Efectivament, en l’exposició de motius de l’esmentat projecte de llei s’hi explica que “en virtut de l’Acord monetari, Andorra s’ha compromès a aplicar, entre d’altres, en el seu ordenament jurídic la Directiva 2007/64/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 13 de novembre del 2007, relativa als serveis de pagament en el mercat interior”, una directiva que en modificava d’altres. La norma europea, continua exposant aquella preàmbul de l’articulat, és “relativa a la prestació de serveis de pagament va ser originàriament aprovada amb l’objectiu d’estimular la competència en els mercats nacionals i assegurar la igualtat d’oportunitats per competir, augmentar la transparència en el mercat, tant per als prestadors de serveis com per als usuaris, així com establir un sistema comú de drets i obligacions per a proveïdors i usuaris en relació amb la prestació i la utilització de serveis de pagament”.
La nova directiva reforça en certa mesura la posició dels consumidors -es prohibeixen els recàrrecs o es treuen responsabilitats als usuaris, per exemple- en front de les entitats de crèdit
El projecte de llei està publicat al Butlletí del Consell des del 5 de setembre passat, té 18 articles i s’hi van presentar diverses esmenes, cap cosa excepcional quant al volum, però que els consellers estan tramitant aquests dies. La finalitat de la llei nacional és incloure en l’ordenament jurídic andorrà allò que imposa l’entorn europeu, essencialment a partir de dues directives, i especialment la referida anteriorment, amb l’objectiu d’“incloure les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic com a noves entitats operatives del sistema financer andorrà, amb un règim jurídic propi, i regular els drets i les obligacions de proveïdors i usuaris en relació amb la prestació i la utilització de serveis de pagament i l’emissió de diner electrònic”.
Certament, el projecte de llei es va enviar l’estiu passat al Consell. Fins aquí, res a dir quant a la tasca del Govern. L’executiu va exercir el seu poder legislatiu amb el que hi havia. Resulta, però, que el marc jurídic europeu ha experimentat diverses novetats aquest 2018 quant a aspectes del mercat financer, que s’ha completat amb l’aplicació, des del passat 13 de gener d’enguany amb la Directiva (UE) 2015/2366 del Parlament Europeu i del Consell de 25 de novembre de 2015 sobre serveis de pagament al mercat interior i per la qual, entre altres, es modifiquen algunes directives i reglaments i, sobretot, es deroga, és a dir, es deixa sense efecte, una de les dues directives que inspiren especialment la que hauria de ser la nova llei andorrana.
Els demòcrates tenen pressa per donar la nova legislació per tancada i afirmen que ja s’actualitzarà més endavant davant les queixes d’alguns parlamentaris de l’oposició
La nova directiva, que com s’ha dit, malgrat entrar ara en aplicació va ser aprovada el 2015 -per tant, com a mínim els serveis tècnics que van elaborar el projecte de llei n’haurien de ser coneixedors- el que fa, en relació amb l’anterior, és establir uns serveis de pagaments més moderns, eficients i barats que fins ara i reforçar la protecció dels consumidors i de les empreses de tot el continent. La nova norma que la llei andorrana no recull prohibeix recàrrecs, treu responsabilitats al consumidor pels pagaments no autoritats o imposa un dret de devolució incondicional. És a dir, resta força a les entitats financeres per donar-la als usuaris.
En la comissió d’Economia, que és la que tracta aquesta qüestió, hi ha més sarau del que seria normal davant d’un projecte de llei com aquest si no fos, justament, perquè els demòcrates no atenen a raons quan se’ls adverteix que s’està legislant a partir d’una normativa que ja ha caducat, que ja ha passat a la història, i quan se’ls demana calma, que no cal córrer. Però els consellers taronges capitanejats per Carles Jordana en aquesta comissió volen tancar temes i donar la feina per feta. I asseguren, han explicat les fonts, que si de cas, més endavant, ja hi haurà temps per tornar a revisar la llei que ara volen com està. És a dir, fonamentada en una directiva derogada. El raonament d’aquells que volen temps i canvis en la norma -fins i tot s’hauria arribat a plantejar o com a mínim a insinuar- que el Govern retirés el projecte és senzill: ja que es legisla una cosa, que es faci de la forma més actualitzada possible. Doncs no hi ha manera. ¿Deu ser perquè dóna més drets als usuaris i en treu a les entitats financeres?
Comentaris