- El grup parlamentari del PS formula una bateria de preguntes al Govern per saber quin seguiment i quin tractament es facilita als afectats per diabetis
- El cas paradoxal és el d'una menor de tres anys a la qual la parapública es nega sistemàticament a reemborsar-li un dispositiu menys agressiu i més barat que l'habitual
- La Seguretat Social assegura que el tractament no està contemplat en la nomenclatura d'actes mèdics però un decret de l'executiu del 2013 sembla indicar el contrari
- Fins que no es va col·locar el sensor subcutani, l'infant s'havia de fer diàriament entre 8 i 10 controls capil·lars i administrar-li quatre injeccions d'insulina
Encara no té tres anys i quan a principi d’any li van detectar la diabetis que molt probablement haurà de controlar tota la vida va començar un calvari. Per a ella i per als seus pares. Però sobretot per a ella.
Entre els controls per saber el nivell de glucosa que cada x hores hi ha al seu cos i les injeccions per subministrar-li la insulina necessària, la menor se sotmetia a unes catorze punxades diàries. Un malestar continu, una por terrible.
Malgrat que al Principat no li oferien una alternativa al tractament tradicional, els pares de la criatura es van espavilar -de fet, així els ho van dir a l’hospital, sí que hi havia alternativa però s’haurien d’espavilar pel seu compte- i
van descobrir un sistema de monitorització contínua de glucosa. Van fer els passos necessaris per administrar-li aquest mecanisme a la menor i per saber-li canviar quan toca -més o menys, cada quinze dies-. El pas següent seria
demanar el reembossament del cost a la Caixa Andorra de la Seguretat Social (CASS). El sistema emprat, per exemple, és més barat que el control mitjançant les tires reactives. Llavors vindria el segon maldecap: la CASS va desestimar el reembossament. El motiu?
“Atès que el seu reembossament no està contemplat dins la nomenclatura d’actes mèdics de la CASS.”
Un decret governamental del febrer del 2013 evidencia tot el contrari. L’executiu sí que va preveure al seu dia que aquest sistema fos reembossat per la Seguretat Social. Però
la CASS es fa sistemàticament l’orni i a la majoria de professionals mèdics que tracten la qüestió al país sembla que ja els va bé. Com a molt, aposten com a prova pilot per un sistema una mica més complet que el que usa la nostra petita protagonista. No només hi ha els sensors enzimàtics subcutanis que van controlant els nivells de glucosa si no que incorpora una mena de bomba que és una mica més gran que una pila i una mica més xic que un mòbil i que injecta insulina quan els sensors ho ‘demanden’. Els pares de la menor, per ara, s’estimen més no sotmetre la nena a tant ‘cablejat’. El sensor fa la seva feina i els pares fan la resta. Però el nivell d’injeccions, de punxades, ha baixat de forma espectacular. Això sí,
la CASS es manté sense abonar el tractament (i això que la tarifa que preveu el decret, 220 euros, és molt superior a la petició formulada pels pares de la menor, que paguen uns 60 euros per dispositiu).
I el cas de la nena només n’és un exemple.
Hi ha altres persones diabètiques que, potser en algun moment, de forma puntual, han estat reemborsades. Però mai més. O potser, directament, no opten per un mètode molt més còmode dins la molèstia perquè se’ls assegura que no hi ha alternativa possible. Tot plegat, el cas de la menor de tres anys, ha acabat comportant que
l’afer arribi al Consell General. Ho ha fet a través d’una bateria de preguntes molt tècniques plantejades a l’executiu per la parlamentària socialdemòcrata Rosa Gili.
La consellera ha explicat que les preguntes, per una banda,
“s’interessen per aspectes més tècnics, com ara els protocols de seguiment de la salut d’una persona hospitalitzada, l’atenció de cara als infants o per si es posseeix o no una màquina d’analítiques”. Després, ha indicat,
“hi ha altres més relacionades cap al tractament”. I és aquí on ha comentat que
“ens arriben algunes veus que ens diuen que no sempre es pot fer el tractament més adequat per la persona”. Per això,
“amb les preguntes volem baixar al detall i veure com es fa el seguiment dels malalts”.
Entre les diverses qüestions que l’executiu haurà de respondre per escrit, Gili s’interessa pels equips d’infusió subcutània contínua d’insulina. Així, demana
quants han estat reemborsats per la CASS des que van ser inclosos dins la cartera de prestacions el 27 de febrer del 2013 (encara que sembla que la parapública no ho reconeix). El mateix vol saber pel que fa referència als equips de monitorització contínua de glucèmia. Sobre els dos aparells, a més la política del PS reclama que s’expliqui si s’han utilitzat en atenció hospitalària, així com “l’interès sanitari” que aporten i “què suposen pel pacient”.
La consellera general socialdemòcrata segueix preguntant per l’ús d’aquests dispositius. Així, demana quantes persones s’han beneficiat d’ells, sigui en àmbit hospitalari o ambulatori, si l’utilitzen de forma continuada i, en cas contrari, vol saber
“si hi ha alguna explicació que justifiqui que no ho facin” i si “aquest fet pot anar lligat a un no reemborsament de la CASS”. Gili qüestiona també Govern pels controls capil·lars. Pregunta quants s’han de fer al dia “segons pautes hospitalàries” i “quin cost té per cada pacient la utilització d’aquest dispositiu”. Per últim, reclama que s’expliqui
“quin cost té el tractament tradicional per efectuar els mateixos controls de glucèmia”.
Comentaris