Cap de setmana de castanyes polítiques per tancar les llistes comunals

Hi haurà castanyes, aquest cap de setmana. Polítiques, és clar. I algun panellet també. La proximitat de la data límit per tancar les candidatures per a les eleccions comunals del 13 de desembre porta a una intensitat de contactes i negociacions fora de mida. Pels interrogants que encara hi ha oberts, és a Sant Julià i, sobretot a Andorra la Vella, on els moviments són més accentuats. A la capital s’hi juga la mare de totes les batalles. I s’hi continua jugant amb els dos socis principals (DA i Cd’I) com a protagonistes gairebé absoluts. I enfrontats. Però mirant de llimar diferències. L’actual cònsol major, Jordi Minguillón, podria passar de ser el candidat absolut a haver de marxar cap a casa sense aparèixer a cap llista. Quatre, cinc candidatures. Encara tot és possible. Com a Sant Julià, on sembla que surten les candidatures de sota les pedres. Això en la teoria. A la pràctica, dimecres al punt del migdia se sabrà. A la capital, demòcrates i ‘ferrerominguillonistes’ es mantenen enrocats. Els primers amb una clara disposició a negociar i arribar a acords sempre que no hi hagi imposicions de noms. Els segons, oberts a negociar de la segona plaça de la candidatura en avall. Això fins que Rosa Ferrer digui que de la cançó de Minguillón ja n’hi ha prou. Dijous l’ara ministra va fer un primer pas per rebaixar els decibels del soroll causat pel comunicat de pre-trencament emès per la Coalició d’Independents (Cd’I). Durant tota la jornada d’ahir, el candidat a candidat va mantenir un silenci sepulcral. Mentre els comitès de les dues formacions es reunien per separat, els contactes entre els uns i els altres es van mirar de fer més discretament. Els uns i els altres miraven que la sang no arribés al riu. Formalment, i de portes en fora, Cd’I va continuar treballant en l’elaboració d’una llista en solitari. I el missatge continuava sent el mateix. Minguillón liderarà la candidatura. Sol o en companyia. I en aquest segon marc, s’esperava que els demòcrates fessin un gest de complicitat i d’acceptació. Però no va ser ni serà el cas. El comitè parroquial de DA ha tornat a insistir aquest divendres que no pot acceptar que s’imposi, sí o sí, un candidat concret. Els demòcrates continuen mantenint que l’actual cònsol no és bon candidat. I el ‘globus sonda’ en què s’hauria convertit el comunicat de dijous de Cd’I li hauria fet veure a Rosa Ferrer, per exemple, que, certament, Minguillón és tan poc bon candidat fins al punt que sols o acompanyats podria molt ben ser que perdessin els comicis.

