Tribunals

La batlle instructora del ‘cas BPA’ allibera el financer uruguaià ‘Betingo’ Sanguinetti

L’exdirectiu de l’entitat andorrana a l’Uruguai era a la presó des del 20 de febrer per un delicte de blanqueig; ara es podrà moure lliurement però sols pel Principat, se li ha retirat el passaport 

Altaveu

La batlle instructora del ‘cas BPA’ i totes les seves ramificacions, Canòlic Mingorance, ha decretat aquest divendres l’alliberament amb prohibició de sortir del territori andorrà del gestor financer i exdirectiu de BPA Uruguai Andrés Sanguinetti. La limitació es deu, simplement, al fet que la responsable judicial vol garantir-se que Sanguinetti acudirà immediatament a la seu de la Justícia si se’l requereix per col·laborar en la instrucció del ‘cas Pernambuco’, la derivada andorrana de l’afer internacional protagonitzat per la megaconstructora brasilera Odebrecht. 

Sanguinetti estava ingressat al centre penitenciari de la Comella des del 20 de febrer després d’haver acceptat la seva extradició des de l’Uruguai de forma voluntària per respondre de les acusacions de blanqueig de capitals. Quan el gestor financer i exdirigent esportiu al seu país va arribar de Montevideo al Principat, va prestar d’immediat declaració davant de Mingorance per un període de més de tres hores. Substancialment, Sanguinetti va haver de respondre respecte de les acusacions versades per un advocat hispano-brasiler de dubtosa reputació i repudiat fins i tot per Odebrecht, amb la qual hauria col·laborat, i que és l’únic testimoni de càrrec que té la Justícia andorrana per construir fonamentalment l’acusació contra BPA i diversos dels seus dirigents i empleats.

Sanguinetti hauria matisat i negat la major part de les acusacions derivades de les declaracions de Rodrigo Tacla Duran, unes declaracions fetes a Mingorance i el fiscal general, Alfons Alberca, mentre era pres a Madrid per ordre de l’Audiència nacional espanyola i amb un pacte amb la fiscalia de l’Estat veí: si delatava altres persones que haguessin cooperat amb Odebrecht tindria beneficis judicials. De fet, al cap de poc de declarar davant els dos responsables jurisdiccionals del Principat va quedar en llibertat.

Per a sorpresa del processat, quan avui se li havia de prendre declaració ni la jutge Mingorance ni els representants del ministeri fiscal no li han fet ni una sola pregunta; sols un lletrat ha demanat

En canvi, Mingorance va decretar l’empresonament incondicional de Sanguinetti el dia 20 de febrer processant-lo per un delicte de blanqueig de diners i donat el perill, considerava, que fugís o que pogués condicionar el procés judicial que encara restava per fer. Aquest divendres s’ha tornat a prendre declaració al gestor financer uruguaià. A diferència de fa un mes i mig, en la declaració d’avui hi havia presents els representants legals de les altres parts implicades en el ‘cas Pernambuco’. Per sorpresa de l’empresonament, segons fonts jurídiques, ni la batlle ni el ministeri fiscal -representat per Alfons Alberca i Borja Aguado- no han fet ni una sola pregunta. De fet, la fiscalia ja no va pràcticament interrogar Sanguinetti en la primera ocasió.

Sols una de les parts ha formulat algunes qüestions i qui més interès ha tingut en parlar ha estat el propi Andrés Sanguinetti. L’home, conegut amb el sobrenom de ‘Betingo’, hauria exposat sense embuts quina va ser la seva funció i la del banc en relació amb l’operativa d’Odebrecht. Així, segons les fonts consultades, Sanguinetti hauria explicat que el treball bancari va consistir en el que en l’argot tècnic s’anomena planificació fiscal internacional. És a dir, deslocalitzar els beneficis obtinguts per una empresa o grup empresarial, en aquest cas Odebrecht, i traslladar-los en una jurisdicció diferent a aquella on està situada formalment l’empresa per tal d’obtenir millors condicions fiscals. 

El gestor, involucrat en la derivada andorrana del ‘cas Odebrecht’, ha explicat que tant ell com el banc l’únic que van fer va ser dissenyar una operativa bancària de planificació fiscal internacional

Tot plegat, s’hauria creat l’estructura comptable necessària perquè Odebrecht no hagués de tributar al Brasil, una operativa del tot normal al Principat atès la seva condició de país de baixa fiscalitat o de paradís fiscal, on dur-hi diners evadint l’acció del teu fisc d’origen ha estat fins ara la pràctica tradicional de la banca andorrana. Odebrecht, segons el que hauria explicat Sanguinetti, va crear al Principat una mena de caixa B. I el que feia amb aquells diners era una cosa seva: pagar col·laboradors, primar empleats… però sobre això, ha explicat el gestor financer, l’entitat bancària no hi tenia cap responsabilitat ni prenia cap mena de decisió.

Davant el neguit evident del fiscal general, segons les fonts, a qui no interessava una explicació tan clara, Sanguinetti s’hauria ofert a estar-se les hores que fos necessàries per tal d’explicar amb pèls i senyals totes i cadascuna de les operacions que va aconsellar o recomanar. Però no ha calgut. Les parts assistents a la declaració han convingut que amb l’explicació genèrica n’hi havia prou. I quan la defensa del gestor financer uruguaià es disposava a sol·licitar la llibertat del seu client, per iniciativa pròpia la batlle n’ha decretat l’alliberament prèvia entrega del passaport i obligació de presentar-se a la Batllia tantes vegades com se’l citi.

Fonts properes al dirigent bancari han assegurat que l’home, que té llibertat de moviments absoluta al Principat i on ni tan sols ha hagut de comunicar un domicili fix formal, té tota la intenció de col·laborar amb les autoritats judicials per a l’aclariment total i absolut del cas. De fet, segons que han recordat les fonts, no hagués calgut que Mingorance activés una alerta de detenció i posada a disposició de la Justícia andorrana perquè si se l’hagués citat pels conductes ordinaris s’hauria traslladat igualment al Principat perquè la seva voluntat sempre ha estat la de col·laborar i es manté. Sanguinetti manté que tant ell com el banc són totalment innocents i van respectar en tot moment la legislació vigent a Andorra.