Un error judicial permet deixar en llibertat un acusat de fer xantatge a bancs

Un gravíssim error judicial ha permès sortir de la presó a un home ucraïnès acusat de fer xantatge a diversos bancs del país. El processat, que ja havia complert condemna per altres delictes comesos al Principat, va ingressar el 5 de juny a la Comella després d’arribar a Andorra procedent de Grècia. Durant molt temps, Denys Pashchenko ha estat la única persona sobre la qual les autoritats judicials andorranes havien activat una alerta vermella d’Interpol. Per tant, se’l recercava per tot el món. Se’l va localitzar al país hel·lènic a final de l’any, i després d’un llarg procés judicial per decidir-ne l’extradició -aproximadament mig any-, un oblit de la batlle instructora n’ha possibilitat la seva excarceració. Com a mínim el Banc Sabadell Andorra (BSA) i Banca Privada d’Andorra (BPA) havien denunciat haver estat víctimes d’un intent de xantatge o extorsió per part de Pashchenko. L’ucraïnès se servia d’una documentació que li havia facilitat un exdirectiu de BSA per intentar treure diners de les entitats bancàries. Després de tota la ‘moguda’, de dur a terme accions judicials i policials, de posar en marxa procediments internacionals i d’acudir a Grècia a buscar el detingut, i de processar-lo i enviar-lo a la presó la matinada del 5 de juny passat, la batlle Azahara Cascales es va oblidar ara fa uns dies de renovar-li la presó provisional. En efecte, el termini ordinari d’empresonament preventiu pot durar un màxim de dotze mesos, però dividits en tres trams de quatre. Abans de finalitzar aquests terminis, el responsable judicial en qüestió ha d’explicitar la seva voluntat de retenir el pres. I hauria d’haver estat aquest el pas atès que no feia pas gaire setmanes que Cascales havia denegat alliberar Pashchenko. Però a la batlle se li va passar per alt la situació i la defensa de l’home hauria sol·licitat que, en conseqüència, es deixés sense efecte l’empresonament. I legalment, Cascales no va tenir més remei que atorgar-li la llibertat. Això sí, en l’aute en què s’acordaria l’alliberament es deixaria constància que l’home continua processat i que la instrucció va endavant. En conseqüència li imposa l’obligació de presentar-se a la Batllia sempre que sigui citat. Malgrat que un parell de familiars de l’home ostenten residència a Andorra, hores d’ara sembla complicat que Denys Pashchenko, que també va complir presó a Espanya per altres delictes, torni a treure el cap pel Principat. De fet -i encara que això no seria un impediment per acudir a la Batllia-, té una ordre d’expulsió per una altra causa per la qual va complir condemna al centre penitenciari.

El cas

Quan Pashchenko va ser enxampat a Grècia, feia mesos que la Batllia, amb la col·laboració de les autoritats judicials espanyoles i d’Interpol, investigava el que era una mena de ‘cas Falciani’ –l’afer protagonitzat per un informàtic empleat de la filial suïssa del banc HSBC que hauria sostret dades que revelarien informació sobre evasió fiscal d’uns 130.000 comptes– a l’andorrana. El cas que s’investigava com a mínim des d’inici del 2014 a la seu de la Justícia el protagonitzen un exalt directiu de Banc Sabadell i l’home de nacionalitat ucraïnesa amb diversos antecedents per falsificacions i estafes i que durant uns mesos va simular tenir interès en residir al Principat. Tots dos es van conèixer a la presó (i, de fet, i ‘a priori’ de forma col·lateral, el fins no fa massa director del departament d’Institucions Penitenciàries, Miquel Àngel Garcia, també apareix embolicat en l’afer). El primer, l’exbancari, va estar implicat en el mediàtic cas de blanqueig de diners suposadament procedents del narcotràfic que va quedar en no-res per un error judicial. Un altre error judicial. I el segon, l’ara alliberat Pashchenko, havia estat detingut per usar documents falsos. A la Comella van travar amistat i van posar les bases al xantatge que posteriorment hurien fet com a mínim als dos bancs esmentats a partir de nombrosa documentació sostreta (o almenys que tenia en el seu poder) per l’empleat bancari, que tenia sota la seva supervisió tota la divisió de banca comercial i personal de l’entitat afectada. El directiu del banc va ser detingut a final de novembre del 2010, just després que, entre altres, també s’hagués arrestat un subordinat seu, director d’una oficina de la mateixa entitat. Veient que ell podia córrer la mateixa sort –de fet, d’una detenció a l’altra hi va haver un parell de dies de diferència– va recopilar i va sostreure una bona part de la documentació i els contractes que havia originat a partir de la seva activitat professional. (El gros de la informació que va acabar en mans de Pashchenko i que emprava per a l’extorsió correspondria al 2010, justament). Empresonat l’exbancari durant mesos per formar presumptament part d’una organització criminal dedicada a blanquejar diners procedents suposadament de la venda de droga a Colòmbia, l’home, alturgellenc lligat molt temps a Sant Julià, va coincidir a la Comella amb l’ucraïnès, que havia estat processat, entre altres, per la creació de documents falsos. Aquest darrer va deixar la presó el juliol del 2011 en complir la condemna imposada i va ser extradit a Espanya per afrontar una altra pena. I el dirigent bancari va quedar definitivament absolt pel Tribunal de Corts el juliol del 2012. Hauria estat després que l’un i l’altre paguessin definitivament les seves penes que suposadament s’haurien aliat per fer xantatge a l’entitat bancària. Posant pel mig la documentació i els contractes de què disposaven. I que amenaçaven de fer públics.

