Successos

El ‘lladre dels caixers’ hauria operat amb una targeta de crèdit i un pin reals

L’home, que no se sap si anava sol o acompanyat, actuava com si d’un usuari normal es tractés, en primera instància no agafava els bitllets i quan la màquina se’ls anava a empassar, els tibava

Altaveu

L’home que va manipular diversos caixers automàtics del Principat i es va endur una quantitat desconeguda de diners hauria utilitzar una targeta de crèdit i un pin reals i operatius. A més, la policia, que investiga el cas sense tenir massa pistes sobre la identitat del delinqüent, hauria pogut seguir a través de diverses càmeres una mena de seguiment de l’home, que hauria estat en una estació de servei, per exemple.

És molt complicat per no dir impossible que es pugui acabar atrapant l’individu que hauria accedit als caixers. No està clar si va actuar en solitari o amb alguna companyia. El que sí sembla evident que la persona que s’acostava als caixers sempre era la mateixa. I que hauria fet un recorregut de sud a nord travessant tot el país. Es dóna per fet que no es tracta de cap resident al Principat i que tenia un bon coneixement del funcionament de la maquinària expenedora de bitllets.

Encara que no es pot assegurar que a tot arreu actués igual atès que ni la policia ni les entitats bancàries -especialment MoraBanc, de lluny la més afectada- no baden boca esperant que la investigació fructifiqui, sembla clar que majoritàriament l’home finalment no va emprar cap dispositiu especial, com se sospitava inicialment, per travar els caixers. Al contrari, hauria usat una targeta.

A través de diverses càmeres, la policia hauria pogut establir que el mateix individu hauria fet un recorregut de sud a nord, que hauria passat, per exemple, per una gasolinera i per una dotzena de caixers

Segons han explicat fonts properes a la investigació, l’individu acudia a un caixer -en alguns dels quals s’han pogut recuperar imatges, a través de les càmeres de videovigilància dels propis bancs o d’altres d’instal·lades a l’entorn, es veu cobert amb una caputxa fosca- i operava com qualsevol usuari. Introduïa una targeta, teclejava el pin, sol·licitava una quantitat que no fos especialment rellevant perquè no pogués generar sospités i sempre, és clar, dins el límit permès, i esperava l’expulsió dels bitllets.

Si no es retiren els diners, al cap d’uns quants segons, la mateixa màquina xucla els bitllets i l’operació queda cancel·lada. És a dir, no es produeix el càrrec a aquella targeta. L’individu tindria prou habilitat per, just quan la màquina ja cancel·lava l’operació i recuperava els bitllets tibar-los -no se sap si amb algunes pinces o similar- i embutxacar-se’ls. El càrrec a la targeta que duia no es consumava i ell se’n duia la quantitat sol·licitada. Producte de l’estrebada, el corró es faria malbé en molts casos i això deixaria inoperatiu el caixer.

D’entrada, l’entitat bancària, que almenys en principi no haurà de patir cap dany en relació amb el diner furtat, una altra cosa és el fet que s’hagin malmès les instal·lacions, que han pogut estar entre 24 i 48 hores sense funcionar, no pot conèixer la identitat del titular de la targeta amb la qual es va pretendre dur a terme l’operació. VISA sí que disposarà d’aquestes dades i la policia les haurà de recuperar fent les diligències oportunes.

El cos d’ordre també hauria contactat amb cossos homòlegs dels països de l’entorn per saber si en alguna zona propera s’hauria donat un cas similar. L’objectiu seria tancar el cercle sobre l’individu que hauria ‘atacat’ els caixers, almenys una dotzena, prioritàriament, segons les fonts, durant el Diumenge de Pasqua. Mentre alguns es menjaven la mona… d’altres es feien el jornal.