Sanitat

L’hospital manté que va tractar amb “exquisida cura” i “les màximes precaucions” el pacient que el 2016 va acabar tetraplègic

Els informes pericials tant de la víctima com de l’asseguradora mèdica coincideixen que la secció fatal de la medul·la es va produir, molt probablement, en el traspàs del lesionat del llit a la taula del quiròfan

Radiografies de l'estat de la columna del pacient quan va arribar a la Vall d'Hebron que figuren en els informes.. ARXIU
Radiografies de l'estat de la columna del pacient quan va arribar a la Vall d'Hebron que figuren en els informes. | ARXIU

Altaveu

La Batllia està investigant el cas arran de la querella interposada per l’afectat, un traumatòleg rus que ara té 61 anys, contra l’equip mèdic que el va atendre ja que considera que hi va haver una indeguda manipulació i l'acusa d'un delicte de lesions. Les pericials encarregades pel centre sanitari andorrà conclouen que la malaltia prèvia que patia l’accidentat -va caure esquiant a Soldeu- i “un cúmul de circumstàncies absolutament imponderables” van ser claus.

Els informes pericials encarregats per la companyia asseguradora de l’hospital mantenen que en el cas de l’home que el febrer del 2016 va acabar tetraplègic es va actuar amb “exigible prudència i correcció usant tots els mitjans humans i materials” per oferir “una exquisida cura” del pacient, un traumatòleg rus de 59 anys en aquell moment que havia patit un accident d’esquí fortuït a Soldeu. Dos informes aportats a la causa que està investigant la Batllia contradiuen almenys en part els estudis realitzats a petició del lesionat. No obstant això els tres documents coincideixen en què la secció medul·lar es produeix molt probablement en el trànsit del pacient del llit de l’hospital a la taula quirúrgica. 

Les pericials encarregades indirectament per l’equip mèdic que va atendre l’home i per l’hospital de Meritxell ja estan d’acord amb l’informe sol·licitat per la part afectada en què “el dèficit neurològic” és molt probable que es produís “en el procés de transferència des del seu llit a la taula del quiròfan i/o en el posicionament del pacient en la posició quirúrgica necessària (decúbit pron) a la taula del quiròfan” però igual d’important com això seria “la malaltia degenerativa vertebral de base (l’espondilitis anquilopoiètica)” que patia la víctima i que hauria afavorit la lesió irreversible. 

Entenen els experts contactats per l’asseguradora dels metges i l’hospital que la lesió soferta com a conseqüència de la caiguda esquiant ja hauria comportat els elements necessaris per acabar seccionant la columna. En paraules més planeres que les usades pels metges, mentre la massa muscular que subjecta la columna vertebral va estar tensada, l’esquelet va aguantar, però quan se’l va anestesiar per procedir a la intervenció quirúrgica la musculatura es va relaxar, va cedir, i això produir la ‘caiguda’ de l’ossamenta seccionar les vèrtebres. Recorden els informes de l’hospital que quan es va veure la gravetat de la lesió es va aturar d’immediat l’operació i es va decidir traslladar el pacient en una unitat especialitzada en lesions medul·lars, en aquest cas a la Vall d’Hebron.

L'afectat reclama 93.525 euros per les despeses mèdiques que va haver d'afrontar i 785.882 euros pels perjudicis de per vida causats

Els informes de la part afectada -que reclama 93.525 euros per les despeses mèdiques i 785.882 euros més com a compensació dels danys patits, que el deixen tetraplègic de per vida i inoperatiu pràcticament en un 95% del seu cos a banda de dependent d’una tercera persona- defensen que no hi va haver el degut consentiment informat a l’hora d’anestesiar el pacient ni es van adoptar les consegüents mesures atenent a les característiques del pacient. Alhora, es considera que la manipulació del lesionat no va ser la deguda i que s’hauria actuat amb excessiva força i pressió alhora de posar-la a la taula del quiròfan.

Però tot això ho combaten els informes de l’asseguradora mèdica que explica, més enllà que es va haver de superar una barrera idiomàtica important atès que la víctima només parlava rus, que es van adoptar tots els protocols necessaris i en cap cas hi va haver ni “deixadesa, ni imperícia o mala praxi”. Que hi ha va haver tots els consentiments necessaris, que es va adequar el tractament a la naturalesa del pacient, que a l’home se l’havia mogut en altres ocasions en el transcurs de l’atenció prestada -per exemple, de la pista on va caure, al centre mèdic de Soldeu quan ni tan sols es tenia coneixement de l’abast de la lesió que patia- i que tot plegat es va deure a “un cúmul de circumstàncies absolutament imponderables que van superar les màximes precaucions que es van mantenir durant la manipulació del pacient”.