Ni Riva ni Pons

DA té clar, també, que no té un elenc de noms d’on triar. Ni Sílvia Riva ni Marc Pons, per exemple, no estan disponibles. L’actual conseller, i en funció de quina sigui la composició de la llista, sí que podria anar a la candidatura. Però mai en primera posició. En segona, en funció del primer. I millor si pot ser de la tercera plaça en avall. Els demòcrates insisteixen en Conxita Marsol. I tampoc no s’hauria descartat la possibilitat de Josep Anton Bardina, un dels negociadors de la formació. Però aquest divendres el que hauria fet principalment DA és mirar de localitzar un parell de noms que actualment no formin part ni de DA ni de Cd’I, però que hi siguin propers, per posar-los sobre la taula com a element desengreixador. Per desencallar la situació ara enquistada. Les diverses fonts consultades van assegurar que en cap moment s’ha qüestionat que el cap d’una eventual llista conjunta, que continua sent la prioritat de DA, no pugui ser de Cd’I. Però, en tot cas, es considera des de la formació taronja que el nom concret no pot ser imposat. Ha de ser consensuat. També Rosa Ferrer hauria posat el GPS en marxa amb la voluntat de poder disposar d’alguna peça de recanvi. Poder tenir un as a la màniga com va ser el cas de Carles Jordana per a les generals. Sap la ministra que el comitè parroquial demòcrata està satisfet amb la feina programàtica que s’ha fet. I que valora el treball realitzat per diferents dels consellers de Cd’I. Més encara: per a DA, Jordi Cabanes i Meritxell Rabadà, o també Maika Nin, que els darrers dies s’ha posat més en la línia de Minguillón del que ho havia fet fins ara, són persones molt a tenir en compte en el moment de fer una candidatura conjunta. Fins i tot, en el cas de Rabadà, per ‘fitxar-la’ si s’acabés consumat el trencament. A DA, però, ningú no dubtava aquest divendres que durant el cap de setmana Rosa Ferrer acabarà de fer les voltes i les consultes que pertoqui i que portaran a l’elecció d’un candidat de consens que no serà Jordi Minguillón. Cd’I farà el que la ministra digui, que per alguna cosa Ferrer va deixar el Partit Socialdemòcrata i es va muntar la seva història. I a Cd’I no hi ha ‘minguillonistes’. Hi ha ‘ferreristes’. I davant d’aquesta circumstància, fins i tot el cònsol actual s’haurà d’adaptar al que l’excònsol disposi. Això o intentar una aventura que té tots els números de dur-lo cap a casa. Els demòcrates -que també tenen clar que en cas de ruptura faran llista en solitari- no haurien valorat si en el cas de col·locar un independent consensuat de primer, Minguillón podria ser el candidat a cònsol menor. O ni tan sols això. És un escenari per al qual s’ha deixat marge de maniobra als negociadors (Jordi Cinca i Josep Anton Bardina). Una altra cosa és saber si el cònsol, després de moure cel i terra, acceptaria un lloc que no fos el primer. I més encara quan el fet de tensar la corda ha portat a membres de la seva mateixa majoria a criticar obertament la seva gestió i la política d’adjudicacions que ha anat duent a terme en algunes matèries. El serial encara durarà uns dies. Però amb una Rosa amb menys espines.

Sant Gilbert de Lòria

Més espinós continua el terreny a Sant Julià. De ser un camp hegemònic d’Unió Laurediana (UL), de ser una parròquia on fins fa unes setmanes semblava que hi podria no haver més que una sola llista, a disparar-se la bogeria. Pot molt ben ser que finalment als comicis hi concorri només UL. Però ara mateix, a banda del partit de tots els partits de la ‘república laurediana’, hi ha tres grupuscles més que miren de teixir candidatures. I s’identifiquen, especialment, amb tres noms: Gilbert Saboya, Bruno Bartolomé i… Manel Torrentallé. L’aparició a escena de l’últim, de l’actual cònsol menor, és producte directe de l’enuig per saber que UL no compta amb ell. Si no ho sabia, dijous li va quedar clar. Era dels pocs que s’havia ofert formalment, que postulava. Però després d’estar molts dies els factòtums d’UL sense dir-li res esperant que Torrentallé assumís que no era volgut, al cònsol i director de la Mútua Elèctrica de Sant Julià se li va haver d’explicar amb totes les lletres. Dues, fonamentalment. Una N i una O. No. No repetirà Manel Torrentallé, no repetirà Montserrat Gil. I si la cònsol major actual sembla que ha acceptat el que semblava evident sense fer massa soroll, el cònsol menor assegura estar en condicions de plantar guerra. Probablement, tot serà producte de l’efecte ‘ampolla de cava’. Tret el tap i foragitat el primer esquitx escumós… tot es desbrava. Ja tornarem a Unió Laurediana (UL). Perquè amb el permís de Manel Torrentallé, qui sembla que ha agafat més protagonisme del que ja tenia en les converses i negociacions ‘plataformeres’ és el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya. Després que la posició que ell defensava -que DA liderés la plataforma amb Ladislau Baró al capdavant i gent com Carol Puig, Joan Gómez i Marc Codina al seu darrere- quedés dimarts en minoria, aquest divendres els ‘saboyistes’ ja no han acudit a la reunió de la plataforma de teòrica confluència. I mentre Ladislau Baró filosofa i no para ni dispara -dimarts abans de la votació que el va deixar en minoria va afirmar rotundament que acataria el resultat que hi hagués i donaria suport i firmaria per la candidatura que fos el resultat de la votació vinculant-, Saboya treballa per fer una llista de DA més independents. Puig i Codina estarien del seu cantó. I, també i especialment, Paqui Barbero i Meri Teruel. Fins i tot l’encara conseller socialdemòcrata Rossend Areny seria proper a aquest grupuscle. En canvi, persones de ‘tall demòcrata’ com l’esmentat Gómez, o Joan Vidal o Josep Duró, es mantindrien en el grup que impulsa allò que s’hauria de denominar Laurèdia en Comú. La reunió d’aquest divendres hauria servit per constatar que no tenen el suport de l’ala ‘saboyista’ però que sí que disposen de prou efectius per confeccionar una candidatura. Una altra cosa és poder batre prou bé els noms com perquè tingui una coherència mínima i una potència superior a la oferta pels darrers rivals que ha tingut UL. Bruno Bartolomé continua disposat a liderar el grup. Ara, sap que no pot comptar amb qui s’havia anat a cercar com a número dos: Maria Àngels Capdevila. I finalment, els qui haurien de ser els primers. Els que sortiran de favorits, vaja. Descartats Montserrat Gil i Manel Torrentallé, Unió Laurediana va barallant les cartes. Va fer combinacions. Hores d’ara, els candidats a candidat, per ordre de preferència, serien Roser Bastida i Adrià Pintat. Només un dels dos serà a la llista. Almenys, en les primeres posicions. A partir d’aquí, les combinacions són múltiples. I en les travesses per als llocs capdavanters (del dos en avall) hi apareixen un bon grapat de noms: Gràcia Mirell Roca, Carles Verdaguer, Rossend Duró, Joan Albert Farré, Meritxell Baró, Anna Marfany… Un cop s’apunti definitivament el candidat a cònsol major, el trencaclosques s’anirà confeccionant gairebé sol. Sembla, asseguren les fonts, que de persones disponibles, en el cas d’UL, no en falten. De fet, dels possibles candidats citats no n’hi ha ni un que sigui actualment conseller. I això que molt probablement Eva París, Dot Jordi o Carles Àlvarez, com a mínim, continuïn.

