Tribunals

La Batllia manté processat un constructor per blanqueig des de l’agost passat per unes transferències bancàries del 1998

Va ser el propi empresari i també el banc on tenia els comptes els que van denunciar uns traspassos dineraris procedents d’una empresa alemany que asseguraven desconèixer

Un conegut empresari andorrà del sector de la construcció està processat per blanqueig de diners i associació il·lícita per uns fets que es remunten al 1998. Daniel Armengol Mora lamenta que no sabés res més de tot plegat fins que el 2015 se’l va citar a practicar unes diligències judicials. El constructor defensa que la causa hauria d'estar més que prescrita. Però el Constitucional acaba de rebutjar admetre a tràmit un recurs d’empara tot recordant que les causes de blanqueig són complexes i que no li correspon a ell convertir-se en jutge de tercera instància.

La Batllia manté processat des de l’agost passat un conegut empresari de la construcció per uns delictes de blanqueig de diners o valors i per associació il·lícita arran d’un ingrés dinerari molt important que va aparèixer al seu compte corrent el juny del 1998. L’afer va ser denunciat pel propi constructor i també per l’entitat dipositària dels diners. I ha transcendit ara arran que el Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat un recurs de l’empresari, que al·legava que els tribunals ordinaris, amb un procés tant lent i, entén la defensa del constructor, d’un cas ja prescrit, se li ha vulnerat, entre altres, el dret a la defensa, al procés degut o a ser informat de l’acusació. El TC, però, recorda que no és una tercera instància i exposa en la seva resolució desestimatòria que els casos de blanqueig són sempre complexes d’investigar.

Daniel Armengol Mora va denunciar al seu dia que una empresa alemanya que desconeixia havia fet “una elevada transferència al compte de la seva empresa” el juny del 1998. També Crèdit Andorrà va fer una denúncia en sospitar de l’operació. L’empresari afirma en el seu recurs d’empara davant el TC que no va saber res més de tot plegat fins que l’abril del 2015 la batlle Canòlic Mingorance el va citar per a la pràctica d’una diligència en qualitat d’inculpat per uns delictes d’associació il·lícita i blanqueig de diners. La defensa del constructor va al·legar que tractant-se d’uns fets que haurien succeït entre el 1998 i el 1999, aquests ja estaven prescrits. Però els tribunals ordinaris no ho van considerar així i van decidir tirar endavant amb la causa fins que el mes d’agost de l’any passat Armengol va ser processat pels mateixos delictes pels quals estava inculpat.

L’empresari va dur a terme totes les accions que va creure escaients davant la pròpia Batllia i, també, enfront del Tribunal de Corts, sempre justificant que hi havia una prescripció “claríssima” dels fets perquè “durant 17 anys no se li ha notificat res i, per tant, el termini de prescripció de 6 anys -atès que s’ha d’aplicar el Codi penal de 1990- s’ha guanyat abans que el procediment s’hagi dirigit contra el processat, i, segon, perquè hi ha hagut una prescripció intraprocessal, ja que no es va produir cap actuació des del 22 d’agost del 2008 fins al 2 de març del 2015.”

Tant el jutjat instructor com la fiscalia reconeixen que la investigació ha està sent "excessivament" llarga però ni tan sols per això el TC reconeix que hi hagi una vulneració de drets constitucionals

També s’al·legava que “el silenci de la Batllia durant disset anys equival a un secret de fet que li ha produït uns efectes particularment negatius per organitzar la seva defensa de manera efectiva, atès que en el lapse de temps transcorregut molts elements que haguessin pogut servir en la seva defensa han desaparegut” i que de tot plegat “se’n deriva la vulneració del dret a la igualtat d’armes i del dret al contradictori, atès que s’ha assabentat ara d’unes indagacions policials contra les quals no va poder al·legar res”.

Amb aquests arguments com a essència, Armengol Mora va promoure el recurs d’empara que el Tribunal Constitucional ni tan sols no ha admès. La Batllia va recordar durant el tràmit d’al·legacions per substanciar el citat recurs que no era cert que no s’hagués fet res des del 1999. Així, explicava la secció d’instrucció que el 2007 es va presentar un escrit de coinculpació i l’any següent la fiscalia va demanar que fossin processats els inculpats. Per tant, això interrompria el termini de prescripció. A més, manté la Batllia, el cas mai no va estar sota secret de sumari i l’afectat hauria en qualsevol moment pogut comprovar com estava la tramitació de la causa.

La fiscalia considera que no hi ha prescripció del cas però sí reconeixia que la instrucció havia estat inusualment llarga. De fet, la pròpia Batllia reconeixia que la investigació del cas havia estat “excessivament llarga” sense entrar a motivar el perquè d’aquesta temporalitat. El ministeri públic demana al TC que reconegués que s’havia vulnerat el dret de l’empresari a un procés de durada raonable. Però no pas que s’anul·lés o s’arxivés el cas. El Constitucional no estima, però, ni les pretensions del recurrent ni les consideracions del fiscal. I rebutja l’admissió a tràmit del recurs de l’empresari que, per tant, continuarà processat per blanqueig i haurà d’estar pendent d’un judici.