Societat

Una trama francesa d’immigrants xinesos il·legals usava Andorra com a trampolí 

El grup de delinqüència organitzada de la policia i la Batllia van haver d’actuar contra una societat que atreia ciutadans de la Xina i que un cop obtinguts els permisos de residència aquí els introduïa a França

Control d'un xinès suposadament clandestí en una comissaria de policia francesa.. ARXIU
Control d'un xinès suposadament clandestí en una comissaria de policia francesa. | ARXIU
Les autoritats policials gales posen el cas d'una societat andorrana d’exemple del combat que lliuren contra les màfies asiàtiques, que acaben fent dependents d’elles persones que reparteixen menjar o renten plats en restaurants. Un xinès establert al Principat hauria fet d'home pont amb una organització liderada per un ciutadà de la xina amb nacionalitat francesa resident a la regió de París. 

Un complex entramat que es dedicava a entrar immigració xinesa il·legal a França feia servir Andorra com un dels trampolins. Una societat constituïda al Principat era un dels esquers de persones d’aquella nacionalitat que sota promeses de feines qualificades feien el salt a Occident i després d’obtenir permisos de residència al país quedaven a mans d’una organització que els introduïa fonamentalment al mercat del treball sovint clandestí o almenys poc qualificat a França. El grup de delinqüència organitzada de la policia andorrana va haver d’actuar a petició judicial després que les autoritats franceses sol·licitessin la col·laboració de la Batllia.

Una de les lluites que està protagonitzant actualment la policia de fronteres i la divisió especialitzada en el combat de treball i immigració il·legals (Ocriest) és contra les falses empreses xineses. De manera exponencial, han crescut el nombre de consultores o empreses de serveis que suposadament busquen treballadors asiàtics qualificats però que, a l’hora de la veritat i un cop obtinguts els permisos de treball, es tracta de col·locar de manera il·legal personal per repartir menjar o rentar plats en restaurants asiàtics. Una de les vies per fer arribar xinesos a França hauria estat una societat andorrana, segons que ha publicat el rotatiu francès Le Figaro. La societat en qüestió ja hauria estat clausurada.

Per aconseguir els permisos de residència al Principat, la xarxa cobrava als 'beneficiaris' entre 16.000 i 20.000 euros; per a les renovacions, entre 2.500 i 3.000 euros

La policia francesa de fronteres (PAF) posa com exemple el cas andorrà per il·lustrar allò contra el que combat. Així, hi hauria al Principat una societat dirigida per un ciutadà xinès que s’hauria encarregat de portar compatriotes. Segons les autoritats policials franceses citades per Le Figaro, a Andorra seria relativament senzill crear empreses i així els compatriotes de qui remenava les cireres de la branca andorrana de la trama aconseguien permisos de residència que, alhora, els facilitava moure’s per Europa. I, així, arribar a França, que seria realment l’objectiu final de la xarxa criminal.

Segons els detalls oferts per la policia francesa de fronteres, la xarxa cobraria entre 16.000 i 20.000 euros a cada candidat a establir-se inicialment a Andorra per a l’obtenció dels papers. I en els anys successius, quan calia dur a terme la renovació dels permisos, es cobrava entre 2.500 i 3.000 euros. En global, la xarxa hauria introduït a França usant aquesta metodologia unes cinc-centes persones, que una vegada situats a lloc esdevenien dependents de l’organització, ja que una part del salari corresponent al treball en restaurants anava lligat al pagament de les despeses que els havien demanat per formalitzar els documents.

El ‘negoci’ resulta altament lucratiu. La policia francesa compta que l’organització, liderada per un xinès amb nacionalitat francesa resident a la regió de París, hauria guanyat uns deu milions d’euros amb aquest complex entramat societari. El líder de la xarxa ostentava un alt nivell de vida, col·leccionant motos, vehicles com ara un Jaguar o deixant-se veure sovint en hotels de luxe. La policia francesa hauria posat a disposició judicial una dotzena de traficants de persones.