- El recinte esportiu està bastit sobre dues propietats distintes: casa Riberaygua i casa Miquel Dolsa; les hereves i la usufructuària d'aquesta segona estan enfrontades
- Principadel va fer tractes només amb una de les parts i, a banda del plet general que fa gairebe dos anys que dura, ja hi ha en marxa altres accions legals per l'obra
- Els treballs van al ralentí per problemes econòmics del promotor, que estaria mirant de resoldre, però que no garanteixen la celebració el setembre del World Padel Tour
Una enrevessada pugna legal successòria entre una mare i dues filles complica encara més el futur del complex de pàdel que la societat Principadel construeix a Santa Coloma. A banda d’un plet general entre les hereves i la usufructuària d’un dels terrenys sobre el qual s’està bastint el recinte, justament l’aparició de l’empresari tahitià que formalment el promou encara ha aguditzat més la situació. A banda, és clar, hi ha el fet que les obres de construcció s’han alentit gairebé fins a l’atur perquè l’empresa constructora i els industrials fa temps que no cobren. De forma immediata, perilla molt seriosament la celebració del World Padel Tour anunciat per a finals de setembre. Però a més llarg termini tot el projecte està en l’aire.
Diverses fonts consultades han confirmat les dificultats per les quals travessa una altra de les propostes-exemple de l’obertura al capital estranger escenificada pel Govern. De fet, tant l’executiu com la propietat del terreny s’haurien començat a moure, segons les fonts, per mirar de trobar ‘recanvi’ a Miguel Teksine Lao si finalment el projecte de Principadel se’n va en orris. L’executiu voldria assegurar, almenys, que la celebració de la competició de pàdel es pugui fer a Andorra encara que hagi de canviar d’ubicació. En aquest sentit, una de les dificultats és aclarir qui s’hauria de fer càrrec dels drets que cal abonar per poder portar el torneig, i que volten els 200.000 euros.
Des del punt de vista econòmic, i el deute que ara mateix ja tindria contret l’empresa constructora i els industrials amb el promotor -que superaria amb escreix segons les fonts el milió d’euros-, algunes de les fonts consultades han explicat que s’estan buscant vies de solució i que sembla que podrien arribar. Malgrat que l’obra està molt avançada, encara falten elements per poder acollir el World Padel Tour i no està gens clar que s’hi arribi. Les fonts constructores han admès el que és una evidència objectiva. Els industrials fa un cert temps que no treuen el cap per la zona, per l’obra, i el constructor hi té dedicats a tot estirar tres operaris que en cap cas poden garantir el ritme necessari dels treballs per arribar a bon port.
Però és que a més a més, fa dos anys que una de les finques sobre les quals es basteix el recinte esportiu està immersa en una complexa batalla jurídica que amenaça de ser llarga i amb resultat incert. Però que té molts números que acabi afectant Principadel atès els contractes d’arrendament que va signar. I les ‘pactes’ als quals hauria arribat amb els ocupants que hi havia anteriorment a la finca. Principadel construeix sobre terrenys de dues propietats diferents: casa Riberaygua i casa Miquel Dolsa. Cap de les dues són fàcils de tractar. La primera històricament ha estat complicada però, en aquest cas, no ha estat l’especialment conflictiva malgrat que veient l’evolució de tot plegat és possible que s’exigeixi algun canvi al contracte establert.
La pugna forta, ara per ara, cal cercar-la en casa Miquel Dolsa. Hi ha diversos plets en marxa. Cert és, per exemple, que un dels que afecten directament la construcció del complex de pàdel, un interdicte d’obra nova -una acció que el que pretén és que s’aturi una construcció de nova fornada mentre no es resolen altres problemes- ha estat desestimat en primera instància. Però és que el gros d’accions legals va molt més enllà i almenys en el cas global la lògica indica que Principadel haurà, com a mínim, de ‘renegociar’ aspectes del contracte establert al seu dia.
I és que el propietari inicial de casa Miquel Dolsa i del terreny sobre el qual es basteix en part el recinte de Principadel va morir deixant com a hereves les seves dues filles, que van camí de la trentena i viuen a Barcelona, però va constituir com a usufructuària perpètua i, per tant, gestora i beneficiària de tot el patrimoni mentre visqui, la vídua, establerta al Principat. Entre la mare i les filles, o les filles i la mare, que aquí no es prejutja res, hi ha una evident mala relació que s’ha pogut palpar en alguna de les visites d’obra. I fa gairebé dos anys es va iniciar una batalla legal per saber a qui correspon exactament què. O dit d’una altra manera: les filles pretendrien ‘aixecar’ l’usdefruit atorgat testamentàriament a la mare.
El plet, malgrat el temps transcorregut, encara està en una fase força incipient. Processalment, en la fase de proves. Per tant, ni tan sols hi ha una decisió de primera instància. D’aquest plet general en pengen la majoria de les altres accions. I, a més, resulta que Miguel Teksine Lao, un home l’arribada del qual a Andorra aixeca molts interrogants, i els seus assessors legals, van firmar un contracte d’arrendament sobre el terreny amb les filles com a hereves, deixant fora la mare que és l’usufructuària de la finca. Si la Justícia dóna la raó a aquesta segona… També era la mare qui tenia llogat una instal·lació hotelera que hi havia a la zona. També amb conflictes legals oberts.
I també els rectors de Principadel van tirar pel dret i van arribar a un acord amb els llogaters sense tenir en compte l’usufructuària i un cop fora del restaurant els qui l’explotaven van enderrocar l’immoble per poder-hi bastir ells la seva instal·lació. Una de les peticions legals que hi ha enmig de tot aquest embolic podria comportar un pronunciament legal que determini que cal enderrocar l’obra nova que s’ha aixecat i retornar el terreny en el seu estat anterior. És a dir, amb el restaurant i una mena de bungalows que hi havia. És evident que va per llarg. Que queda molt. Tant com dubtes hauria aixecat a la usufructuària de casa Miquel Dolsa el fet d’haver ‘investigat’ una mica el consultor financer i immobiliari tahitià. La dona, segons comenten les fonts consultades, era del tot conscient de la fallida que havia tingut el projecte que impulsava a Papeete. I que ja va deixar un forat força important. Ni d’un, ni de dos, ni de tres milions d’euros. El serial del pàdel, doncs, està servit.
Comentaris