FLAIXOS ELECTORALS

ELS ALTRES CANDIDATS D’ANDORRA LA VELLA.-Cada cop sembla més clar que Dolors Carmona, pel Partit Socialdemòcrata (PS) i Jordi Cerqueda, pels liberals, seran caps de llista. Àngel Dalmau, si no el primer, sí que ocuparia un lloc destacat en la candidatura que farà Socialdemocràcia i Progrés (SDP) a la capital.

PS A TRES PARRÒQUIES… I MITJA.-La formació tindrà presència destacada a Andorra la Vella (Carmona), Escaldes (Cèlia Vendrell) i a Encamp (Joan Sans). En aquesta darrera parròquia, molt probablement, en coalició amb SDP i sota una denominació genèrica que s’està estudiant. Es podria arribat a haver fet una consulta a la junta electoral hi tot pel nom. El PS també espera estar representat d’alguna manera o altra a Sant Julià, no serà ni a la Massana ni a Canillo i, pràcticament tampoc, a Ordino.

TROGUET GENERA EXPECTACIÓ.-Fins i tot UP DA reconeix que la jugada de Liberals d’Andorra li pot passar factura. L’empresari Jordi Troguet genera rebombori. No deixa indiferent. I tal i com va avançar l’Altaveu, juntament amb la fins ara comissària de policia Maribel Lafoz, encapçalarà la llista de Ld’A a Encamp. Per ara, Troguet encara no vol saltar a la palestra. I es recolza en un grup de treball que, semblaria, el fa sentir confortable.

LA LLISTA DE DA A LA MASSANA, DE MÍNIMS.-Si s’acaba configurant, la candidatura demòcrata de la Massana no es tancarà fins a l’últim moment i serà de mínims. Els Ciutadans Compromesos (CC) de David Baró i Raül Ferré, encara que tinguin llista adversària, aconseguiran una victòria claríssima. De fet, fins i tot col·laboradors i membres de DA a la parròquia reconeixen el treball fet pel comú massanenc.

LIBERALS I SDP A ESCALDES?-Ni els liberals ni SDP no ho tindran gens fàcil per presentar candidatura a Escaldes. De fet, fins i tot van negociar anar junts. Però la direcció nacional de Ld’A va deixar clar que el partit no advocava pel format de plataformes transversals. Que només en casos molt puntuals (ho hauria acceptat a Canillo; no ho acaba de veure a Ordino) s’hi recorreria. No seria aquest el cas d’Escaldes, on la dificultat rau en el primer lloc. Potser fins i tot en el segon.