Tribunals

La Batllia posa contra les cordes l’AREB i deixa en l’aire els traspassos de clients cap a Vall Banc

La secció contenciosa-administrativa ha notificat les darreres setmanes diverses sentències en què dóna la raó als demandants que no van aconseguir ser migrats des de BPA però no en saben els motius

Rètol de Vall Banc col·locat a la façana lateral de la seu principal de l'entitat.. ALTAVEU
Rètol de Vall Banc col·locat a la façana lateral de la seu principal de l'entitat. | ALTAVEU

Altaveu

Diverses sentències de la secció contenciosa-administrativa de la Batllia posen contra les cordes l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) i amenacen de deixar sense efecte els traspassos de clients de Banca Privada d’Andorra (BPA) a Vall Banc ordenats per l’esmentat organisme públic. L’únic que potser se salvaria seria la primera migració, la que de fet va permetre la creació de l’entitat pont, primer, i el banc comandat per JC Flowers, després. Tot i així, tot els processos estan en entredit atès que els tribunals consideren que en molts casos no s’ha comunicat adequadament als clients de BPA que no han estat transferits el motiu pel qual, justament, no se’ls ha traspassat. 

Les resolucions -les darreres setmanes se n’han dictat mitja dotzena en el mateix sentit i també en algun cas per reclamacions similars s’ha desestimat la demanda dels clients- no són fermes i, per tant, caldrà veure la decisió en segona instància si finalment l’AREB recorre contra les resolucions, com es preveu. Però les diferents fonts consultades han destacat la solidesa de l’argumentació de la Batllia i el fet que de confirmar-se el sentit de les resolucions, això podria donar peu a que altres clients que no han aconseguit migrar de BPA a Vall Banc duguin a terme noves demandes i tot plegat comporti haver de fer una marxa enrere generalitzada.

Perquè en les sentències de les darreres setmanes, el contenciós-administratiu, “a fi de reparar el perjudici causat”, el que fa és ordenar que es retrotregui “el procediment administratiu al moment en què l’AREB, ja sigui directament o a través de l’entitat que administra, havia de notificar de forma individualitzada el resultat de l’anàlisi dels seus comptes respectius i informant de la seva condició de client transferible o no transferible a fi que un cop notificada pertinentment aquesta decisió”, els clients afectats poguessin impugnar la decisió o no fer-ho. Però, en qualsevol cas, que tinguessin els elements necessaris per prendre la decisió i, en el cas d’impugnar, poder motivar la seva decisió.

És a dir: la Batllia el que li diu a l’AREB és que havia de justificar a tots els clients de BPA el motiu pel qual passaven o no passaven a Vall Banc. I que no n’hi havia prou amb la publicació genèrica al BOPA de la resolució per la qual s’acordava la migració. Deixa clar la secció judicial contenciosa-administrativa que és evident que aquells clients que no van ser transferits de BPA a Vall Banc mai no se’ls va comunicar amb detall el motiu pel qual no havien estat transferits. I això era obligació de l’AREB de fer-ho perquè per molt que es delegués aquesta feina a BPA, l’AREB ostenta l’administració única del banc en fase de resolució i, per llei, a més, li escau la funció de control. I l’AREB no es podia escudar, com pretenia, en què els clients podien haver contractat un servei d’informació telemàtica. 

Principis constitucionals

“L’actuar de l’AREB resta sotmès, com no pot ser d’una altra manera, als principis constitucionals que informen l’activitat administrativa, com són entre d’altres el de la seguretat jurídica, el d’interdicció de l’arbitrarietat, el d’efectivitat i el de transparència”, com recull una de les sentències a les quals ha tingut accés l’Altaveu. El tribunal deixa clar que per molt que l’AREB delegués certes responsabilitats o funcions a BPA, això “no evita que l’organisme delegant continuï sent el responsable de l’efectiu compliment d’aquest acte de comunicació”. I “no consta que es comuniqués de forma individualitzada als demandants ni el resultat de l’anàlisi dels seus comptes i la subsegüent condició de client transferible o no transferible”.

La Batllia deixa clar que els arguments amb què l’AREB pretén justificar el fet que no s’hagués comunicat detalladament als clients no traspassats el motiu de la no migració -que si hi havia una notificació al BOPA; que si el demandant no va contractar un servei de comunicació telemàtica de BPA; o que no es va voler enviar cap comunicació als domicilis dels clients per no alertar les autoritats dels seus respectius països- “no permeten justificar l’absència de notificació individual de l’acord” i per tant “es constata que no s’ha donat un degut compliment del degut deure de notificació individualitzada” que es demanda.

El tribunal considera que no justificar a un dipositant perquè no era transferit era limitar-li el dret a defensa atès que no podia saber què havia d'atacar legalment

El tribunal creu sense dubtes que no facilitar aquest tipus d’informació suposa una “evident limitació de les garanties de defensa”, ja que “difícilment l’agent pot defensar amb igualtat d’armes processals la seva condició de client transferible si desconeix els motius en què l’AREB fonamenta la seva decisió, trobant-se obligat a formular una demanda desconeixent de partida els motius que fonamenten la decisió impugnada”. En conseqüència, almenys en mitja dotzena de casos, s’ha donat la raó als demandants. I obliga l’AREB a tornar a tirar enrere. Amb tot el que això pot suposar. Hi ha casos, per exemple, que fan referència a la primera migració posterior a la inicial. Si la que va servir per posar en marxa Vall Banc era de l’abril, la següent va ser a l’octubre.

I encara hi ha un element important més en la decisió de la Batllia. La secció contenciosa-administrativa ordena a l’AREB de lliurar al client o al seu representant legal “la documentació que justifiqui l’anàlisi dels seus comptes i la decisió adoptada i, per tant, també cal acompanyar la comunicació de l’informe datat i signat emès per part de la consultora contractada”. És a dir, la Batllia obliga a l’AREB a facilitar a cada client l’anàlisi que d’ell en va fer PricewaterhouseCooper’s (PwC), aquell informe tant costós en matèria de temps i diners i del qual mai, ningú, no n’ha pogut saber massa res ni de la seva existència ni, menys encara, dels resultats.