Política

La consellera general independent Sílvia Bonet demana finalment poder recuperar la dedicació exclusiva

La petició, que veurien de bon ull tant els demòcrates com els escindits liberals i que ha estat vehiculada a través de la junta de presidents, ara per ara es manté en ‘stand by’

Altaveu

La consellera general independent Sílvia Bonet torna a la càrrega. Una vegada les aigües remogudes a l’entorn del grup parlamentari ‘megamixt’ ja han tornat a la calma, la política ordinenca ha acabat sol·licitant poder disposar de la dedicació exclusiva que havia tingut a l’inici de la legislatura i que se li va suprimir arran de la seva sortida de Socialdemocràcia i Progrés (SDP). El paper de Bonet i els seus viatges i peticions són d’allò més controvertits ja des de la legislatura passada.

Bonet ha vehiculat la demanda a través de la junta de presidents. Per ara, la petició de la consellera independent de poder-se dedicar a ple temps a la política ha quedat en l’aire.Però les fonts consultades no han descartat que finalment es pugui autoritzar. El grup demòcrata i els consellers escindits dels liberals que representen Unió Laurediana (UL) i l’entorn de Ciutadans Compromesos (CC) massanencs no veurien malament la petició. 

La resposta a la sol·licitud s’hauria ara per ara ajornat vistes les reticències exposades pels representants liberals. Com que la qüestió s’hauria tractat o s’hauria de tractar en junta de presidents, el posicionament sobre la demanda feta per Sílvia Bonet no s’hauria demanat, almenys per ara, ni als representants del PS ni al conseller d’SDP. Molt probablement, però, tant els socialdemòcrates com Víctor Naudi s’hi oposarien.

En essència, la parlamentària independent hauria motivat la seva petició pel volum de feina que té en ser sola i, sobretot, pel fet que l’ampliat grup mixt, ara composat per deu consellers, no té ‘ocupades’ totes les places que li pertocarien de dedicació exclusiva. Sílvia Bonet, però, obvia l’acord pel qual només podien tenir accés al ple temps aquells partits, formacions o agrupacions polítiques que disposin, almenys, de dos membres. I no seria el cas de la consellera independent ordinenca.