El cap de l’executiu, Toni Martí, s’ha reunit aquest tarda amb els mandataris comunals per explicar-los la solució d’urgència que consideren, però, que és la més escaient. El Govern pretén anar per la via ràpida, com ja va indicar dijous passat el màxim responsable governamental per solucionar el marc normatiu després de la decisió del Constitucional. En principi, els cònsols han vist bé la proposta realitzada tot i que s’ha donat un marge de temps per valorar l’escenari obert amb la resolució del TC i el plantejament que fa l’executiu i d’aquí uns dies hi tornarà a haver una nova trobada.
Els responsables parroquials no veuen malament la proposta plantejada per Martí i la resolució final del ‘problema’ s’acabarà de perfilar en pròximes trobades que no trigaran en arribar
En la línia mostrada per Govern, la trobada -en la qual també hi ha assistit l’exsecretària d’Estat de Relacions Institucionals Consol Naudí que va negociar els textos aprovats el darrer trimestre de l’any passat- també ha servit, en gran mesura, per valorar positivament que el TC hagi avalat la llei de competències i que ‘només’ hagi fet caure alguns dels articles de la llei de transferències. No obstant això, els promotors del recurs directe d’inconstitucionalitat mai no van plantejar que tota la norma fos contrària a la Constitució.
S’ha recordat en la reunió que es mantindran com a grans línies de distribució de diners de l’Estat als comuns els criteris de població i territori. També s’ha recordat que el Constitucional ha donat per bons, en considerar-los objectius i proporcionals a l’hora de fer els càlculs oportuns, elements com les pernoctacions, la gent gran i els infants, o els criteris de solidaritat o particularitats parroquials. Això es manté. I la partida anul·lada pel Constitucional serà la que es tornarà una partida fixa a dividir a parts iguals entre els set comuns. De fet, a banda de població i territori, històricament ja hi havia una partida fixa distribuïda a parts iguals.
El ministre de Finances, Jordi Cinca, s’ha referit aquesta tarda a la sentència del TC i a la solució que es preveu donar a la qüestió i ha insistit en la satisfacció que a parer del Govern dóna la resolució de l’Alt tribunal. Cinca ha reafirmat per enèsima vegada des del cantó governamental que el Constitucional avala que les transferències quedin fixades en 55 milions. Aquesta argumentació, però, se la treu de la butxaca el Govern.
El TC no avala res en aquest sentit perquè ningú no li va demanar que es pronunciés sobre aquesta qüestió atès que totes les parts que van participar en la negociació del text van donar per bona la xifra. El que es qüestionaven eren alguns dels criteris de distribució perquè es considerava que podien atemptar contra el principi d’autogovern dels comuns. I això és el que sí que ha considerat el Constitucional.
Justament, aquestes consideracions, en certa manera, les han fet aquest dimecres els consellers generals socialdemòcrates Pere López i Gerard Alís, que han tornat a insistir en la plantofada que suposa al Govern, encara que aquest senti ploure, la decisió del TC. “No hi ha precedents que el TC tombi una llei qualificada; és important”, ha remarcat López, per després retreure “una forma de fer poc seriosa per part de Govern quan es fan afirmacions com aquestes”, ja que “el que el tribunal ha dit és que hi ha una assignació arbitrària de recursos públics amb criteris que no són els adequats”.
El PS insisteix en què la decisió de l’Alt tribunal és un “cop polític” a DA i reclama “tornar a treballar el text de forma consensuada” i evitar “greuges” a Andorra la Vella, Escaldes i Sant Julià
El conseller general també ha posat en relleu que la sentència afecta a una xifra de diners molt més important que la que s’ha indicat des del Govern. Així, els criteris anul·lats representen pels anys 2018 i 2019 4,4 milions d’euros, però aquesta quantitat s’incrementarà a entre 7,3 i 7,4 a partir del 2020, fet que suposa “un impacte més significatiu”, del 13% del total de les transferències. “L’impacte quantitatiu tampoc es pot menystenir de cap manera. El Govern no pot donar xifres que no són correctes”, ha denunciat López, per a qui la resolució “és un cop polític” a l’executiu demòcrata.
Amb tot, els parlamentaris socialdemòcrates, com ja van fer dijous passat en una compareixença conjunta amb Liberals i SDP, han insistit en el fet que “aquesta sentència és l’oportunitat de reconduir el greuge de la llei amb les tres grans perjudicades (en relació amb els comuns d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria), tornant a treballar el text de manera consensuada”, en paraules de Gerard Alís. Així, ha volgut remarcar que a la resolució “es reconeix que, en ser una llei qualificada, l’esperit és que es requereix una àmplia majoria i un gran esforç per fer consens, que no hi va ser”. El Govern, però, va clarament més ràpid que l’oposició. I, a més a més, té els comuns, en gran mesura, al seu costat.
Comentaris