Política

El síndic fa una crida a superar els recels vers l’acord amb la UE igual com va passar amb la Constitució

Mateu entén que de vegades faci temor allò desconegut però també afirma que “em consta imaginar-me” un Principat sense Carta Magna i sense una bona entesa amb Europa

Altaveu

Igual com ara Andorra seria impensable sense la Constitució, en el futur el Principat no podrà ser sense un acord amb la Unió Europea (UE). Aquest ha vingut a ser el missatge que, de forma principal, ha llançat el síndic general, Vicenç Mateu, en el marc de l’acte institucional de commemoració de l’aprovació, ara just fa un quart de segle, del text jurídic fonamental. Mateu ha defensat l’acord amb Brussel·les perquè en el cas contrari, de no haver-hi pacte, “el manteniment  de l’statu quo esdevé inviable”. Això sí, ha demanat un acord amb un ampli suport i sobre el qual, “més enllà del fons ham de ser curosos amb la forma”.

La primera autoritat parlamentària del país ha pronunciat un discurs relativament breu i amb la referència als recels que aixeca l’acord amb la UE com a únic element explícit en clau política. El parlament de Vicenç Mateu, un dels polítics que es postula com a recanvi de Toni Martí al capdavant de Demòcrates per Andorra (DA) i, per tant, com a aspirant a cap de Govern, ha estat relativament breu i, en essència, s’ha dividit en tres parts. Un repàs als fets més transcendents que van portar el Principat a promulgar la seva Constitució i el reconeixement internacional que a partir d’aquí es va suscitar; la comparació entre el procés per aprovar la Carta Magna i l’actual negociació amb la UE per a l’acord d’associació; i, finalment, una referència a partir d’una reflexió íntima i personal sobre “l’atmosfera difícilment respirable” que es viu políticament.

La principal autoritat parlamentària, que demana unitat, recorda, però, que “més enllà del fons hem de ser curosos amb la forma” en relació amb les negociacions amb Brussel·les

Tot plegat ha portat Mateu a defensar la unió com a vehicle de “solidaritat” i “cohesió social” i el ‘virtus, unita, fortior’ com a “divisa plenament vigent per orientar sempre les nostres decisions” i que ha d’acompanyar “en aquest camí d’obertura cap al món”. El síndic ha acabat agraint la feina feta pels consellers de les dues legislatures constituents -que, per cert, juntament amb els actuals parlamentaris van celebrar dilluns a la nit un sopar amb tot luxe de detalls i a porta tancada a la Borda Pairal- i també dels membres de la comissió tripartida i els dos Coprínceps del moment, els ja traspassats François Mitterrand i Joan-Enric Vives.

Mateu no ha tingut ni una sola paraula, per exemple, per al complicat moment sociolaboral que viu el país, a les portes d’una vaga general convocada pels sindicats de l’administració per a aquests dijous i divendres mateix. Però era evident que l’aturada prevista dels funcionaris estava en l’ambient. De fet, en els passadissos, al vestíbul del Consell General, diverses autoritats comentaven la qüestió o eren preguntats pels periodistes, que volien saber la posició de les autoritats davant els posicionaments expressats per les organitzacions sindicals. Tampoc no s’ha referit als dubtes que susciten algunes de les lleis que la cambra que presideix ha aprovat i que estan a punt de ser avalades, o no, pel Tribunal Constitucional en el cas del nou marc sobre competències i sobre transferències comunals. El síndic sí que ha deixat entreveure que el proper 14 de març no serà síndic atès que ha explicat que molt probablement era el darrer discurs que feia. D’aquí que s’hagi permès la llicència sobre la reflexió personal en relació al clima polític.

El discurs institucional per commemorar el 25è aniversari de l’aprovació de la llei de lleis no fa ni una sola referència a les dificultats socioeconòmiques exemplificades en la imminent vaga

Com és tradicional, l’acte institucional de commemoració del dia de la Constitució s’ha iniciat amb el passamans dels convidats als membres de la Sindicatura. Després de mitja hora llarga d’encaixar mans i fer petons, el síndic ha pronunciat un discurs on l’essència política del mateix s’ha centrat en l’acord d’associació que s’està negociant. Certament, ha estat precedit per un repàs de la importància de l’aprovació de la Constitució i del fet, per exemple, que la ‘fundació’ de l’Estat de dret, democràtic i social andorrà suposés instaurar relacions bilaterals formals amb Espanya i França o que s’accedís a les Nacions Unides i al Consell d’Europa.

