L’executiu ha tret aquest migdia ‘la caixa de les galetes’ en una reunió amb els representants sindicals que havia de servir per consensuar els serveis mínims davant la vaga general convocada a partir de dilluns que ve. De serveis mínims pràcticament no se n’ha parlat. I els sindicalistes insisteixen que el que cal és “consensuar la llei, dialogar-lo. No que s’imposi” i reclamen un “full en blanc” i tornar a començar. El cap de Govern, Toni Martí, acompanyat dels ministres de Funció Pública, Eva Descarrega, d’Afers Socials, Interior i Justícia, Xavier Espot; i d’Educació, Èric Jover, han rebut aquest migdia a l’edifici administratiu una amplíssima delegació de representants sindicals de l’administració per tractar la qüestió de la vaga general. Sobre els serveis mínims, l’únic que s’hauria parlat és que els directors de cada departament analitzaran la situació amb els treballadors i a partir d’aquí es faria una proposta que, suposadament, el Govern acabaria comunicant dilluns vinent mateix al matí als sindicats.
Les propostes
Sobre aquesta qüestió, el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USd’A) i portaveu dels representants sindicals, Gabriel Ubach, ha explicat que “qui pacta és la patronal i els sindicats, no els directors de departament. El cap de Govern encara no ha entès res”. No obstant, els serveis mínims han quedat molt en segon terme després que els representants governamentals hagin demanat als seus interlocutors que avisin amb 72 hores de marge les accions que pretenguin dur a terme. L’important han estat les propostes que l’executiu ha posat sobre la taula. Així, a part de deixar en suspens l’aplicació dels quinquennis mentre no s’aproven els reglaments, que també haurien d’estar tots elaborats en un termini màxim de sis mesos, s’han plantejat qüestions com aclarir que funcionaris i treballadors públics de caràcter indefinit és el mateix. També es buscarien fórmules efectives per poder conciliar la vida personal i laboral. En el document tramès als sindicalistes també s’exposen tot un seguit de mesures correctores i increments de percentatges en relació a complements i retribucions.
Un increment que seria major, per exemple, entre els treballadors de la banda salarial més baixa o entre aquells que ja no poden progressar més perquè estan a la banda màxima. O una retribució garantida del 80% en lloc del 75% en la situació d’adaptació del lloc de treball per motius de salut. També es demanaria als representants sindicals “que proposin els casos concrets i justificats en què es pot contemplar a la llei la no exclusivitat dels funcionaris i treballadors públics”. Els sindicalistes encara no han tingut temps d’analitzar els nous oferiments, però Gabriel Ubach ha insistit una vegada i una altra que “les lleis socials i laborals s’han de consensuar, s’han de dialogar i no pas imposar”.
Per això ha demanat poder seure amb “un full en blanc” sobre la taula i treballar amb el conjunt de l’arc parlamentari per aconseguir un marc laboral -tant per als funcionaris com per als assalariats privats- que satisfaci totes les parts. El portaveu sindical ha deixat clar que no tot en la llei que s’esta tractat ha de ser necessàriament dolent. “Hi coses que es poden reprendre, però des del diàleg i el consens. No la imposició.” Ubach ha lamentat que el Govern hagi estat clamant als quatre vents que “calia canviar la llei perquè no era sostenible i la nova ens diuen que sortirà més cara però sí que se sosté. No hi entenem res”. I seguidament ha ironitzat: “Ens estan dient que ens volen comprar un Mercedes en lloc d’un Polo i que el Mercedes sortirà més barat. Llavors l’únic que pot ser és que el Mercedes no tingui rodes.”
El sindicalista ha lamentat que la suposada “col·laboració que ens ofereixen ara no s’hagi mostrat abans”. I ha criticat que mai no s’hagin tingut en compte, ni en les normes per als funcionaris ni en els codis laborals generals, les aportacions fetes pels representants dels treballadors. I tornant al símil del vehicle ha explicat: “Necessitem un cotxe. Però ens el compren ells. Trien el model, el color, tots els extres. I ens deixen, com a molt, que triem el drapet per netejar el ‘salpicadero’”. El portaveu dels sindicalistes ha recordat que “nosaltres no lluitem per cobrar més si no per conservar el que tenim. Fa set anys que ho fem”.
El nou marc legal ‘pot suposar’ més despesa
En el document lliurat als sindicalistes -a la trobada hi han estat presents 22 representants- l’executiu assegura que la seva voluntat “és garantir la sostenibilitat de l’administració, però això no vol dir necessàriament reduir la despesa”. I hi afegeix que, “en efecte, la redistribució de la partida destinada a les retribucions dels funcionaris i treballadors públics pot suposar un increment”. L’executiu assegura que el nou marc normatiu que es planteja pretén “valoritzar els treballadors públics d’acord amb un model de carrera horitzontal i avaluació de l’acompliment que en cas que sigui un èxit també es traduirà en una administració més eficient”.
L'executiu defensa que la reforma projectada és fruit d'un treball de diagnosi transparent; els sindicats lamenten la manca de diàleg
Govern insisteix una vegada i una altra que “el text és fruit d’un treball de diagnosi que ha estat transparent i obert a tota l’administració, i que ha tingut en compte documents elaborats per anteriors governs” i que “tots els treballadors han estat informats en les diferents fases del procés” i que s’han fet “nombroses reunions abans de l’aprovació del projecte de llei i s’han incorporat les demandes dels sindicats en la mesura que ha estat possible”. Alhora, l’executiu manté que el treball a dur a terme no s’acaba només amb l’aprovació d’una llei que “premia la formació i l’eficiència del treballador” o que “promou la carrera horitzontal” amb “opcions reals de progressió” i una major consideració, per exemple, cap als eventuals.
Però els sindicats creuen que està passant ara el mateix que a l’any 2000. S’opta per un model, per uns ‘dissenyadors’, i es tira pel dret. “Aquesta és una llei imposada pel Govern dels millors, pel Govern de DA”, ha remarcat en diverses ocasions Gabriel Ubach. “Quan una llei s’imposa, no es negocia, no es consensua. Volem consens, volem diàleg. I ens tornen a sortir i oferir de parlar dels reglaments que pengen d’una llei amb la qual no estem d’acord”. I no sols això, el que cal el país, segons els sindicalistes de l’administració, és un altre marc normatiu global. “No pot ser que es criminalitzi tots els treballadors d’Andorra. S’han de fer controls, val. Però quan un està malalt no se l’ha de sotmetre a arrest domiciliari, per exemple. No han dit res quan els hem dit això, no.”
Comentaris