Parròquies

Del silenci de RocRoi a l’aturada tècnica per excés de cabal del comú: el fiasco del ràfting lauredià persisteix

La concessionària del projecte no dóna cap mena d’explicació sobre el projecte i desvia qualsevol qüestió cap a la corporació, que admet que la iniciativa està en ‘stand by’

Altaveu

Mentre la concessionària manté un sepulcral silenci, el comú, que no és que badi gaire més boca, assegura que el fet que el projecte del ràfting no avanci es deu, ara mateix, a una aturada tècnica, no pas a una desestimació de la proposta. Cert és, però, que des de fa molts mesos, o potser des del principi, el ràfting impulsat per la corporació parroquial de Sant Julià de Lòria fa aigües. Navega sobre rocs. Això sí, les inversions s’han fet. I segons alguns fonts, la broma pot arribar ja a prop de 900.000 euros més els compromisos a futur que s’hagin contret amb els lloguers de diverses dependències suposadament lligades al projecte.
Entre neteja i altres inversions com rehabilitar immobles que s’han llogat amb l’excusa del ràfting, hores d’ara ja s’haurien desemborsat o estarien compromesos uns 900.000 euros

Cert que després de netejar el llit del riu i de construir unes primeres rampes per les quals les embarcacions havien de baixar a l’aigua, el projecte s’ha aturat. I això que era ara quan s’havia d’haver posat formalment en marxa. Però els interrogants que genera la proposta no tenen massa respostes atès que és una iniciativa que pivota només sobre tres persones de la corporació -el cònsol, Josep Miquel Vila; el cònsol menor, Julià Call; i el conseller major i responsable de serveis, Joan Visa- i fins i tot la consellera responsable de turisme, Meritxell Teruel, ha admès en diversos àmbits que no té coneixement ni de la proposta en concret ni de l’estat de la qüestió en particular. Tot plegat una mena de xafarranxo sense sentit.

Però el comú no ha reconegut mai que el projecte estigui descartat. De fet, fonts de l’oposició han assegurat que així els ho hauria explicat el propi cònsol major. ¿El concessionari ha perdut interès en el projecte? Segurament, per molt que es volgués vendre que la proposta era viable tan sols amb el tram fluvial lauredià, la viabilitat era de per riure. El projecte es va adjudicar a la societat andorrana Raca, filial de la pallaresa RocRoi. Els promotors són coincidents en una empresa i l’altra. Per tant, cap problema en això. Al Pallars, la firma funciona. A Andorra…

Consultada la societat, o fa silenci o t’envia al comú. Raca/RocRoi no té res a dir sobre el particular. I quan finalment fonts comunals donen una resposta, expliquen que si la concessionària està ara per ara una mica apartada del projecte, i si aquest també va més lent del que es pensava, es deu a problemes de salut dels principals promotors de la iniciativa. Dels titulars de l’empresa. Ni demanant per una qüestió tan personal, de de la societat d’origen pallarès no s’obté cap resposta. RocRoi no es mulla. I això que sovint es fica a l’aigua.

Fonts comunals de Sant Julià asseguren que el fet que ara baixi massa aigua al riu impossibilita que es puguin acabar els treballs de condicionament del llit i el seu entorn

¿I què diu el comú respecte del projecte? Les fonts consultades expliquen que “el que és cert és que ara està aturat perquè baixa massa aigua per completar els treballs de condicionament. Per seguretat i per complexitat d’acabar els treballs el tema està en ‘stand by’. Però ni molt menys està descartat. Però si aturat”. Obres vinculades al projecte com la transformació d’un parell d’immobles de l’avinguda de Rocafort, just al davant de les instal·lacions ministerials i comunals de l’Edifici del Molí, o el condicionament del que havia estat una estació de servei a tocar la plaça Laurèdia, entre les avinguda de Canòlich i Francesc Cairat i on s’havia de situar la central de reserves conjunta de Naturlandia incloent-hi l’oferta del ràfting van endavant.

Sembla clar que la iniciativa comunal laurediana és un fiasco. D’inici a final. I també és clar que si el comú necessita alguna mena de col·laboració que passi pel Govern, no l’obtindrà. De ser una corporació amiga i DA vanagloriar-se del triomf electoral a Sant Julià el 2015, ara és tot al contrari. I als ulls de Toni Martí, la institució encapçalada per Josep Vila i companyia -alguna companyia, és clar, no pas tota- ha passat a ser una adversària en tota regla.