Política

El Govern passa la pilota a IBM per justificar la contractació directa de l’empresa del germà de Toni Martí

El ministre portaveu assegura que l’adjudicació a SPAI té una clara cobertura legal perquè “es dóna una situació d’especificitat” atès que segons l’executiu només aquella firma podia fer els treballs

Altaveu

El Govern assegura que va ser la multinacional IBM qui, en el marc d'una reorganització interna i vista la jubilació dels tècnics que fins llavors prestaven el servei de manteniment a Andorra, va comunicar el 2013 que a partir del 2015 seria un partner oficial qui s'hauria de fer càrrec de les feines que llavors assumia ella directament. I que va ser la multinacional qui va indicar SPAI. Més enllà d'això, el ministre portaveu, Jordi Cinca, manté que “estem absolutament tranquils”, assenyala que “el gabinet ministerial fa suport” al màxim mandatari governamental i emmarca tot plegat en un clima pre-electoral i la voluntat “d’enrarir l’ambient”.

El Govern ha passat la pilota a IBM per justificar perquè es va adjudicar de forma directa el manteniment informàtic del departament de Sistemes d’Informació a l’empresa del germà del cap de l’executiu, Toni Martí. El ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, ha tret ferro a l’escàndol i l’ha emmarcat en un clima preelectoral i de “clara voluntat d’enrarir l’ambient”. Però més enllà d’això, ha assegurat que va ser IBM qui, per carta i després d’anunciar que deixaria de prestar ella directament el servei per jubilació del seu personal, qui va assenyalar l’empresa SPAI com la qui hauria d’encarregar-se del manteniment que fins llavors assumia directament.

Cinca ha assegurat que l’adjudicació directa es va formalitzar seguint la llei i vist que “es dóna una situació d’especificitat”. És a dir, que del manteniment del programari i el maquinari que s’havia d’encarregar només se’n podia fer càrrec l’empresa del germà de Toni Martí per indicacions d’IBM. Seria en principi IBM França qui hauria enviat una carta al Govern, el 2013, indicant que el servei, una vegada no el poguessin prestar ells directament, caldria cercar-lo en un partner oficial que en aquest cas seria SPAI. Diverses fonts del sector informàtic han afirmat rotundament que això de cap manera no va poder anar així i que, al país, hi ha diverses empreses que poden assumir el manteniment d’equips IBM i, alhora, que moltes grans empreses fins i tot tenen proveïdors estrangers, amb la qual cosa hi cabia des d’un concurs públic nacional a un concurs internacional.

Cinca treu ferro a tot plegat i ho emmarca en la campanya per desgastar el Govern i fer caure alguns dels seus dirigents

Però Cinca, és clar, ha justificat la contractació, la 'Martí connection', ha assegurat que “estem absolutament tranquils” i ha assenyalat que “el consell ministerial fa suport al cap de Govern” i la qüestió “no ens amoïna a ningú”. Més encara, vist que diversos partits polítics i mitja dotzena de sindicats de l’administració han demanat la intervenció de la fiscalia en el cas, serà el propi executiu qui portarà al ministeri públic tota la informació relativa a les adjudicacions firmades pel màxim responsable del Govern. Se suposa que totes les adjudicacions, que en total són set des de l’abril del 2015 i fins ara i que sumen uns 415.000 euros. “Hem de governar i no caure en el parany de viciar la vida pública i política”, ha sentenciat.

El ministre portaveu, que ha assegurat que “no hi ha res més transparent que això que està publicat al BOPA”, ha lamentat tant el toc electoralista que ell dedueix de la informació com “la clara voluntat d’enrarir l’ambient”. Sense dir-ho obertament, Cinca i el Govern cobreixen qualsevol maldecap amb el ‘cas BPA’. Per això ha recordat novament que “ja vam dir que seríem objecte d’atacs de tota mena i ja n’estàvem preparats”. “I més depèn de com avancin segons quins processos”, ha insinuat referint-se, sense esmentar-lo obertament, al judici ara ajornat. “No està passant res que no ens poguéssim imaginar”.


Explicacions que indignen

Les explicacions donades per Cinca, més que tranquil·litzar han causat més indignació tant en formacions polítiques com en sectors empresarials directament lligats amb el tema informàtic. La Confederació Empresarial (CEA) manté un sepulcral i volgut silenci. Però altres consultats han assenyalat que “l’explicació del ministre no té ni cap ni peus” vist que no existiria al Principat l’exclusivitat assenyalada pel portaveu governamental en la seva exposició. 

De fet, l’únic partner oficial d’IBM a Andorra que apareix en el lloc web de la multinacional és una altra empresa. Ni en el cas que, com defensa el Govern amb la boca petita, la feina contractada (110.000 euros en xifres rodones la darrera executiu, de 24 de gener, gens menyspreable) fos un manteniment molt concret, aquest o bé hauria hagut de comptar amb uns informes que han assegurat les fonts que no existeixen en l’expedient de la contractació, o bé s’hauria pogut optar per fer un concurs més obert. Diverses fonts han assenyalat que el partner oficial d’IBM que apareix al seu lloc web està plenament capacitat tant per assumir tasques de programari com de maquinari i que, de fet, per a d’altres empreses o administracions bé que les assumeix. Però hi ha altres firmes al Principat més enllà d’SPAI, que és una firma molt petita, que tenen una capacitat igual o superior per desenvolupar la mateixa tasca.

Entre les fonts consultades també s’ha remarcat el fet que si IBM va anunciar el 2013 que al 2015 deixaria de prestar el servei, com és que la primera adjudicació que es va fer a SPAI s’acorda per la via d’urgència l’abril just arribar Martí novament al Govern. Si es tractava d’un manteniment anual ordinari, la contractació, com s’ha fet enguany, s’hauria pogut acordar des de l’inici de l’exercici. Alhora, les fonts consultades han remarcat, com ja va avançar també l’Altaveu, la coincidència de situar Miquel Haro com a director del departament de Sistemes d’Informació i que automàticament es fes l’encàrrec a SPAI. Haro i Ot Martí van ser els dos tècnics informàtics que van posar al seu dia en marxa la firma ara adjudicatària dels polèmics treballs.