Vicenç Mateu ha afirmat que com en el cas de l’elaboració de la Carta Magna, també en l’acostament a Europa hi pot haver “una resistència raonable a favor d’allò conegut davant de la incertesa” que pot generar quelcom que no es coneix. No obstant això, el síndic ha vingut a dir que igual que “em consta imaginar-me” una Andorra sense Constitució serà difícil d’entendre un Principat sense un encaix clar amb la UE. Això sí, ha demanat que hi hagi la “implicació de tot el país” i ja ha admès que hi pugui haver dubtes i, també, diferències en relació amb els temps amb els quals s’ha d’assolir l’acord. Mateu no ha dubtat en assenyalar que una entesa amb Brussel·les suposarà “un millor futur per a Andorra”.

Clima polític

Després de parlar de Constitució i d’Europa, la màxima autoritat parlamentària del país ha destacat “l’empobriment del diàleg” i el fet que “la raó i la paraula” hagin perdut “la centralitat” en favor de l’intent d’assolir “rèdits electorals a curt termini”. Ha estat aquí quan, aventurant-se a pronosticar que era potser el seu últim discurs de la Constitució com a síndic, Mateu ha fet “una reflexió d’ordre personal” que diversos analistes i polítics han entès que tenia a veure amb la crisi que hi va haver al grup parlamentari mixt i al fet que, finalment, el Partit Socialdemòcrata (PS) l’hagi portat, a ell personalment, davant la Justícia.

El president de la cambra enyora “certa cortesia parlamentària” i lamenta que la vida política sigui ara “molt més agra i ingrata, a voltes ratllant l’assetjament”

“Enyoro certa cortesia parlamentària”, ha lamentat Vicenç Mateu tot recordat les dues legislatures, la dècada de 1990, que ja havia estat conseller general. Per al síndic, a diferència de llavors, l’activitat parlamentària i política s’ha tornat “molt més agra i ingrata, a voltes a la ratlla de l’assetjament”. S’ha demanat si tot serà producte d’un moment puntual o del fet que “potser estem tornant l’atmosfera política difícilment respirable”. El president del parlament ha alertat sobre els perills de “no dir tota la veritat” o de fer “promeses a mitges” i ha demanat una “bona dosi de prudència pública”. Després de parlar del canvi climàtic i de sostenibilitat i abans d’agrair la tasca d’aquells que van parir la Constitució, Mateu ha acabat fent un clam a favor de la unitat.


Ni el mateix consens ni la mateixa informació

Les paraules del síndic sobre la negociació amb la UE han estat, també per a la resta de dirigents polítics, el nucli essencial del parlament institucional, al qual se li han trobat a faltar elements, tocs, més socials per alguns dels líders parlamentaris de l’oposició. De fet, hi ha hagut una entesa força àmplia entre els diversos grups i consellers de l’oposició que la comparació entre el procés constituent i la negociació amb Europa no és exacta ni justa. En essència, els parlamentaris de l’oposició han explicat que a diferència del moment que es va decidir encetar un procés per elaborar la llei de les lleis, hi havia un clima de consens que actualment no hi és sobre el fet d’haver-se d’associar amb la UE. Ni en el fons però, sobretot, segur que no en la forma. Han recordat alguns dels parlamentaris que en aquell moment, a principi de la dècada del 1990, malgrat les dificultats, es compartia tot allò que es negociava. Tot allò que es tractava en les reunions. Ara, han assenyalat els membres de l’oposició, el Govern pretén obtenir un suport sense oferir res a canvi. Evidentment, aquesta posició no ha estat compartida ni pel president parlamentari de DA, Ladislau Baró, ni pel cap de Govern, Toni Martí, que ha convingut amb el síndic sobre la importància de l’acord amb la UE. Tot aprofitant per autovictimitzar-se una mica, Martí ha destacat com n’és de fonamental un bon acord amb la UE i ha destacat que la visita del ministre francès d’Acció i Comptes públics, Gérald Darmanin, divendres, permetrà dilucidar alguns dubtes. No ha avançat res, però el cap de Govern, que ha recordat que el titular ministerial francès visita el Principat convidat per ell. “Hi ha qui sap què demana França abans de saber què té a dir el govern francès”, ha vingut a dir Martí, confiat que Darmanin serà més flexible que fins ara i obrirà la porta a una certa transigència vers el tabac.