Societat

Interior minimitza 'l'escàndol de la mànega': només si la Batllia hi veu delicte expedientarà al bomber

El titular ministerial assegura que si s’encausa l’agent del cos d’extinció d’incendis denunciat per una presumpta agressió sexual se’l suspendrà de feina, però si el cas s’arxiva no passarà res

Altaveu

El ministeri d’Interior i la direcció de bombers està portant amb tanta discreció l’afer de l’agent del cos denunciat per una presumpta agressió sexual a una dona que ni tan sols pretén obrir cap mena d’expedient al funcionari si la Justícia arxiva el cas per manca de proves o indicis. El comportament del bomber evidencia dues fases clarament diferenciades. La del dia dels fets denunciats per la via penal i constitutius d’una suposada violació i pràctiques prèvies en què estan l’agent de servei es masturba a la caserna, enregistra el moment i envia la gravació a la dona amb la qual dies després manté l’encontre sexual.

L’‘escàndol de la mànega’ està generant incredulitat i estupefacció. Diverses fonts mateix del cos de salvament i extinció d’incendis han assegurat que a l’agent denunciat no se li ha obert cap expedient disciplinari. I malgrat que unànimement volen deixar que treballin les autoritats policials i judicials quant a la denúncia per agressió sexual, una part de les fonts consultades consideren que no es pot entendre com no s’han pres mesures pel comportament laboral. Certament, cap normativa que regeix el funcionament del cos impedeix explícitament masturbar-se en horaris de feina al lloc de treball. Però la conducta sembla poder-se incardinar en alguna de les tipificades per ser sancionades des del punt de vista laboral. Res no té a veure l’episodi de la masturbació amb els fets posteriors que s’estan conduint per la via penal.

Més enllà del comportament que la Justícia haurà d’establi si és delictiu, la direcció del cos té des del 13 de març d’una gravació en què es veu el bomber masturbant-se un dia estant de guàrdia

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, es va referir aquest dimarts al cas avançat divendres per l’Altaveu. Espot va assegurar que si la Batllia veu suficients indicis de delicte per encausar el bomber denunciat i citar-lo a declarar, l’agent serà automàticament suspès de feina. Ara, en el cas que la Justícia decideixi arxivar el cas sense entrar-lo ja a investigar per manca d’indicis, no s’obriria cap mena d’expedient al funcionari. El titular d’Interior va recordar que “estem en una fase molt embrionària i no poden prejutjar ni en un sentit ni en l’altra”. Alhora també va manifestar que que la policia, a parer seu, hauria fet la feina que li pertocava donant resposta a la denunciant. I que a partir d’ara, i “en funció de les decisions inicials i finals de la Justícia prendrem les mesures que corresponguin”.

Però, com s’ha dit, hi ha dues fases molt diferenciades i diferenciables del comportament del funcionari, una feina que no tindria més rellevància per al cas si no fos per dos motius: una part dels fets que es poden retreure a l’agent succeeixen al lloc de feina, públic, i, a més, es tracta d’una persona envestida d’autoritat que per les seves atribucions, pel seu càrrec, per les seves funcions, ha de ser especialment curosa i prestar auxili a aquell qui ho necessita. Certament, es tracta d’un comportament personal, aïllat, i que en cap moment pot anar en detriment de la professionalitat i el bon nom del cos malgrat que els missatges privats que l’home envia a la futura denunciant durant els dies de ‘festeig’ previ podrien indicar una altra cosa.

Instagram, punt de partida

Tot parteix, com va avançar l’Altaveu divendres passat, d’un contacte que fa el bomber a la dona el 2 de març via Instagram, una de les xarxes socials més usades en l’actualitat. A partir d’aquí s’inicien un seguit de contactes a través de diverses aplicacions telefòniques o socials producte de la relació entre dues persones adultes -al tomb dels 40 anys tots dos. Un primer episodi que caldria analitzar amb cura es dóna el 10 de març. Aquell dia, vers les 22.37 hores, i després d’intercanviar-se diversos missatges per Instagram i per WhatsApp, el bomber envia una gravació feta amb el seu telèfon mòbil mateix d’un minut i sis segons. 

