Economia

Els fabricants de tabac proposen al Govern establir per llei un diferencial fix del 35% en relació amb Espanya

Representants de l’associació tabaquera es van reunir fa uns dies amb Toni Martí i li van presentar un esborrany de projecte de llei, que garanteix un marge de benefici per al botiguer del 15%

Una fàbrica de tabac en ple funcionament.. ARXIU
Una fàbrica de tabac en ple funcionament. | ARXIU

Altaveu

Els fabricants de tabac del Principat estan decididament disposats a trobar mecanismes per assegurar una millor regulació del sector i intentar, d'aquesta manera, calmar els ànims dels països de l'entorn i les seves exigències en el marc de les negociacions d'Andorra amb la UE per l'acord d'associació. Per això han presentat una proposta de projecte de llei al Govern que incorpora límits al diferencial amb Espanya.

Els fabricants de tabac han proposat al Govern que estableixi per llei un diferencial fixe en relació al preu estipulat per Espanya del 35% com a màxim i un marge de benefici per al comerciant, per al minorista, del 15%. Diversos representants de l’Associació de fabricants de tabac (AFPTA) s’haurien reunit fa una setmana amb el cap de Govern, Toni Martí, en el marc de les múltiples trobades bilaterals que diversos responsables de l’executiu van tenint amb sectors especialment afectats per l’impacte que pot tenir el capítol de la lliure circulació de mercaderies en el marc de la negociació amb la Unió Europea (UE).

Els elaboradors de productes tabaquers haurien proposat -diverses fonts han assegurat, fins i tot, que es va signar de forma conjunta un text en forma de projecte de llei- un marc normatiu que creuen que podria servir per calmar els ànims dels països de l’entorn en relació al diferencial existent amb el preu del tabac al Principat, seria una mostra que el sector vol una regulació seriosa i, alhora, consideren, oferiria un marc econòmic prou atractiu encara tant per a fabricants com per a comerciants. I si els uns i els altres hi van bé, sembla que els colliters, també.

El text plantejat portaria incorporat, fins i tot, un règim sancionador per un cas d’incompliment. Aparentment, segons les fonts, el sector s’hauria d’autoregular en funció de les oscil·lacions que hi hagi en el mercat del tabac espanyol. El topall del 35% seria el màxim. Si algun fabricant decidís reduir aquest marge, mentre es mantingui el del 15% per als botiguers estaria en total llibertat de fer-ho. Segons els consultats, Martí hauria rebut positivament el plantejament fet i en cap cas hauria explicat als seus interlocutors que França exigeix que els preus andorrans tendeixin a ser iguals als més baixos de la UE. Actualment, els diferencials en relació a Espanya poden oscil·lar, segons els productes, entre el 18 i el 40%.

Aquesta exigència feta suposadament per les autoritats franceses en les converses mantingudes darrerament a París sí l’hauria exposat el cap de l’executiu amb posterioritat a alguns interlocutors polítics del Principat amb qui es va veure amb posterioritat als fabricants de tabac. Però segons que ha pogut corroborar l’Altaveu, no pas amb tots. Més enllà dels preus, però estrictament lligat a aquests, està clar que una de les grans preocupacions de França són els incidents que hi pot haver al Pas.

Segons fonts polítiques consultades, el dilema amb què es trobaria Martí seria la responsabilitat que li hauria passat el ministre d’Acció i Comptes Públics, Gérald Darmanin, qui hauria exposat al cap de Govern la voluntat de França d’incrementar el preu del tabac i que això ocasionaria encara més contraban a la frontera franco-andorrana. I que això comportaria més problemes de seguretat que s’hauria d’encarregar Andorra de resoldre.

Les fonts consultades han explicat que en qüestió de cinc anys, el preu del paquet de tabac ros, de mitjana, podria situar-se a França al tomb dels deu euros. Si ara, amb un diferencial important però ni de lluny el que hi pot haver en l’esmentat període, ja hi ha problemes, ja hi ha incidents, les autoritats franceses haurien fet veure a Martí que la situació s’agreujarà molt més i que la seguretat l’ha de garantir Andorra perquè si hi han d’intervenir des de París la solució podria ser molt dràstica.