- L’empresari hoteler va recórrer contra l’absolució del cònsol menor d’Escaldes dictada en primera instància pel Tribunal de Corts i que el polític i arquitecte demana que es confirmi
- En el rerefons de tot plegat hi ha un comentari aparegut en el lloc web d’un diari del país fa quatre anys, en ple debat acarnissat sobre la conversió per a vianants de l’avinguda Carlemany
- El missatge en qüestió es va enviar usant la connexió wifi del despatx d’arquitectura del mandatari comunal, però ell sempre ha negat haver-ne estat l’autor
L’empresari hoteler escaldenc Ramon Canut torna a la càrrega i pretén, sí o sí, que es condemni l’arquitecte i cònsol menor, Marc Calvet, per
un delicte major de calúmnies realitzades amb publicitat i els delictes menors d’injúria i difamació. Absolt Calvet pel Tribunal de Corts, Canut ha portat ara el cas davant la sala penal del Tribunal Superior. En el rerefons de tot plegat hi ha un comentari que durant unes hores va aparèixer en l’edició digital d’un diari del país en què, a grans trets, s’acusava l’empresari d’haver tret profit del seu càrrec de conseller quan el va ostentar. L’aparició del comentari en qüestió es remunta al 17 de juny del 2013. I la judicialització del cas d’un mes després, aproximadament.
La representació legal de Ramon Canut manté ara, en segona instància, que s’hauria de condemnar Calvet per la multitud d’indicis concurrents que porten a poder pensar que el cònsol menor va ser l’autor d’aquell missatge, un fet que el Tribunal de Corts va considerar que no es podia provar i, per tant, va dictar l’absolució. De fet, la fiscalia no acusa. No ho fa ara ni tampoc ho va fer en primera instància entenent que no hi havia els elements necessaris per poder assenyalar ningú com a responsable de la redacció d’aquell escrit. L’acusació particular exercida per l’empresari hoteler recorda que la jurisprudència estableix que per reiteració d’indicis concurrents provats es pot condemnar.
Un element del qual no hi ha dubte i ningú no discuteix és que el comentari difamador es va enviar usant la xarxa wifi del despatx professional de Marc Calvet. On inicialment hi va haver més dubtes és si es necessitava una clau per poder accedir a la xarxa o no. En un primer moment es va assegurar que no. Després va quedar clar que el mot clau era necessari. I al final la defensa del cònsol va usar la terminologia de ‘semipúblic’ perquè tot i ser necessari un ‘password’ suposadament hi havia molta gent que el sabia. I en això es va defensar gran part de la defensa de Calvet i per això el dia del judici davant el Tribunal de Corts van desfilar una ‘multitud’ de persones per corroborar que mitja Andorra era coneixedora del mot clau d’aquella wifi.
I aquest és un element en què s’agafa l’acusació de Canut davant la sala penal del Tribunal Superior: en seu de recurs es critica el fet que
la immensa majoria de testimonis presentats per la defensa del cònsol hi tinguin una relació parental o de vincle econòmic o societari, el que els faria a parer dels representants legals de Canut inidonis.
El recurs també incideix en un aspecte nou que caldrà veure si en segona instància el tribunal pot tenir en compte:
destaca que Calvet en cap moment va fer una denúncia per usurpació d’identitat ja que, suposadament, una tercera persona hauria aprofitat la wifi del cònsol per calumniar Canut. També aprofita l’empresari per usar una prova que es va denegar. I és que davant el Tribunal Superior,
el representant legal de l’empresari hoteler van demanar que es fessin unes anàlisis forenses dels ordinadors de Calvet per mirar si es podia recuperar d’alguna manera el missatge que al seu dia va aparèixer en l’edició electrònica del diari.
Però tant la fiscalia com la defensa del cònsol escaldenc es van oposar a la pràctica d’aquella prova i tampoc la sala penal del TS la va estimar. L’acusació exercida per Canut i representada per l'advocat Jordi Zgafas, al·lega la negativa de Calvet a permetre que es fes aquesta prova per tombar la truita i intentar fer veure que si no es presta a col·laborar amb la Justícia és, justament, perquè podria témer ser descobert. La defensa del cònsol al·lega que no és en segona instància quan s’han de sol·licitar proves que no són sobrevingudes. I que com que no es va sol·licitar durant la instrucció inicial ara no es pot anar més enllà dels elements que ja hi ha recollits.
Marc Calvet es manté que ell no va ser l’autor del missatge controvertit i que, per tant, i malgrat que es va publicar en un entorn de conflicte i tensió perquè es debatia el fet de convertir per a vianants l’avinguda Carlemany -un projecte defensat pel comú i durament i àmpliament criticat per Canut-, no hi ha cap altra via que
confirmar l’absolució dictada en primera instància i donar el cas per tancat. L’acusació particular sol·licita tres mesos d’arrest.
Comentaris