Com comença la seva relació amb Apapma?
Ens remuntem als anys 2002 o 2003. Després d’acabar la carrera de dret és quan vaig començar a interessar-me pel món de la natura, de la seva protecció i de totes les mesures que s’estaven adoptant en aquell moment. De fet, una de les primeres reivindicacions en les que vaig participar va ser pel tema de la telecabina de La Massana. Jo era jove en aquells temps, i em va semblar que era un atemptat en tota regla en contra de la natura.
“A Apapma el treball conjunt de tots els components és fonamental”
Com sorgeix que vostè acabi sent presidenta?
La junta s’havia acabat de renovar feia un any pràcticament, jo era tresorera i era la que més antiguitat tenia en aquell moment. De forma col·lectiva, es va decidir seguir aquesta línia. Darrere d’aquest càrrec, però, hi ha un treball conjunt que m’agradaria remarcar, perquè es d’allò més important. Jo sola no podria amb tot, la meva feina m’ocupa molt de temps. Apapma és una associació voluntària que li dediquem el temps del nostre lleure, per tant, necessitem treballar units.
Què suposa ser la presidenta en aquest tipus d’associació?
La representació legal l’aporta el president, però la junta està formada per moltes altres persones com vocals, secretaris, tresorers... No tot ho fa la figura del president. El que sí que ens agradaria apostar ara és per tenir més gent jove dins de l’associació i, també, tenir més relació amb tècnics mediambientals. Tot just estem iniciant aquests nous reptes i aniran sorgint altres coses.
“Sempre estem presents per donar continuïtat a les peticions que ens fa la gent”
Apapma ha emprès molts projectes, com el referent al forn incinerador, amb què està ara mateix l’associació?
Tenim dos projectes importantíssims per a Andorra ara mateix i que posen en risc tota la biodiversitat. Un, evidentment, és l’aeroport, per al que la Cambra de Comerç ha dissenyat tot un projecte perquè se situï a la zona de Soldeu. L’altre tema és el telefèric que uniria Andorra la Vella amb el pic de Carroi i, després, amb La Massana. Paral·lelament estem sempre presents per donar continuïtat a aquelles queixes que traslladi la gent referent a la tinença d’animals, maltractament, zones afectades... També tenim accions judicials en curs que preveiem que tindran una resolució, com pot ser el forn incinerador, que encara cueja... Mai hem deixat d’estar actius. També tractem de col·laborar amb altres associacions.
En aquests dos projectes, com els gestiona Apapma? Com s’actua des de l’associació?
Començarem fent trobades, sobretot amb la part francesa que hi estava molt preocupada. Aconseguirem que sortís una entrevista del Carles a un mitjà francès on se li va donar promoció a la bellesa que aquí tenim i que podia estar enormement afectada per aquest projecte. Andorra volia trobar un turisme de luxe, malgrat l’efecte negatiu que pogués tenir. Pel tema del telefèric, properament tindrem noticies. Estem coordinant-nos amb totes les plataformes ciutadanes que s’han anat creant per fer alguna acció concreta amb aquest procés.
Quina percepció mediambiental creieu que té la ciutadania andorrana?
A nivell institucional, creiem i veiem que s’han anat adoptant moltes decisions que ajuden a la protecció del nostre medi ambient. Recentment hem pogut veure a la ministra parlant de compostatge, que realment pot ser una realitat per a Andorra. Així com les administracions estan adoptant cada vegada més decisions per evitar l’ús del plàstic. Però Apapma és molt més ambiciosa, volen anar molt més ràpid del que es va per implementar certes propostes. Però, per a anar més ràpid, necessitem que la gent es prengui aquestes mesures com a positives i que no hi posin obstacles perquè es tirin endavant.
“Rebem molts turistes anualment i, malauradament, no tots són conscients de que necessitem protegir el medi ambient.”
I la població?
Crec que és prou protectora amb el seu entorn. Però també s’ha de tenir en compte que rebem molts turistes anualment i, malauradament, no tots són conscients de que necessitem protegir el medi ambient.
Quins objectius té Apapma per al futur?
Ho hauria de dividir en tres per fer-ho més pràctic. A nivell legislatiu, ens agradaria que canviés el codi penal, que s’enduressin les lleis pel maltractament animal. Per la caça furtiva, que tingués un altre tipus de procediment, ja que ara mateix és purament administratiu. A nivell de projectes i impacte mediambiental, voldríem que l’informe que s’elaborés en aquest aspecte fos perceptiu i també vinculant per l’administració. Que hi hagués moltes més zones de reserva natural. Per últim, a nivell de mobilitat, que s’apostés per la reutilització i reducció de tot el consum que estem tenint actualment a Andorra. S’ha d’apostar per una energia molt més verda i per productes que deixin menys impacte mediambiental. Per això, nosaltres estem sempre preparats per a aportar idees i solucions.
Comentaris (9)