Malgrat que l’executiu assegura que “pot compartir alguns dels aspectes de la regulació material de la proposició de llei, així com la necessitat de clarificar i unificar alguns aspectes de funcionament dels comuns”, el Govern ha emès un criteri contundentment contrari a la proposta feta pels socialdemòcrates, als quals els retreu, entre altres coses, que el text no s’hagi “abordat amb la participació activa dels comuns en els treballs preparatoris” ja que, entre altres coses, “la proposició de llei entra a regular aspectes del funcionament dels comuns que -a parer del Govern- han de quedar reservades a la seva potestat normativa, per la via de les ordinacions”.
El criteri governamental publicat aquest divendres al Butlletí del Consell General avisa que depèn com es podria arribar al punt “d’anul·lar la capacitat d’autogovern de les corporacions locals”. I insisteix en el fet que “els principis més generals d’aquesta regulació s’haurien de treballar en consens amb els comuns o –fins i tot- deixar que fossin les mateixes corporacions locals les que presentessin una proposició de llei d’aquestes característiques”.
En el dictamen es lamenta que els socialdemòcrates no hagin tingut en compte els comuns alhora d’elaborar la seva proposta i avisa que depèn com es podria lesionar l’autogovern local
Quant l’executiu, en la seva anàlisi de la proposició de llei, s’endinsa en el fons, remarca que “incorpora alguns elements que, més enllà del funcionament o l’organització, suposen canvis profunds del sistema polític andorrà: l’abolició de la figura del cònsol menor i la reforma del sistema electoral per a l’elecció dels consells de comú”. El Govern considera totes dues coses negativament greus, especialment la segona, i defensa tant la figura del cònsol menor com el sistema electoral vigent, que creu que “no representa un dèficit democràtic, perquè no hi ha millor prova de la bona salut democràtica de les institucions que l’alternança dels diferents partits o opcions polítiques”.
Respecte de la figura del cònsol menor, l’executiu manté que “no és només un llegat de la història, coherent amb l’esperit de paritat que inspira totes les institucions seculars andorranes, sinó que té també una rellevància pràctica en el funcionament dels comuns, ja que compleix funcions d’assistència, representació i substitució del cònsol major”. I més greu encara troba la proposta de modificar el sistema electoral, com s’ha dit, perquè “pretendre modificar el sistema electoral de forma profunda i permanent mitjançant una disposició final no és la tècnica legislativa més adequada”.
Però més enllà de formalismes, l’executiu s’oposa totalment a la modificació del sistema electoral comunal i defensa el model actualment vigent perquè “ha permès combinar estabilitat i alternança en el govern de les corporacions locals”. Defensa l’atorgament de la majoria absoluta directa a la llista més votada per la tasca executiva de què disposen les corporacions. I no legislativa, com es remarca en el criteri. “Sembla adequat sacrificar en part la proporcionalitat per afavorir l’estabilitat i l’eficàcia; en el benentès que tots els sistemes electorals estan subjectes a canvi i a reflexió”, conclou.
Comentaris