Les imatges que l’home envia el 10 de març a la nit a la dona que després el denunciaria per l’abús suposadament succeït el dia 12 les enregistra ell mateix a l’interior del parc de bombers 

És indubtable que es tracta de la persona que dies més tard acabarà denunciada. Però en aquesta primera fase, en què a través de la conversa textual reconeix que està treballant i es troba al parc de bombers, el més rellevant és que l’home es veu pràcticament nu -sols porta posats uns mitjons- i s’està masturbant en dependències de la caserna. L’Altaveu ha pogut consultar la gravació i diverses fonts han corroborat sense dubte que és el parc de bombers on té lloc la gravació. Un radiador o unes lliteres evidenciarien l’escenari de què es tracta.

Aquest vídeo arriba -es pot debatre si informalment o formalment- a la direcció dels bombers el 13 de març, un dia després de la suposada agressió sexual. La mateixa denunciant, molts dies abans de portar el cas a la policia i davant d’un cert desconcert, fa arribar la gravació a un comandament intermedi del cos que, al seu torn, la trasllada a la direcció perquè prengui cartes en l’afer si ho creu convenient. El mateix vídeo juntament amb tots els missatges intercanviats a través de diverses aplicacions i programes i la resta de material intercanviat és bolcat oficialment per agents del cos d’ordre en el marc de la investigació oberta per la policia gairebé un mes després: l’11 d’abril una vegada hi ha directius d’altes esferes del ministeri que indiquen que cal analitzar el cas.

Formalització de la denúncia

Més enllà d’això, la dona que hauria sofert presumptament l’agressió sexual interposa formalment una denúncia contra el bomber davant la policia el 19 de març a la nit, després de sotmetre’s a una exploració mèdica forense a petició dels agents del cos d’ordre davant els quals es va presentar la tarda d’aquell dilluns acompanyada d’una responsable de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA). Si han passat molts dies o pocs en formalitzar-se la denúncia o els extrems que escaigui, són elements tan sensibles que haurà de ser la Justícia qui determini el que cregui convenient. Però sí que és clar que la denúncia explica uns fets que haurien partit d’una trobada consensuada i consentida per les dues parts i que té lloc el 12 de març a Sant Julià de Lòria

Després de trobar-se les dues persones -que es coneixien de vista de l’època estudiantil- en el lloc convingut, l’home porta la noia a un xalet d’Aixirivall, també de manera acordada, i allí consumen una primera relació sexual consentida i, després, succeeix l’episodi en què la denunciant assegura que no hi ha consentiment. Més encara, explica que hi ha una negativa reiterada en com a mínim tres ocasions. No obstant això, i segons la denúncia, hi hauria una penetració abusant de la força i la posició d’immobilització en què presumptament hauria quedat situada la dona i, encara després, i arrossegant la noia pels cabells, acabaria l’home ejaculant a la cara de la dona.

Versió de la denunciant, declaració del denunciat

Aquesta és sempre la versió de la denunciant, fixada en la denúncia del 19 de març i complements de denúncia posteriors sobre les quals la Justícia haurà de fer les indagacions que cregui escaients. També és cert que en el marc de la confecció del dossier policial, agents del cos de l’ordre haurien pres declaració amb una minilectura de drets -per tant, com a possible sospitós d’un delicte, que es diferencia de ser considerat directament sospitós- uns dies abans que es fes el buidatge del dispositiu telefònic de la denunciant tot recollint missatges, fotografies, el vídeo i allò que es considerés d’interès per a la causa.

La policia hauria donat per tancada la seva intervenció inicial en espera, si ho creu oportú la Batllia, que se li ordeni la pràctica de noves i eventuals diligències. En tot cas, sembla clar que l’‘escàndol de la mànega’ té dues fases, almenys, ben diferenciades: el que entronca amb l’actitud del funcionari durant les seves hores de servei i, després, el seu presumpte comportament agressiu que les autoritats judicials hauran de determinar si constitueixen algun tipus de delicte o no.