Govern intenta convèncer els funcionaris que el nou model els permetrà guanyar en 40 anys de carrera entre 30.000 i 75.000 euros més que ara

La ministra de Funció Pública fa arribar al personal dos exemples diferents de càlculs en funció del lloc de treball per justificar que “el nou règim retributiu que proposa el Govern suposa una millora retributiva”

Imatge de l\'assemblea general de funcionaris.
Imatge de l\'assemblea general de funcionaris.
La guerra de dades, el ball de xifres que s’estan oferint les darreres setmanes entre sindicats i executiu és un capítol més en l’enrarit panorama que es viu en la reforma de la Funció Pública i que amenaça amb una vaga general ja acordada pels funcionaris. La ministra Descarrega afirma que sumant els quinquennis i els complements que es preveuen els treballadors públics guanyaran més diners dels que guanyarien amb els triennis actuals. Els sindicats lamenten el caràcter únicament economicista però alhora contradictori de la reforma i recorden que no es mira de resoldre, per exemple, les diferències salarials entre treballadors del mateix rang.

 

La ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, assegura que, de forma general i posant alguns exemples concrets, els nous complements salarials que contempla el marc normatiu que s’està promovent des de Govern i els quinquennis que es pagarien suposarien una remuneració extra d’entre 30.000 i 75.000 euros en quaranta anys de carrera respecte del que percebrien amb el mateix temps però en virtut dels triennis. La guerra de dades, el ball de xifres que s’estan oferint les darreres setmanes entre sindicats i executiu és un capítol més en l’enrarit panorama que es viu en la reforma de la Funció Pública i que amenaça amb una vaga general ja acordada pels funcionaris.

Descarrega ha tramès avui als treballadors públics un parell d’exemples de dues categories laborals força elevades -general VI i general VIII- per intentar contrarestar les informacions ofertes als funcionaris pels sindicats. En el comentari que serveix de presentació dels annexos amb els dos exemples esmentats, la ministra afirma sense embuts que “aquest document posa de relleu que el nou règim retributiu que proposa el Govern suposa una millora retributiva”. Això, doncs, toparia frontalment amb l’essència de la reforma. O, almenys, amb el que ha anat ‘venent’ de forma permanent l’executiu: que s’ha de modificar la regulació de la Funció Pública per fer-la més sostenible. Això és, perquè sigui menys costosa. Per controlar-ne la despesa. De les paraules de Descarrega se’n desprendria tot el contrari.

De fet, una altra gràfica aportada per la ministra vindria a demostrar que en l’evolució dels propers 25 anys i fixant un increment del cost de la vida constant del 2% anual el cost dels quinquennis i els complements que s’estableixen en la nova regulació suposarien, l’any 2044, una despesa per a l’Estat de 20,1 milions, mentre que els triennis actuals traslladat a aquell any en funció de la mateixa evolució representarien 17,4 milions. 

És clar, però, que en cap cas s’explica que per a qui enmig també hi hauria d’haver les retribucions de la gestió de l’acompliment congelada i que no es té en compte en els càlculs ni tampoc no s’explica que per obtenir la remuneració màxima en base als complements projectats pel Govern s’ha de ser el ‘funcionari perfecte’. És a dir, oferir sempre el major rendiment exigit i no estar pràcticament ni un sol dia de baixa en els quaranta anys que es calculen.

Tot plegat és una batalla de números i d’aconseguir fer veure a l’altri qui la té més grossa. La cartera, és clar. Descarrega respon als càlculs del canvi de model de triennis a quinquennis que havien fet els sindicats, “i considerant la importància d'informar a tot el personal de l'administració general amb el màxim rigor”, els han fet arribar dos càlculs per a dues categories salarials diferents “relatiu a triennis, quinquennis, complement de carrera i complement de productivitat”. La ministra deixa clar que “els exemples corresponen a llocs de treball de nivell VI i VIII del cos general” i que “els cossos especials rebran el mateix document adaptat a la seva classificació professional”.