Comissió rogatòria

Davant de la situació creada i el greuge patit, els bancs van posar l’afer en coneixement de les autoritats policials, judicials i, fins i tot, dels organismes supervisors del sistema financer. I aquí és quan la Batllia posa en marxa l’operació d’investigació. Fins al punt que l’exdirectiu bancari, de 59 anys, ja hauria complert un breu termini de presó provisional a Espanya per aquest cas. I, de fet, les autoritats judicials espanyoles també van imposar durant un temps determinades mesures cautelars sobre l’home. En aquest marc, la Batllia, a través d’una comissió rogatòria internacional (CRI), hauria sol·licitat l’extradició de l’home perquè respongués davant la Justícia dels càrrecs dels quals se l’acusa. Però hi va tornar a haver una discussió jurídica atès que, presumptament, l’exempleat de banca disposaria del doble passaport espanyol i andorrà. Qui va haver de veure si es donava lloc a l’extradició o no va ser el mediàtic (i ara ja traslladat de jutjat) jutge de l’Audiència nacional Pablo Ruz. L’exempleat de Banc Sabadell estaria processat pels mateixos delictes que s’atribueixen al ciutadà ucraïnès. Això són: presumptes delictes majors de xantatge i d’obtenció o ús il·lícit de dades personals automatitzades. En el cas de Pashchenko, la Batllia en no conèixer-ne el parador i considerant la gravetat del cas, va finalment va encomanar la seva recerca a Interpol, que durant molts mesos va tenir activada l’alerta vermella i en va difondre a través de la seva pàgina electrònica la seva identitat i búsqueda. Pashchenko, suposadament, hauria estat qui hauria fet efectiu de manera directa el xantatge als bancs afectats a partir de la informació confidencial obtinguda per l’exdirectiu. I servint-se de la documentació assolida a través de la intromissió presumptament il·legítima hauria exigit diners a canvi de no fer públics detalls de la documentació que obraria en el seu poder. I en el de l’exdirectiu bancari. El seu ‘modus operandi’ era similar però no idèntic. Habitualment es feia passar per un empleat d’una companyia de seguretat que assegurava disposar o saber qui tenia documentació privada de diversos clients del banc on trucava. Una documentació que incloïa informació personal dels clients, contractes, números de compte o moviments bancaris. La pressió l’exercia per telèfon i per correu electrònic. I, de fet també, ell o el seu entorn serien els responsables de la configuració d’un perfil a la xarxa social Facebook en què amenaçava de fer pública la documentació si no es retiraven les accions judicials encetades per les entitats davant la Batllia. En concret, els suposats xantatgistes amenaçaven de revelar contractes i converses telefòniques. Segons les fonts consultades, especialment l’exdirectiu bancari mantindria que l’extensa documentació que ell mateix va generar, a banda de permetre revelar la identitat de determinats clients, també permetria demostrar operatives que anirien en contra de les pràctiques bancàries comunament acceptades. I podrien deixar en entredit el banc on havia treballat. Però no només això, arran de la seva detenció per aquest cas a Espanya, com a mínim una part d’aquella informació va passar a mans de les autoritats judicials espanyoles. I com s’hauria comprovat, malgrat intentar fer por a més d’un banc -de fet, l’amenaça pràctica l’hauria dut a terme Pashchenko-, de documentació real amb el valor i transcendència que s’escaigués sols en tenia d’un banc.