Successos

Les patrulles de la policia porten una càmera incorporada a l’uniforme per gravar intervencions conflictives

El ministre d’Interior fa públic que els agents de seguretat ciutadana fa mesos que porten un giny tipus ‘go pro’ que activen quan han d’actuar en situacions delicades perquè tot quedi enregistrat

Altaveu

Les patrulles policials dedicades a garantir la seguretat ciutadana incorporen en el seu uniforme una càmera de vídeo tipus ‘go pro’ per enregistrar aquelles intervencions sensibles o complicades en les quals intervenen. Així ho ha revelat aquest dimecres el ministre d’Afers Socials, Interior i Justícia, Xavier Espot, tot referint-se a l’incident protagonitzant per un agent diumenge a primera hora del matí quan custodiava un detingut al qual el va acabar colpejant de manera violenta i desproporcionada. 

Aquestes càmeres ja fa uns quants mesos que s’estan usant i les porta un dels dos components de les patrulles. A l’altura del pit i d’activació a la demanda. És a dir, l’agent la pot posar en marxa quan ho considera oportú. Això sí, ha d’advertir en aquell moment que tot el que passi s’està enregistrant. Aquest sistema està pensat, sobretot, per intervencions en moments de complexitat. Baralles, aldarulls, enfrontaments… Segons Espot, la gravació de tot el que succeeix “permet evitar falses denúncies però també permet evitar comportaments” policials desproporcionats. Com el del policia condemnat en un judici ràpid per maltractament i tracte degradant a un arrestat, justament, arran d’una baralla a l’exterior d’un local d’oci nocturn d’Andorra la Vella.

Maltractament dins un ascensor

L’agent ha estat condemnat a sis anys d’inhabilitació fet que li comporta, amb l’actual normativa policial, el desposseïment del lloc de treball. “En haver-hi una sanció penal ja no ha calgut endegar un procediment administratiu”, ha matisat el titular d’Interior. El policia es va enfrontar al detingut quan aquest estava en dependències policials i emmanillat. En un moment donat, i dins l’ascensor de detinguts, el jove apressat va voler-se abraonar-se contra l’agent en un atac d’ira. L’uniformat va reaccionar de forma molt agressiva, fent caure el detingut a terra -moment en què es va fer un trau a la cella- i després li donaria diversos cops de puny i una puntada de peu al cap.

L'arrestat va revelar l'agressió quan el batlle es va interessar per les lesions que presentava a la cara pensant-se que eren producte de la baralla per la qual havia estat apressat

Tot plegat li va deixar la cara com un mapa. Quan l’home, de 23 anys igual que l’agent, va passar a disposició judicial la tarda de diumenge, el batlle de guàrdia es va interessar per les ferides que presentava al rostre suposant que eren degudes a la baralla en la qual s’havia vist implicat i per la qual havia estat detingut. El jove va explicar que les lesions les hi havia causat un policia. A partir d’aquí es van encendre totes les alarmes. L’advocat del detingut va sol·licitar el visionat de les càmeres de vidiovigilància i el que van revelar les imatges van deixar astorada la mateixa direcció de la policia que havia facilitat l’accés a les gravacions

Davant d’això, es va procedir a formalitzar la detenció de l’uniformat que, hores més tard, es va posar a disposició de la Batllia. Davant la possibilitat que la fiscalia sol·licités presó provisional en cas de no acollir-se a un procediment d’ordenança penal, l’agent va acceptar sense dubtar-ho sotmetre’s a un judici ràpid tot i que sabia que això li comportaria necessàriament una condemna. Se’l va condemnar a vuit mesos de presó condicional per un delicte major de maltractaments i a vuit mesos mes sense haver d’entrar al centre penitenciari si no es reitera en el seu comportament per un delicte menor de tracte degradant. Alhora se li va imposar una inhabilitació global de sis anys com a funcionari de policia el que, de fet, el fa fora del cos.

Comportament residual

El ministre d’Interior ha lamentat aquest dimecres “els fets i no podem fer altra cosa que refermar absolutament la defensa dels drets fonamentals dels nostres ciutadans”. Alhora, però, ha deixar clar que “aquests comportaments són residuals” i “individualitzats”, amb la qual cosa ha volgut “trencar una llança a favor de la immensa majoria de policies que en condicions sovint difícils tenen un comportament irreprotxable”. Espot ha defensat “l’absoluta honorabilitat” del cos i de la grandíssima majoria dels seus integrants.