El PS considera que la manera de fer dels dirigents hospitalaris almenys el 2013, 2014 i 2015, però potser que ja algun temps abans, “i més enllà d’actes concrets”, podria emmarcar-se en quatre delictes que no deixen de ser “diverses formes de corrupció” i que comportarien des d’inhabilitacions a penes de presó. La primera secretària de la formació, Susanna Vela, i els tres consellers generals socialdemòcrates, Pere López, Rosa Gili i Gerard Alís, han comparegut aquest dilluns per anunciar la interposició de la querella, que la setmana que ve hauran d’anar a ratificar i amb la qual cosa pretenen tenir accés a tota aquella actuació que eventualment hagi pogut dur a terme el ministeri fiscal a partir de la posada en coneixement de certa documentació que li va fer l’executiu.
I, si és el cas, que s’obri una causa judicial per aclarir tot un seguit de “decisions arbitràries com a mínim”, en paraules de Gili, que també s’ha referit, com ho ha fet Alís, al terme “‘modus operandi’ irregular”. La querella, si és admesa a tràmit, l’haurà d’instruir una de les Batllies especialitzades, ja que tots fets delictius que es presumeixen tenen a veure amb l’administració pública. I la funció pública és matèria d’investigació reservada als jutjats especials que lideren Maria Àngels Moreno i Canòlic Mingorance amb algun reforç més.
El partit considera que, més que mai, en "un moment de retallades", s'han de combatre "arbitrarietats" i "amiguismes" i per això s'ha impulsat l'acció judicial que afecta fets del 'mandat Lluís Burgués-Quirze Font'
Formalment, la querella criminal s’ha presentat contra persona desconeguda perquè es vol evitar assenyalar algú directament malgrat reconèixer els dirigents del PS que els fets anòmals detectats pel Tribunal de Comptes i que, en essència, són els que recull l’acció judicial s’haurien comès sota el mandat de Lluís Burgués en la direcció general del SAAS i amb Quirze Font en la direcció econòmica i financera. El líder parlamentari del PS i president de la formació, Pere López, ha reconegut que judicialitzant els fets “potser hem anat una mica més enllà” del que tocaria a un partit polític. Però, ha recordat, després d’una “bona feina” parlamentària la “inacció” d’altres organismes i la gravetat dels fets detectats ha acabat empenyent ha dur a terme l’actuació judicial.
Susanna Vela ha explicat que “en un moment de retallades” més que mai no es poden deixar passar “arbitrarietats” i “amiguismes”, dels quals, ha assegurat la primera secretària del PS, la formació defuig totalment. A més, hores d’ara no se sap del cert si la fiscalia està intervenint en l’afer o el va arxivar. Si ho va fer, no té cap obligació legal de notificar-ho. Rosa Gili ha recordat que la informació que li va facilitar el Govern només recollia “tres casos puntuals” i, alhora, l’escrit que se li va fer arribar a l’acusació pública semblava “una orientació de la feina que havia de fer la fiscalia” i ja deixava entreveure que “només hi havia irregularitats administratives” com destacaven dos dels tres informes que l’executiu va encomanar al tomb de les revelacions fetes pel Tribunal de Comptes. El tercer informe, és clar, advertia de comportaments amb derivades penals.
I aquests comportaments de naturalesa “delictiva” són els que també adverteix la formació política. “Hi ha múltiples fets.” I “va més enllà d’actes concrets”, segons Gerard Alís per convertir-se en “un ‘modus operandi’ general” que implicaria la comissió de delictes majors continuats com prevaricació d’autoritat o funcionari, administració deslleial del patrimoni públic i creació i us de documents inautèntics o inveraços. Tot plegat, delictes que comporten en un cas inhabilitacions fins a deu anys i, també penes de presó que poden arribar als quatre anys.
Rosa Gili ha explicat que en el cos fàctic de la querella si ha fet constar “tot allò que pot resultar ‘curiós’” del que recullen els informes del Tribunal de Comptes. En essència, la parlamentària s’ha referit a comportaments dels principals gestors i dirigents del SAAS que suposaven “incompliments constants de la llei de contractació pública” tot fraccionant encàrrecs o fent adjudicacions directes. O operacions realitzades sense cap tipus de validació per part del consell directiu del SAAS. Per tant, passar l’actuació gestora del SAAS pel sedàs judicial potser una fórmula per “controlar-ho una mica tot” i mirar de posar mecanismes perquè “aquestes maneres de fer no continuïn mai més”.
Preguntats els parlamentaris socialdemòcrates sobre una lectura política del cas de l’acomiadament del director econòmic, i del fet que després de ser indemnitzat amb uns 80.000 euros per un comiat no causal Quirze Font hagi plantejat una demanda laboral per no haver estat liquidat degudament i ara reclami més de 200.000 euros més, Gili ha afirmat que és una mostra més de “la gestió que ha fet DA”. I hi ha afegit que si s’hagués actuat “amb una major celeritat i més seriositat potser no hauríem arribat fins a aquest punt”.
Comentaris