Parròquies

La concessionària dels Pouets reclama prop de tres milions al comú per la rescissió unilateral del contracte

L’empresa que explotava l’aparcament del carrer de l’Alzinaret d’Andorra la Vella ha presentat una demanda, ja admesa per la Batllia, en considerar “desproporcionat” el trencament de l’acord

Imatge de l'entrada de l'aparcament dels Pouets, al carrer de l'Alzinaret d'Andorra la Vella.. ARXIU
Imatge de l'entrada de l'aparcament dels Pouets, al carrer de l'Alzinaret d'Andorra la Vella. | ARXIU

Altaveu

L’empresa que va rebre la concessió del comú d’Andorra la Vella per reactivar l’aparcament dels Pouets i que va veure com l’octubre passat la corporació li rescindia unilateralment el contracte reclama a la institució comunal prop de tres milions pels danys i perjudicis causats. La petició s’inclou en la demanda administrativa que la Batllia ja ha admès a tràmit i que és la resposta de la refutada concessionària al silenci administratiu mantingut per la corporació davant el recurs presentat fa força més de dos mesos.

En concret, Dionis SLU exigeix que el comú, més enllà de retornar-li la fiança dipositada al seu dia, li aboni la inversió, que seria d’1,6 milions d’euros i que al jurídicament denominat dany emergent s’hi afegeixi el que seria el lucre cessant. O el que és el mateix: aquell benefici que l’empresa hauria pogut obtenir d’haver pogut explotar el contracte firmat al seu dia i que considera que no pot ser inferior a un 3% anual de la inversió realitzada per cadascun dels 25 anys que en principi havia de durar la concessió. Un ràpid càlcul situa el lucre cessant en, almenys, 1,2 milions d’euros més.

Després de l’adjudicació d’una concessió gens fàcil i d’uns treballs de suposada adequació del sempre controvertit pàrquing vertical intel·ligent del carrer de l’Alzinaret de la capital, el febrer de l’any passat es va posar en marxa novament l’aparcament dels Pouets. La seva vida, però, va tornar a ser molt curta. El comú exigia tot un seguit de certificacions per curar-se en salut si mai passava res. Davant la manca de resposta per part de la concessionària, la corporació liderada per Conxita Marsol va decidir l’agost tancar la instal·lació de manera preventiva. Dos mesos després va elevar a definitiva la decisió.

Tancament i rescissió

El tancament definitiu de la instal·lació va anar acompanyada d’una rescissió unilateral del contracte considerant el comú que Dionis SLU havia incomplert les seves obligacions. Però aquesta decisió és discutida per la societat concessionària que no només refusa els retrets fets pel comú si no que considera que la corporació no tenia motius per deixar sense efecte la concessió i aquesta decisió li comporta uns perjudicis que, entre les xifres que especifica directament i les que apunta en forma d’eventuals càlculs, s’aproximen als tres milions d’euros tal i com han exposat fonts coneixedores de la demanda i com ja s’ha explicat.

La firma exigeix, a banda del retorn de la fiança, que se li aboni la inversió feta (1,6 milions) i se l’indemnitzi pel que deixa de guanyar: un 3% anual sobre la inversió pels 25 anys del contracte

La representació lletrada de Dionis SLU considera del tot “desproporcionada” la rescissió unilateral del contracte. I això per diversos motius. D’entrada, l’empresa concessionària ‘expulsada’ manté que quan el comú va posar a la seva disposició l’equipament per tal que s’hi fessin les reformes oportunes, la corporació no va pas aportar cap certificació del que allí hi havia. Per tant, entenen els tècnics de Dionis, l’empresa pot garantir i certificar aquella part de l’obra nova que va assumir. Com, per exemple, tot el cablejat que s’ha fet de nou. 

Però la firma no pot certificar en cap cas que la part d’instal·lació que roman des dels seus orígens és bona. Entén la concessionària repudiada que ‘la part antiga’ de l’equipament només pot correspondre al comú poder-ne garantir la seguretat com a titular que era del bé. La maquinària col·locada per qui havia de ser l’explotadora de l’aparcament estaria degudament certificada i s’hauria comunicat, entén la part, de forma deguda a la corporació.

Respecte d’altra documentació o elements que el comú reclamava i que en no ser aportats han servit de base per rescindir la concessió hi hauria la no renovació de l’assegurança civil per tot el 2017 i la documentació comptable relacionada amb l’explotació de l’aparcament. Cap de les dues coses, però, a l’entendre dels assessors jurídics de Dionis no serien parts essencials del contracte i, per tant, la seva rescissió unilateral seria un greuge desproporcionat i que hauria causat un perjudici valorat en els prop de tres milions a la concessionària.