Política

El ministre francès que colla pel tabac, involucrat en un escàndol de connotació sexual

Les autoritats judicials gales reobren una investigació contra el titular d’Acció i Comptes Públics, Gérald Darmanin, per una presumpta violació

Gérald Darmanin amb un posat molt seriós.. AGÈNCIES
Gérald Darmanin amb un posat molt seriós. | AGÈNCIES

Altaveu

El responsable ministerial encarregat de traslladar al Principat les exigències de París en el marc de la negociació de l’acord d’associació amb la UE té nous problemes judicials. L’interlocutor habitual de Toni Martí en les darreres reunions de caràcter urgent ha vist com les autoritats judicials franceses han reobert la investigació derivada de la denúncia d'una dona que manté que el 2009 Gérald Darmanin l'hauria forçat en l'habitació d'un hotel.

L’home que dirigeix la pressió del govern francès contra el tabac andorrà, ja sia en la seva vessant de la lluita contra el contraban, ja sia pel que fa al preu, està immers en un embolic judicial amb connotacions sexuals. Les autoritats judicials franceses acaben de reobrir una investigació sobre l’actual ministre d’Acció i Comptes Pública, Gérald Darmanin, per un presumpte cas d’assetjament sexual i, fins i tot, suposada violació. Cert és que la víctima també hauria estat denunciada per l’ex-amic de Nicolas Sarkozy ara a les files del moviment d’Emmanuel Macron per suposades calúmnies.

Darmanin té sota la seva responsabilitat política el departament de duanes francès. Malgrat el nom del seu ministeri, vindria a ser el ministre d’Hisenda, i és l’interlocutor habitual de Toni Martí en les darreres corredisses que ha hagut de fer el cap de Govern a París per mirar de calmar les ànsies franceses vers el tabac andorrà. Gérald Darmanin és l’home que exemplifica les condicions que vol França si Andorra pretén sortir ben parada de l’acord d’associació amb la UE i aconseguir la transitòria de 30 anys sobre el tabac amb la qual el Principat ara per ara es conformaria. Les exigències exactes que reclama París costarà de saber-les. Martí no és clar. No és volgudament clar. I els missatges contradictoris que envia en funció de qui és el seu interlocutor intern és un símbol clar que les coses van maldades.

La denunciant hauria recorregut al polític quan aquest estava en l'òrbita de l'UMP de Nicolas Sarkozy per tal que intercedís per ella

Sia com vulgui, semblaria que Darmanin tindrà altres històries en què centrar-se. La premsa francesa s’ha hagut de fer ressò les darreres hores de la reobertura judicial del cas que afecta el ministre d’Acció i Comptes Públics. Els fets que s’investiguen es remunten al 2009. Llavors l’ara ministre formava part de l’UMP de Sarkozy i una dona anomenada Sophie Spatz va acudir al polític per demanar-li si podia intercedir perquè fos revisada una condemna que li havien imposat per una qüestió de xantatge. Dit i fet, la cosa acabaria al llit d’un hotel i, segons la dona, amb violació inclosa.

La denúncia presentada per la dona contra l’ara ministre, segons la premsa francesa i agències espanyoles d’informació, inclouria missatges telefònics que els dos protagonistes d’aquesta fosca història es van intercanviar. Sembla que abans d’anar a l’habitació de l’hotel hi va haver un sopar conjunt i a soles en un club privat. Dos dels missatges més significatius que s’han fet públics són el que escriu ella i que ve a dir: “Quant d’esforç em va costar follar amb tu perquè t’ocupessis del meu cas”, i la resposta d’ell: “Tens raó, sense dubte sóc un brut gilipolles. ¿Com ho puc fer perquè em perdonis?”

D’ençà del 2009, la dona va intentar que fossin membres d’UMP els que l’escoltessin i actuessin contra Dermanin. Però ningú no la va escoltar. Quan Macron el va nomenar ministre, Sophie Spatz va creure que era el moment i va presentar una denúncia. Va ser al juny. Però amb posterioritat va deixar d’acudir a les convocatòries que va fer la fiscalia, per la qual cosa l’afer va quedar aturat i mig arxivat. Fins ara que la dona ha canviat d’advocada i s’ha reactivat el cas. Evidentment, el ministre manté que no hi ha res de cert -almenys, res de delictiu- i que l’única pretensió de la denúncia és malmetre la seva reputació.