El Consell General avalua una proposta promoguda pel fiscal general que faria possible mantenir el secret d’un sumari durant dos i mig o que hi hagi pràcticament barra lliure per punxar telèfons, especialment en els casos que els delictes suposats, amb independència de la gravetat, s’hagin comès a través de mitjans telemàtics. És a dir, per una piulada presumptament injuriosa la fiscalia pretén que a partir d’ara es puguin punxar totes les comunicacions. La comissió legislativa d’Interior està estudiant els canvis avalats per Alfons Alberca, que afecten majoritàriament el Codi de procediment penal. El ministeri públic també pretén tenir accés gairebé lliure a tota la informació bancària i reclama que per via del judici ràpid (el sistema andorrà de l’ordenança penal) es puguin resoldre casos penats fins a un màxim de cinc anys, que a la pràctica són moltíssims.
L'acusació pública considera que els bons resultats que al seu parer estan donant els judicis ràpids han de fer que es puguin jutjar més casos per aquesta via
La fiscalia intenta novament, seguint especialment la tendència que s’està donant a Espanya, poder tenir accés a les comunicacions dels ciutadans amb motivació judicial, és clar, d’una manera cada vegada més ràpida. Fa uns mesos ja es va aturar al Consell una modificació encoberta del Codi de procediment penal que anava en la mateixa línia. Encoberta perquè a través de la creació del delicte fiscal en el mateix projecte de llei de modificació del Codi penal es canviaven també altres normes i s’introduïa la possibilitat de punxar telèfons en el cas de delictes menors. Ara ja no es busquen subterfugis. Alberca proposa dues fórmules: una amb una llista tancada de delictes davant els quals es pot intervenir les comunicacions i una altra sense relació. Tot molt més obert. Evidentment, la fiscalia s’inclina pel segon cas.
En l’esborrany de l’exposició de motius del projecte de llei de modificació amb el qual s’està treballant a partir de la voluntat del ministeri fiscal, s’hi explica que “en els darrers anys s’han vingut observant tipologies delictives en les quals la persecució del delicte s’ha vist negativament afectada per la manca d’instruments i tècniques d’investigació adients per a la determinació de la naturalesa i les circumstancies del delicte i al determinació dels seus eventuals responsables. En particular, la intervenció de les comunicacions és un mitjà d’investigació especialment idoni no només pels delictes majors i els delictes menors de corrupció, sinó també per altres delictes d’especial rellevància social i econòmica com són els delictes precedents dels de blanqueig de diners o valors, de maltractament en l’àmbit domèstic, contra la llibertat i la llibertat sexual i de danys informàtics”.
Evidentment, aquesta redacció de l’exposició de motius ressalta aquelles qüestions que poden ser més sensibles a ulls globals. Però el cert és que sota la justificació de la decisió judicial motivada i la proporcionalitat entre el bé a protegir (que ningú sigui difamat) i el bé a ser violentat (el secret de les comunicacions), el redactat que es proposa obre la porta a una intercepció de les comunicacions força notable. Molt àmplia. Així, la proposta de redactat de l’article vindria a dir que “en matèria de delictes majors i de delictes comesos a través d'instruments informàtics o de qualsevol altra tecnologia de la informació o serveis de comunicació, en tots els casos, i de delictes menors en els quals resulti justificada la mesura conforme al principi de proporcionalitat i en atenció al bé jurídic protegit i a la seva rellevància social, si la pràctica d’intervencions de comunicacions telefòniques, telegràfiques, postals o altres es considera útil per a la recerca de la veritat, el batlle pot ordenar aquesta mesura en qualsevol moment de la investigació”. Sembla clar que qualsevol ‘coseta’ originada a partir d’una xarxa social, per exemple, pot ser el detonador per punxar les comunicacions d’una persona a l’engròs.
La proposta en matèria de secrets fa que el termini es multipliqui per sis en el cas de les diligències i per cinc en el cas dels sumaris: més dificultats per accedir als dossiers
Com ja havia fet en l’ocasió anterior que finalment es va aturar, la fiscalia també demana poder tenir accés a la informació financera i de naturalesa similar sense haver de motivar res. Només fent un requeriment a aquella persona, física o jurídica, de qui pretengui obtenir la informació que necessiti. No és que sigui sols una proposta. És que l’esborrany de la modificació legislativa ja preveu el canvi del precepte, que tindria la redacció següent: “En cas que sigui necessari obtenir informació de qualsevol entitat financera o d’una persona física o jurídica sotmesa al secret professional, el batlle o el fiscal sol·licitarà la informació mitjançant requeriment, sense ser preceptiva resolució motivada a tal efecte. El propi requeriment ha d’incloure el termini i el format d’entrega de la informació.”
Finalment, i com ja s’ha dit, el ministeri públic, que sembla que és qui marca la política criminal del Govern i del país -quan hauria de ser al revés, que fos l’executiu i per tant el Consell General, qui fixés els paràmetres amb què s’ha de moure la fiscalia- demana un allargament molt considerable del secret de sumari. Actualment, quan s’està en fase de diligències prèvies, és a dir, encara no hi ha suposadament un sospitós o sospitosos clars de la comissió d’un delicte i s’està en una fase molt inicial de la investigació, el dossier pot estar secret durant un mes. Doncs bé, ara la fiscalia pretén que aquest mes es converteixi en sis. I pel que fa al sumari ja pròpiament dit, és a dir, quan ja hi ha una instrucció plenament constituïda en marxa, pretén que el secret inicial pugui ser d’un any prorrogable durant tres períodes de sis mesos més. És a dir, fet i fet, dos anys i mig de secret de sumari quan actualment aquest termini està fixat, solament, en mig any. És a dir, una ampliació molt notable i cada cop més tendent a espanyolitzar el sistema judicial.
Comentaris