- La policia ha perdut la camiseta que va requisar a l’habitació de l’home que es va detenir com a autor de l’assassinat d’un altre turista que estava allotjat a l’Sport Hotel el 17 de desembre del 2004
- Tretze anys després s’ha celebrat el judici, sense la presència de l’acusat, que va passar-se tot un any de presó provisional a la Comella; la fiscalia demana trenta anys de reclusió per al processat
- La defensa del sospitós, israelià d’origen ucraïnès, manté que aquest no va ser l’assassí, en demana l’absolució i lamenta que s’hagi extraviat el que considera una prova necessària
Una samarreta podria ser clau per aclarir l’autoria (o no) d’un assassinat. Gairebé tretze anys després de les ganivetades que van causar
la mort a un turista rus que s’allotjava en un hotel de Soldeu, la peça de roba que va comissar la policia a l’habitació del mateix establiment on també feia estada qui està acusat del crim no ha estat mai facilitada a la Justícia. Més encara, la bossa suposadament precintada que contenia la camiseta s’ha perdut. Ho reconeixen els propis magistrats que aquest dijous han jutjat el cas.
La fiscalia demana trenta anys de presó per a un ciutadà israelià d’origen ucraïnès que va passar-se un any sencer a la Comella. La defensa de l’home, que no ha acudit al judici, demana l’absolució perquè manté que l’acusat no és en realitat l’individu que va propinar les punyalades mortals. De fet, i durant una instrucció llarguíssima, va aparèixer una gravació audiovisual en la qual un altre home, també rus i recercat per diversos homicidis, es confessava autor del ‘crim de l’Sport Hotel’.
Els fets van succeir en un passadís del citat hotel de Soldeu el vespre del 17 de desembre del 2004 quan la víctima, de 48 anys llavors, anava cap al menjador per sopar acompanyat d’una dona de 29 anys, suposadament la seva amant. Un home vestit de negre es va abalançar damunt l’altre i li va clavar almenys tres cops de ganivet que van afectar òrgans vitals que li van causar la mort gairebé de forma immediata. L’autor de l’apunyalament va desaparèixer, teòricament.
En les immediacions de l’hotel es van trobar tant el ganivet com algunes peces de roba que hauria usat l’assassí.
Al mateix hotel, la policia va detenir l’acusat i de seguida li va atribuir la mort de l’empresari immobiliari rus amb negocis a l’Estat espanyol. Entre altres coses, els agents també van agafar una tovallola amb la qual s’havia eixugat el sospitós (per poder-la sotmetre a proves d’ADN que tampoc no es van fer amb les degudes condicions) i, almenys, una samarreta que la policia presumptament va guardar i que al seu dia va comunicar que estava a disposició de les parts.
La instrucció del cas va ser tan llarga que a l’acusat, que avui treballa en el sector de la construcció a Israel, se’l va haver d’alliberar perquè un any després dels fets i, per tant, en acabar-se el període de presó provisional, la batlle Canòlic Mingorance no havia conclòs encara la investigació. Des de llavors -el 17 de desembre del 2005 va quedar en llibertat amb càrrecs i pendent de judici l’home- ha plogut molt. Però ningú no es va recordar mai més de la samarreta. Fins que la defensa de l’israelià que el ministeri fiscal considera que no hi ha dubte que va ser l’autor del crim hi va pensar. D’això no fa gaire més d’un mes.
La defensa del processat pretenia demostrar que si la roba que es va trobar abandonada en una bossa a l’exterior de l’hotel i que suposadament pertanyia a l’autor material de les punyalades era de talla L, la samarreta comissada a l’habitació de l’home era de talla XL o XXL. O sia, no li hauria entrat mai la vestimenta que portava l’autor del crim en el moment de cometre’l. També pretenia fer veure al tribunal que el tros de roba que suposadament li faltava a la camiseta precintada era insuficient per ‘fabricar’ el passamuntanyes que suposadament va usar l’assassí i que els investigadors i el fiscal consideren que va sortir d’aquella samarreta.
Però ara resulta que la samarreta no se sap on està. S’ha perdut. Un element que podia ser clau. I davant de l’absència confia la defensa que el Tribunal de Corts no podrà fer res més que absoldre l’acusat ni no vol causar una indefensió. Per molt que la fiscalia ho vegi tot tan clar i reclami la imposició de trenta anys de reclusió.
Comentaris