació de la víctima i quan aquest, juntament amb el seu acompanyant, una secretària amb la qual havia vingut des de Rússia, va obrir la porta per tornar a l’estança de l’hotel on dormia, es va trobar com el ruixaven amb un gas de defensa i seguidament, li clavaven diverses ganivetades, una de les quals li va anar directament al cor i una altra també va ser mortal de necessitat.

El Tribunal de Corts acaba concloent que “no s’ha pogut establir prova de culpabilitat suficient contra l’acusat. L’única dada fefaent contra l’acusat és que es trobava en el lloc dels fets, entenent aquest d’una manera extensiva, és a dir, que era allotjat al mateix hotel on succeïren els fets”. I, en conseqüència, “procedeix declarar l’absolució de l’acusat del delicte major d’assassinat que se li imputa i dictar sentència absolutòria”.