L'administració de BPA converteix la negociació amb el personal en un 'mercat de Calaf'

La incredulitat dels treballadors de Banca Privada d’Andorra (BPA) va en augment els darrers dies. Els tractes que l’administració de l’entitat, dirigida per Fernando Vázquez de Lapuerta com a màxim executiu, i per Alberto Mallo des del punt de vista dels recursos humans, està oferint als empleats del banc s’està convertint en una mena de 'mercat de Calaf' (*). La direcció actual de BPA intenta al preu que sigui i sota qualsevol premissa mirar d’arribar a acords amb el personal per tal de pactar acomiadaments i fer tot el procés menys traumàtic, d’una banda, i més barat, de l’altra. De moment, però, no hi ha avenços significatius. Més aviat tot el contrari.

El darrer capítol d’aquestes negociacions bilaterals (és a dir, directamente Albert Mallo amb l’empleat o empleada que considera més adient en funció de les seves circumstàncies personals) passa per oferir condonacions de deutes que el treballador elegit tingui amb el banc. Exposar-li, per exemple, que les condicions laborals que estableix el seu contracte no són tant bones com podia pensar i que el millor és buscar una sortida pactada. Sense liquidació efectiva. O dit d’una altra manera: la contrapartida, en alguns dels casos plantejats, seria donar per saldat la part del préstec al seu dia concedit i que encara quedava pendent d’anar abonant en diverses quotes.

Per ara, l’administració no troba la connivència dels empleats. Tampoc quan fa uns dies el que va plantejar a alguns empleats era d’abonar-los la meitat de la quitança que legalment els pertocaria per un acomiadament no causal al·legant dos motius: que la seva situació econòmica personal no els plantejava excessives dificultats i que, potser en un futur immediat, l’entitat no té capacitat per afrontar totes les despeses que hagi d’afrontar en matèria de liquidacions que finalment hagi de realitzar.

La situació està enutjant, i molt, bona part de la plantilla. Segons les fonts consultades, alguns casos consideren o bé una presa de pèl o bé una falta de respecte, les propostes fetes. Però, a més a més, el que sí que està indignant és la constatació que des de recursos humans s’està fent una indagació notable en les circumstàncies personals dels treballadors. Alguns dels detalls que s’han ofert en les converses individuals mantingudes, segons les fonts, indiquen que hi ha ha un treball previ pormenoritzat per saber les condicions en què es troben els empleats.

La posició dels representants

Tampoc no agrada ni poc ni gens l’actuació dels principals representants de la plantilla. Dels qui van ser els caps visibles de la negociació amb l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB). Respecte d’alguns, altres companys els han donat comptes de les pressions que haurien exercit perquè no expliquessin les propostes que estaven rebent. Entenien que si transcendien podien generar, justament, la sensació que estan generant. El malestar que està causant.

Fins al punt que aquest dijous mateix, els Representants del Treballadors van enviar un correu electrònic al personal de BPA i de les filials a Andorra en què recordaven que “estem a la vostra disposició per si algú considera que han estat vulnerats els seus drets en relació a l’aplicació del conveni dintre de les negociacions del nostre futur laboral i/o personal o requereix assessorament sobre la proposta que li efectuïn”.

Recorden els delegats del personal que “sotmesos a la confidencialitat i a la privacitat de cada persona, no farem públiques ni les gestions efectuades fins a la data ni les gestions que ens encomaneu en el futur”.

(*) Explicació 'mercat de Calaf'

• Segons la llegenda, un dia d'hivern cru i de boira gebradora, anaven quedant les paraules eixides de boca dels contractants gelades i sostingudes en l'aire, fins que un raig de sol les desgelà iquan van caure es van sentir una gran confusió de veus (BOSCH 1928).
• Per a pintar el desordre, la desorganització, el desacord. La ciutat de Calaf està situada en un planell excessivament fred. Durant un dels seus mercats es van gelar les paraules pel fred. Quan es van descongelar totes de cop el brogit i guirigall que es va formar fou immens i ningú no entenia res (AMADES 1951a).
• Ésser un lloc on dominen la desorganització i el desacord (GARCIA SALINES 1994).
• Confusió de molts que parlen alhora (POMARES 1997)
• Lloc molt desendreçat o en què hi ha molt de soroll o de confusió (POMARES 1997).