Tribunals

El Tribunal de Corts analitzarà el cas del sobrecost en l’obra de construcció del forn incinerador

La batlle encarregada d’instruir la denúncia d’Apapma ha arxivat l’afer sense fer ni la més mínima diligència en considerar que els fets que podrien ser delictius fa més de deu anys que van passar i ja han prescrit

Una imatge de l'exterior de la planta incineradora.
Una imatge de l'exterior de la planta incineradora.

Altaveu

L’organització ecologista, que assegura que ara entén el perquè de les traves que va posar el Govern per lliurar l’informe de KPMG, creu que la Batllia hauria de dur a terme almenys una petita investigació abans d'arxivar la seva denúncia com ha fet. Per això presentaran un recurs d'apel·lació davant el Tribunal de Corts perquè ordeni, com a mínim, practicar algunes diligències en relació al sobrecost que va suposar les obres de construcció de la planta incinerador.

El Tribunal de Corts haurà d’analitzar si hi ha indicis de delicte en el sobrecost que va generar la construcció de la planta incineradora de Ctrasa i que l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient (Apapma) considera que podia amagar una actuació delictiva. Com a mínim, el tribunal haurà de decidir si la Batllia ha d’investigar l’afer, perquè la batlle Canòlic Mingorance ha decidit arxivar la denúncia presentada l’organització ecologista argumentant que els fets estan prescrits i ja no ha entrat ni a fer la més mínima diligència per intentar esbrinar què va passar.

Apapma recorrerà contra la decisió de la batlle d’arxivar ja que entén que el fet de no haver fet ni una instrucció mínima pot vulnerar el seu dret a la jurisdicció. És a dir, a què la justícia l’escolti. El col·lectiu ecologista va presentar la denúncia, contra persona desconeguda, els darrers dies de setembre i per uns presumptes delictes contra l’activitat mercantil de les empreses, de prevaricació en la funció pública, de concussió, de corrupció i tràfic d’influències, de malbaratament de cabals públics, d’abusos en l’exercici de la funció pública i de falsedat documental

En l’aute pel qual Mingorance arxiva la denúncia, la batlle remarca que els dos darrers fets emmarcats en les suposades actuacions que podrien evidenciar el sobrecost serien, segons la denúncia d’Apapma, d’una banda l’adquisició d’accions per part de FEDA a raó d’un preu unitari per acció de 6.579,40 euros, que evidenciaria que en cap moment l’administració va discutir el valor dels títols tot i que el cost de l’obra anava molt més enllà (més de 22 milions d’euros més) de l’establert en un contracte de claus en mà. L’altre fet que es ressalta és el contracte de prestacions de serveis firmat el 2 de maig del 2007 entre Cespa i Novergie, socis privats de Ctrasa, amb Ctrasa mateix. 

La jutge, sense entrar en el fons de la qüestió en cap moment, explica que d’aquells fets a la interposició de la denúncia han passat més de deu anys sense que ningú res hagués reclamat ni es donés cap fet de rellevància suficient per interrompre el termini de prescripció. I com que aquest termini de forma general encara que no única és de deu anys, que seria per als delictes descrits el temps més favorable al reu, dóna per tancat el cas i l’arxiva.

Els assessors legals d’Apapma, però, entenen que estaven en una fase tan incipient de la causa que calia fer, almenys, una mínima investigació per mirar de dilucidar si els fets descrits i suportats fonamentalment amb un informe molt detallat elaborat per l’auditora internacional KPMG tenien visos de ser constitutius de delicte i, després, en tot cas, avaluar si aquells delictes eventualment comeses havien prescrit o no.

És exactament per això que Apapma elevarà la qüestió al Tribunal de Corts. El president de l’organització ecologista, Carles Iriarte, ha lamentat la decisió i ha explicat, sobretot, que ara s’entén la reticència de l’administració a lliurar l’informe de KPMG discutint “qüestions de forma i no de fons durant dos anys”. “No enteníem perquè no ens donaven l’informe quan hi havia sentències prèvies que ja ens reconeixien el nostre dret a ser part.” Ara consideren que tot plegat va ser una maniobra per guanyar temps o fer-lo perdre als ecologistes. Alhora, recorden que més enllà de l’acció d’una entitat privada, potser el que esqueia era que els organismes jurisdiccionals, començant per la fiscalia, “haguessin actuat d’ofici per tal de preservar l’interès general”.