Els càlculs s'han fet tenint en compte, en el cas dels sindicats, un IPC constant anual de l'1,5%; l'executiu, en canvi, ha aplicat un increment del cost de la vida del 2%

Els sindicats van fer un càlcul partint d’un IPC constant anual de l’1,5% que arribava a la conclusió que si amb triennis, durant 40 anys de carrera, el funcionari podria arribar a percebre 409.983,24 euros, amb el sistema de quinquennis aquesta xifra sols arribaria a 230.791,05 euros. Per tant, una davallada de remuneració de 179.192,19 euros. Aquesta informació es va difondre a través d’una pàgina web creada fa poc per les plataformes sindicals de l’administració i es va distribuir dimecres durant l’assemblea general. 

Però Descarrega manté que no. Que els quinquennis no es poden mantenir de forma aïllada i que aquí cal afegir-hi els complements previstos. I aquí fa els seus càlculs. I conclou que un funcionari del cos general i l’escala VI guanyaria, amb el nou sistema, 29.647,81 euros més. És a dir, per triennis percebria els esmentats 409.983,24 euros. I amb els quinquennis i complements 439.631,05 euros. En canvi, si l’escala laboral fos la VIII, més qualificada per tant, el guany seria encara major. Dels 409.983,24 euros dels triennis es passaria als 486.793,98 euros, és a dir, 76.810,74 euros més en quaranta anys de carrera.

Funcionaris rucs?

“Els funcionaris devem ser molt rucs, perquè ens estan dient que cobrarem més i no ho acceptem”, han remarcat les fonts sindicals que, alhora, han matisat que hi ha aspectes que no s’expliciten com que s’està calculant sempre el màxim possible a partir d’unes condicions de difícil assoliment i, alhora, lamenten el criteri economicista que regeix la reforma. “Però fins i tot en això es pot debatre. El que demanen els funcionaris, per exemple, és que a partir de la reforma es posi fi a les diferències salarials, per exemple, que existeixen entre treballadors del mateix rang. I en això no s’hi posen pas”, han remarcat les fonts.

En la seva darrera comunicació als funcionaris, Descarrega explica també que “com hem comentat en les diferents reunions informatives mantingudes amb el personal de l'administració, el Govern ha adoptat el compromís d'elaborar els reglaments de carrera horitzontal,  que genera el complement de carrera, i el reglament de l'avaluació de l'acompliment, que genera el complement de productivitat, aquest 2018, a efectes que el nou model retributiu es pugui desplegar una vegada entri en vigor la nova Llei de la funció pública. En aquest sentit, el Govern ja ha demanat als representants dels sindicats una reunió per iniciar els treballs del desplegament reglamentari i també compartirà els reglaments amb tots vosaltres”.

Etiquetes

-

Relacionat

De la vaga al Consell, ‘culebrot’ general
Inici de l\'assemblea, que es va fer a porta tancada per evitar represàlies als treballadors.

Relacionat

Els funcionaris esperen estar en disposició de muntar una vaga general indefinida en quinze dies
Agents de policia en un acte.

Relacionat

El Consell de la Policia ‘passa’ d’elaborar cap informe sobre la reforma de la Funció Pública i s’hi oposa obertament
Una de les reunions sectorials a l\'edifici administratiu i amb la ministra Eva Descarrega dirigint-se als assistents.

Relacionat

Funció Pública recull una allau de crítiques i retrets en la majoria de presentacions sectorials de la reforma
Seu de la Justícia, a l\'avinguda Tarragona d\'Andorra la Vella.

Relacionat

Govern es va ‘oblidar’ dels funcionaris de l’administració de Justícia i ara ha de tractar amb ells la reforma de la Funció Pública
Els sindicats de funcionaris posaran sobre la taula la possibilitat de convocar una vaga general contra els canvis laborals

Relacionat

Vaga indefinida, querelles contra la ministra, el Govern i Sindicatura, i promoure una llei de responsabilitat política: les propostes que hauran d’estudiar els funcionaris

Comentaris

Trending