Commoció al Principat per la massacre islamista de París

Les banderes de tots els organismes oficials del país onegen a mig pal des d’aquest mati. És l’element més visible de la solidaritat del Principat amb França. La commoció pels atacs terroristes d’anit a la capital francesa és absoluta al país. Hi ha molta consternació i neguit. I, com a tot el món, un gran interrogant en relació a fins on pot arribar la deriva radical islàmica. Tant el Govern com el Consell General, i també el Copríncep episcopal, han transmès el seu condol i solidaritat, i el condol i solidaritat del poble andorrà, als seus homònims francesos. Hi ha prevista una concentració de rebuig de tota mena de violència per aquest diumenge a les 5 de la tarda a la plaça Lídia Armengol d’Andorra la Vella. A més a més, s’ha extremat la vigilància als punts fronterers, el que dificulta el seu pas, en totes direccions, i tant per França com per Espanya. S'exigeix que tothom vagi plenament documentat. 

Diversos terroristes -n’hi ha vuit de morts però es creu que com a mínim dos més haurien aconseguit escapolir-se en vida- van provocar com a mínim set punts de terror en diferents llocs de la capital francesa. Molts, propers entre ells. Per sintetitzar-ho, hi ha dos grans eixos de referència. L’Estadi de França, on en el moment en què es va iniciar la massacre es disputava un partit amistós de futbol entre la selecció gala i Alemanya, i la sala d’espectacles ‘Bataclan', on hi havia un concert de música heavy en el moment del succés. Va ser en aquest darrer punt on els terroristes van causar la major mortaldat. Ara mateix es calcula que producte de la ràtzia amb Kalashnikov que els bàrbars hi van dur a terme haurien mort en aquell indret 82 de les prop de 130 persones víctimes mortals de la barbàrie islàmica. Hi ha més de dos-cents ferits, molts dels quals es debaten entre la vida i la mort. França viu atemorida, com Europa sencera, i sota la declaració de l’Estat d’excepció.

Una de les repercussions que afecta directament el Principat, a banda dels centenars d’andorrans que viuen al país veí, algunes desenes dels quals a París mateix, és el control ferri de les fronteres. Al Pas de la Casa des d’aquest matí hi ha cues notables. De fet, la circulació lenta, a voltes gairebé aturada, arribava fins al creuament del túnel del Pimorent. La policia andorrana també ha extremat la vigilància -no cal oblidar que s’estava fent seguiments com a mínim a un resident que s’estava radicalitzant en l’islamisme i que un altre home que fa uns mesos va protagonitzar un intent d’atemptat en un tren a França probablement va passar per territori andorrà venint d’Espanya- i al punt fronterer del riu Runer també hi ha més controls que en altres jornades. El pas cap a França, en els dos sentits, no està tancat. Ni es preveu tancar-lo. Però pràcticament es vigila un per un cada vehicle que hi passa. Les autoritats demanen comprensió per l’alentiment en la circulació que això pot suposar.

Contactes institucionals

El Govern i el Consell General han condemnat i rebutgen els atemptats terroristes d’aquest divendres a la nit i tant el cap de Govern, Toni Martí, com el síndic general, Vicenç Mateu, han fet arribar el seu condol i solidaritat amb el poble francès en sengles converses telefòniques amb l’ambaixadora francesa a Andorra, Ginette de Matha. Els contactes ja es van iniciar poc després de conèixer les primeres notícies sobre els atacs, així com en els contactes mantinguts des del Govern i del Consell General amb el representant del Copríncep Francès, Pascal Escande. També l’arquebisbe d’Urgell i Copríncep mitrat, Joan-Enric Vives, ha mostrat la seva consternació. “Aquest atemptat no només ha consternat a la Nació Francesa sinó que ha pertorbat la pau i ha provocat l'angoixa dels pobles i persones més enllà de les fronteres de França”, escriu Vives en un missatge enviat al seu homòleg francès i president de la República, François Hollande. Els quatre grups polítics amb representació parlamentària (Demòcrates per Andorra, Liberals d'Andorra, Partit Socialdemòcrata i Socialdemocràcia i París) han emès també un comunicat conjunt de repulsa dels atacs i germanor amb els afectats.

Martí i Mateu també han fet arribar una carta conjunta a Hollande en la qual condemnen enèrgicament els atemptats, a la vegada que manifesten la seva solidaritat amb el poble i les institucions franceses, mostrant-se convençuts que el terrorisme no malmetrà els ideals i els valors de llibertat i democràcia sobre els quals està bastida la República Francesa. De la mateixa manera el síndic General ha fet arribar el seu condol per carta al president del Parlament francès, Claude Bartolone, i al president del Senat, Gerard Larcher. El cap de Govern ha emès una carta al primer ministre gal, Manuel Valls. Tant Martí com Mateu han comunicat el rebuig i la indignació del poble andorrà vers aquests atacs contra les llibertats fonamentals.

De la seva part, l’arquebisbe d’Urgell i Copríncep escriu a Hollande “profundament consternats en conèixer la notícia del terrible atemptat ocorregut aquesta matinada a diferents indrets de Paris, us faig arribar la condemna més rotunda i el sincer condol del Poble Andorrà, de les seves Autoritats i el meu propi”. I entre altres coses, li expressa al Copríncep francès “la nostra proximitat a les víctimes, a les famílies i a tot el Poble de França, en aquests moments de dolor. També la nostra  condemna a la difusió de l’odi que provoca tota forma de violència i d'atacs que destrueixen la vida humana, violen la dignitat de les persones, o van en contra del bé fonamental de la convivència pacífica entre les persones i els pobles, més enllà de les diferències de nacionalitat, religió i cultura.Encomanem les víctimes  a la misericòrdia de Déu, i preguem intensament amb tota la Diòcesi d’Urgell i el Principat d’Andorra pels ferits, pels familiars i amics de tots els afectats, i ens fem solidaris del dolor de tot França per aquests brutals atemptats”.

Telèfons d’informació

En paral•lel, i per tal de poder donar servei a les persones que es trobin desplaçades a França, el Ministeri d’Afers Exteriors ha habilitat el telèfon d’emergències consulars, el 376 324292, que està disponible les 24 hores. De la mateixa manera l’ambaixadora d’Andorra a França, Cristina Rodríguez ha posat a disposició el número de telèfon 33613851443, per a consultes i emergències. Els diversos departaments i serveis competents –principalment els dependents dels Ministeris d’Afers Exteriors i de Justícia i Interior- es coordinen des d’ahir a la nit per tal de donar la resposta adequada, tant a les necessitats dels andorrans desplaçats a França, com a la indispensable col•laboració amb les autoritats franceses. Per al moment no s’ha notificat que cap resident andorrà a París hagi estat afectat pels atacs.