Política econòmica

Martí busca el suport dels seus predecessors per mirar de calmar els ànims davant el maldecap negociador amb la UE

El cap de Govern s’ha reunit les dues darreres setmanes amb Albert Pintat, Marc Forné i Jaume Bartumeu i els ha exposat els neguits i la dificultat de les converses amb Brussel·les sobre el tabac

Altaveu

Que el cap de Govern, Toni Martí, està molt amoïnat per la pressió que està exercint França en relació a les negociacions amb la Unió Europea (UE) és sabut per molt que el mandatari escaldenc intenti fer veure el contrari de portes en fora. Que, en conseqüència, les converses amb Brussel·les van més malament que bé, també és obvi. Però tant angoixat es troba el màxim responsable de l’executiu que les dues darreres setmanes ha contactat amb els seus tres antecessors per demanar-los suport. “Per pidolar-los”, en paraules d’alguna de les persones que coneix el contingut de les trobades, que d’alguna manera o altra li facin costat.

Martí, per separat, s’ha vist amb Albert Pintat, Jaume Bartumeu i Marc Forné. Amb Òscar Ribas no consta que a data d’avui hi hagi tractat personalment com amb els altres tres excaps de Govern, fet que no vol dir que no hi hagi mantingut cap tipus de contacte. Les trobades amb Pintat, Bartumeu i Forné han seguit les reunions que uns dies abans havia mantingut amb diversos dirigents de les formacions que estan actualment a l’oposició parlamentària. Si amb els parlamentaris la temàtica va ser una mica més àmplia, amb els antics caps de Govern el nucli central de les converses ha estat Europa.

Segons diverses fonts, Martí hauria evidenciat una clara preocupació i hauria deixat veure que ara mateix, sobretot amb la pressió francesa, s’està en un carreró sense sortida. En cap cas, segons les fonts, no s’hauria demanat a cap dels tres exdirigents la possibilitat de visualitzar un front comú amb la voluntat de fer veure a la UE que hi ha unanimitat o consens intern al Principat i que el manteniment de les especificitats -el respecte a l’estatus del tabac sense demanar ‘impossibles’ a canvi, per exemple- és clau per al país.

El mandatari escaldenc hauria demanat als antics responsables de l’executiu que mirin que els seus respectius entorns polítics s’alineïn amb la posició governamental

Martí, a la seva manera, hauria sol·licitat a Pintat, Forné i Bartumeu que facin pressió en el seu entorn polític per tal que aquest entorn (que si lauredians, que si liberals, que si SDP… l’entorn polític d’Òscar Ribas ja el té integrat a DA i d’aquí, potser, que no hi hagi hagut pressa a formalitzar contactes) s’alineïn al costat de les tesis de Govern i donin suport als moviments que l’executiu vagi fent. Això sí, gairebé sempre a cegues i fent confiança sense res a canvi. Ni tan sols tenint la garantia de rebre una informació clara, transparent i al dia.

Perquè aquest és un altre dels maldecaps que té Martí: haver de compartir informació. Anar a negociar a Brussel·les acompanyat. El cap de Govern va voler fer un gest d’elegància, de galanteria política, de supremacia o del que fos i va convidar els presidents de grup parlamentari a afegir-se a la delegació negociadora. En aquest punt, Josep Pintat va demanar poder-se sumar a la iniciativa en qualitat d’observador actiu. Ara per ara, Pintat, que al seu dia tenia el compromís de Martí de poder formar part de la delegació negociadora, continua mantenint la voluntat de sumar-se al grup. 

Però al cap de Govern hi ha massa peces que no li encaixen. De fet, li hauria de dir que no a Pintat després d’haver-li dit que sí i no sap massa com fer-ho. Però tant Mònaco com San Marino, darrerament però ja no essent la primera ocasió que ho fan, han tibat les orelles a Andorra per l’amplitud de la delegació negociadora. I perquè no veuen bé, perquè no hi ha igualtat de condicions, que parlamentaris o, almenys, tants parlamentaris, puguin arribar a acudir a les negociacions.