Tímid aval de l'INAF a la solució financera dissenyada per al deute de Pal-Arinsal

La solució financera dissenyada per a l’estació de Pal-Arinsal per tal que el deute del camp de neu no arrossegués el comú de la Massana a superar el sostre d’endeutament que la llei estableix com a màxim serà donada per bona. Però l’aval serà més de compromís que una altra cosa. El Tribunal de Comptes havia tombat l’operació -una emissió de participacions preferents per part de la societat que gestiona l’estació (EMAP) per un import de 19 milions d’euros i subscrites pels cinc bancs del país- però en va condicionar una futura aprovació o bé a que es modifiquessin les condicions de l’emissió accionarial o que l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) emetés un informe en què qualifiqués com a no garantia el compte ‘escrow’. Amb mesos de retard respecte la previsió inicial, l’INAF ha elaborat l’informe. I arriba, d’una manera més aviat tèbia, tímida, a la conclusió exigida pel Tribunal de Comptes. L’organisme de fiscalització comptable, en la seva anàlisi primera, va concloure que l’emissió d’EMAP preveia l’obligació que el comú anés recomprant anualment les accions. Això, a parer del Tribunal de Comptes, era fer equivaldre l’emissió de participacions a una operació de financera de préstec i, per tant, se superaria el límit d’endeutament fixat per la llei. Superar el sostre suposa la suspensió de les transferències de Govern. Per això va demanar un canvi en el fulletó que establia les condicions de l’emissió d’accions o l’aval de l’INAF. Al seu torn, el comú, amb el cònsol David Baró al capdavant, manté que la solució dissenyada, amb l’emissió de les participacions preferents, és una operació per enfortir el patrimoni net d’EMAP i, en conseqüència, no pot computar com a deute. I davant d’això, va requerir l’INAF perquè fes l’informe demandat pel Tribunal de Comptes. Finalment, el document lliurat pel supervisor del sistema financer, de set pàgines, ha arribat a la comissió legislativa pertinent i també al Tribunal de Comptes. En les seves conclusions, l’escrit signat a Andorra la Vella el 18 de setembre manté que “dit compte ‘escrow’ no pot ser considerat com una garantia a efectes de la valoració de les participacions preferents d’EMAP en els balanços de les entitats bancàries tenidores ja que, prenent en consideració el principi de prudència valorativa que ha de prevaldre sobre els demés principis, dit compte ‘escrow’ no es considera que sigui equivalent a una garantia directament exigible i executable per les entitats bancàries”.

L’argumentació

Els bancs van incloure els títols en la cartera d’inversió ordinària. L’informe de l’INAF és, quan a l’argumentació de fons de veritat, si no dèbil o poc consistent sí molt tímid. De fet, en dues o tres ocasions, i després de deixar clar que el document no es pot usar per a cap finalitat que no sigui la de trametre un parer al Tribunal de Comptes i a la comissió legislativa de Finances, remarca que “en cap cas conté una opinió legal sobre la consideració o no d’aquest compte ‘escrow’ com una garantia en el marc del que estableix la Llei de finances comunals”. Per arribar a considerar que el compte ‘escrow’ no és una garantia fonamentalment l’INAF té en compte té tres variables. El supervisor fa les consideracions fonamentals per arribar a la conclusió necessària en l’epígraf que encapçala la frase ‘aquest Institut entén el següent’. I entre allò que entén s’hi diu, per exemple, que “el Fulletó (que estableix les condicions de l’emissió) no preveu ni els supòsits ni els mecanismes pels quals els tenidors de les participacions preferents (els bancs) podrien exigir al comú de la Massana que utilitzés els fons dipositats en el compte ‘escrow’ per les finalitats definides i limitades en el fulletó”. Per tant, “entenem que els tenidors de les participacions preferents no tenen un poder directe i immediat sobre el compte ‘escrow’ i, per tant, no poden executar-lo directament en cas d’incompliment”. Finalment, l’anàlisi feta també refereix que “de la informació obtinguda i analitzada per aquest Institut, l’INAF no té constància que l’emissor (EMAP), l’accionista de l’emissor (el comú massanenc) o les entitats bancàries que han subscrit les referides participacions preferents hagin formalitzat cap garantia real sobre el compte ‘escrow’”.